Que el "divendres negre" et sigui lleu

Ara fa 10 anys

Avui fa exactament 10 anys va deixar d'existir un dia per a mi... i, d'una altra manera, per a unes quantes persones del meu entorn. Les vacances quedaven trencades. Mirant àlbums familiars he descobert que aquell any no existeixen fotos de la celebració de l'aniversari del meu fill gran. Sis mesos després vaig escriure un post que començava així:

Fa sis mesos el meu cos em va fer un "reset". Em vaig apagar a causa d'una "agressió" externa que em va "atacar" des de dins del meu propi organisme. El "software" va fallar i el "hardware" va deixar de funcionar. Poc a poc tots els mecanisme s'han tornat a interconnectar.

Ara mateix acabo de tornar de visitar-me al CAP. Encara tinc la mateixa metgessa de capçalera. Tot i que el motiu no era sinó anar a buscar algunes receptes de medicaments de petites coses sense gran importància. De fet, ni tan sols hem recordat aquell episodi.

Un dels fets que més em va impactar va ser sortir de l'hospital en cadira de rodes després d'uns dies a la UCI i uns altres ingressat en planta. I no pas en cadira de rodes perquè no pogués caminar sinó perquè no tenia forces per aguantar-me dret.

Els que més em coneixeu sabeu que de la recerca de com retornar a una condició física apta per a una vida activa vaig trobar un vídeo de pilates que em vaig "autoadministrar" i vaig descobrir una activitat física saludable genial, la marxa nòrdica (Nordic Walking).

Des d'aleshores, no només he practicat la marxa nòrdica sinó que m'encanta practicar-la i, encara més, difondre-la com a president de l'Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Just aquest any hem estat teixint un programa amb l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en el que dinamitzarem espais urbans a través d'aquesta activitat física... ja ho deia jo fa quatre anys que això podia funcionar ;-) 

I encara més, connectar la primera part d'aquest post. Vaig descobrir la marxa nòrdica sortint de l'hospital i del CAP i ara tindré l'oportunitat de portar una experiència que ja vaig tenir el goig de compartir al CAP de Sant Just als CAP's d'Esplugues de Llobregat (Lluís Millet i Can Vidalet).

Ja veieu, always look on the bright side of life...

Salut i Molta Marxa!!!

(Més sobre) Carrers recreatius

Fa més de dos anys vaig compartir algunes experiències d'apropiació del carrer per jugar -hi les persones (...treure els cotxes).

Ara n'he trobat una altra. Es tracta d'un programa anomenat Play Streets a Seattle, als Estats Units d'Amèrica.

Força interessant!!!

Carrers recreatius

Quan la gent pot fer fora els vehicles i poden ocupar grans vies i carrers, tot és una festa.

SANT ANDREU SOBRE RODES. Diumenges 19 de maig, 2 d i 16 de juny de 11 a 13h. El circuit de bicicletes per a grans i petits s’instal•larà a l’Avinguda Constitució entre els C/Garraf i Pau Negre. Una forma segura, còmoda i accessible de viure Sant Andreu sobre rodes.

La Vía RecreActiva de la zona metropolitana de Guadalajara es un programa social en el que se habilitan espacios viales para su empleo masivo con fines recreativos y de esparcimiento por personas de todas las edades; se pretende que el programa opere durante varias horas en días domingo. Tal acción implica el restringir temporalmente la circulación vehicular-motorizada y sistemas de Transporte urbano a lo largo de uno o más cuerpos viales sobre vías primarias seleccionadas, tan sólo permitiendo el desplazamiento a través de medios no-motorizados (a pie, bicicleta, patines, etc.) dentro de este espacio reservado.

Guadalajara's Via RecreActiva - The World’s Most Transformative Ciclovia from Streetfilms on Vimeo.

Cada cop podem trobar més iniciatives per a que els ciutadans i les ciutadanes d'entorns urbans puguin ser els protagonistes de la seva ciutat fent activitat física saludable.

Primavera activament saludable

No hi ha excuses... en podem trobar desenes... o centenars de propostes per gaudir d'una primavera activament saludable... per lliure o organitzada... amb més o menys exigència física.

Aquí en van dues:

17a Caminada popular d'Esplugues a la serra de Collserola.

Diumenge 12 de maig de 2013.

3a Cursa solidària ciutat d'Esplugues - hospital Sant Joan de Déu.
Diumenge 26 de maig de 2013.










Però aquestes activitats, tot i ser populars, ens demanen que tinguem un mínim de preparació física... per això, cal aprofitar entre setmana per "entrenar" per les caminades, les curses... i la vida diària.

És contagiosa la solidaritat?

Què passa quan fem que les coses passin? Què passa quan observem les coses que passen al nostre voltant amb el filtre de la solidaritat i l'empatia? Què passa quan som capaços de deixar d'estar "socialment anestessiats" i construim relats saludablement positius?


DIEC2. Diccionari de la llengua catalana.
solidaritat

1 f. [LC] Entera comunitat d'interessos i responsabilitats.
2 f. [LC] Fet d'ésser solidari o solidaris.


Què passa si seguim i acompanyem a aquells i aquelles que lluiten contra la malaltia?




Què passa si ajudem a altres persones?




Què passa si ens fixem en les coses bones que passen al nostre voltant cada dia?




Què passa si ajuntem esforços per superar obstacles sense que interfereixin els prejudicis ni discriminacions?




Què passa si els mitjans de comunicació fan d'altaveu de causes solidàries?




L'únic peix que segueix el corrent del riu és el que està mort... canviem coses per a que tots i totes, sobretot els i les més dèbils, comencem un bon millor any... Salut!

Caminar de bon matí

Tinc la sort de poder anar a treballar caminant... "només" són 15 minuts d'anada i 15 de tornada... 5 dies a la setmana... durant tot l'any.

Més enllà d'un "mijà de transport", caminar és un gran mitjà de manteniment de la condició física, de la salut.

La meva rutina matinal em permet ser espectador d'aquestes dues vessants. Per un costat, aquells i aquelles que ens desplacem d'una forma alternativa als mitjans mecànics per arribar a les nostres activitats diàries. D'altra banda, aquells o aquelles que aprofiten aquella estona per a fer salut, sense tenir cap destí concret més que el caminar per caminar. M'he fixat en un grup (totes elles dones grans) amb indumentàries que hom no qualificaria de "moda" però prou còmode per a emprendre el seu camí. Un grup que, fins i tot amb pluja l'he vist amb paraigues sense faltar a la seva cita regular. Gairebé cada dia ens creuem al pont. El gran secret de la seva activitat no és la quantitat o la qualitat, és el grup i la regularitat.

També de bon matí no és extrany creuar-te amb alguna persona corrent sola o en grup. Cada persona esgarrapem les estones que podem (o ens deixen) per a fer activitat física amb certa intensitat.

El mateix es pot observar en aquells i aquelles que fan servir la bicicleta. Per un costat aquells i aquelles que la fan servir per desplaçar-se d'una forma poc contaminant i saludable. Per una altra banda, tinc identificat un grup (tots ells homes grans) que un cop a la setmana (si més no entre setmana) que queden amb les seves bicicletes de carretera per a fer una ruta (i el tòpic diu que acaben amb un bon i gran esmorzar).

No busquem excuses... no cal que en diguem "esport"... però sí cal mouren's per gaudir d'una bona salut... dos secrets per a assolir l'èxit: en grup (amics, coneguts, família, club, entitat...) i regularitat.

Dia mundial de l'administració pública (saludablement) innovadora

Fa uns dies s'han celebrat dos dies mundials estretament relacionats entre ells.

El passat 6 d'abril es va celebrar el dia mundial de l'activitat física amb el lema "acumula 30 minuts d'activitat física al dia; junts per una vida activa i feliç". L'objectiu és promoure l'activitat física com a element fonamental de salut i benestar.

I per aconseguir-ho anima a organitzar caminades, jocs, difusió del missatge de la importància de l'activitat física per a la salut, passejades amb gossos, dia de les escales, ball...

El passat 7 d'abril es va celebrar el dia mundial de la salut amb el lema "la bona salut afegeix vida als anys". L'objectiu és mostrar com mantenir una bona salut al llarg de la vida comporta una vellesa plena i productiva en tots els àmbits (familiar i social).

És per això que cal estar atents a un món canviant, als factors que afavoreixen un envelliment sa, a les noves situacions que generen els canvis demogràfics i a combatre estereotipus.

No sé si ja existeix, però jo proposaria un dia de l'administració pública innovadora. Un dia per pensar com fer que l'entorn laboral de la funció pública ens aporti qualitat de vida (valor). Un dia per fondre i difondre els principis de la responsabilitat social corporativa en favor de crear ecosistemes enriquidors per a les persones, de forma individual i com a col·lectiu.

Podríem llançar missatges com:

• Fer administracions públiques actives i proactives d'escolta i receptivitat.
• Acumular 60 minuts al mes per pensar, compartir i proposar idees innovadores.
• Mantenir i renovar la il·lusió pel servei públic.
• Afegir qualitat i no quantitat als triennis.
• ...

Tanmateix potser no cal que ens preocupem de tot això si fem cas de les interpretacions del calendari maia que fixa el 21 de desembre d'enguany com el dia final del món... tot i que d'altres interpreten les profecies del calendari maia com l'inici d'un nou cicle... sigui el que sigui, caldrà estar preparat.

10 dades sobre l'activitat física (Organització Mundial de la Salut)

"La inactivitat física és el quart factor de risc més important de mortalitat mundial. La inactivitat física està creixent en tot el món, tant en països d'ingressos elevats com en els d'ingressos baixos i mitjans."

Aquest és el punt de partida (gairebé una declaració de principis reivindicativa) de l'Organització Mundial de la Salut per a elaborar 10 dades sobre l'activitat física. Aquí teniu els encapçalaments de cadascuna d'elles:

1. La inactivitat física és el quart factor de risc més important de mortalitat mundial.
2. L'activitat física regular ajuda a mantenir el cos sa.
3. No s'ha de confondre l'activitat física amb l'esport.
4. L'activitat física és beneficiosa, tant si és d'intensitat moderada com si és vigorosa.
5. (L'edat no és cap barrera per mantenir-se actiu físicament) El grup de 5 a 17 anys.
6. El grup de 18 a 64 anys.
7. Els més grans de 65 anys.
8. Recomanacions per a tots els adults sans.
9. Sempre serà millor fer alguna activitat que cap.
10. Els entorns favorables i el recolzament de la comunitat poden contribuir a incrementar l'activitat física.

Salut!

Estiu 2011

"Abans es feien pretemporades, ara es fan gires" va etzibar en Pep Guardiola als periodistes un cop acabat el darrer partit de l'equip de futbol del Barça als Estats Units d'Amèrica a pocs dies de la primera competició oficial.

Potser abans es considerava que per a exprimir el cos d'un esportista primer has de preparar-lo de forma adient per a que aguanti tota la temporada. S'han acabat els partits de costellada el mes d'agost... bé, s'han acabat aquells que servien per rodar tota la plantilla alternant amb la preparació física... perquè els partits seguixen sent de "costellada". Però ara no es fan amb l'equip del poble del costat sinó que els contractes milionaris fan recórrer milers de quilòmetres.

És possible que si es tingués més present que els jugadors són treballadors, caldria revisar si els protocols de prevenció i riscos laborals són els adients. Perquè invertir en la bona forma d'un jugador és invertir en la seva salut i en la curta vida esportiva d'alt nivell que tenen. Encara que hi ha qui demana plantilles més àmplies... cal preveure tots els que es trencaran durant la temporada. O potser tot això acabarà quan peti aquesta bombolla... perquè això del futbol és una bombolla?!... com ho era la immobiliària?

Tot i que tampoc cal fer-ne un gra massa. Si tornem als estius, aquests estan canviat:

• Abans a l'estiu s'associava a sol, calor i platja... i enguany no ha parat de caure xàfecs...
• Abans esperaves la paga doble... ara hi ha qui amb prou feines veu un sou... i els que la reben, està retallada...
• Abans uns grans magatzems eren notícia el primer dia de rebaixes pels allaus de compradors que esperaven el moment d'obrir amuntegats a una de les seves portes (la de la càmera de televisió, és clar)...
• Abans els diaris estiuencs estaven buits de notícies... avui el trobem farcit d'aldarulls a Londres, de la crisi del deute de molts estats, de grups d'indignats de països que considerem democràtics, les revoltes dels països de la riba sud del Mediterrani i d'una crisi encara més greu: la de la mort per la fam a l'Àfrica...

Els estius estan canviant però el món està canviant. M'agradaria tornar a les vacances (siguin a l'estiu o no) de desconnexió, tranquil·litat, i descans reparador (físic, però sobretot mental).

De la voluntat (de fer activitat física) a la pràctica.

Només amb el bon desig de practicar alguna activitat física no n'hi ha prou per assolir un estat saludable. Tot i que la voluntat de fer activitat física és el primer pas per posar-nos en moviment. Tot i que només l'activitat física no ens garanteix una bona salut. Tot i que trobarem moltes excuses per seguir còmodes i sedentaris... però moltes més per activar-nos.

D'allò que volem a allò què fem.
Escurçar la distància entre un desig i la realitat ens pot fer plantejar com torbar el camí més segur per passar de la idea al projecte. Una intenció tan sana i saludable com fer activitat física bé es mereix fer un pensament... i posar-hi els mitjans per a aconseguir l'adherència (hom calcula que això s'assoleix als 6 mesos d'una pràctica constant i regular). És aleshores que recollirem tots els beneficis, no només del moviment en sí mateix sinó dels hàbits saludables que haurem d'atraure cap al nostre estil de vida.

Escollir i saber amb què comptem.
A alguns els sobraran les iniciatives, a d'altres els sobraran les excuses. Cal que prioritzem aquelles activitats que ens reportaran un major benestar i impacte en la nostra salut. Un cop identificades, siguem realistes i mirem quins recursos disposem: temps, diners, espai/lloc, material necessari... Tinguem clar l'objectiu que volem assolir.
Cal que diferenciem entre aquelles activitats físiques "rutinàries" que ens han de "construir" i mantenir unes bones prestacions. I aquelles que no podem realitzar cada dia però que ens produiran una gran satisfacció (una llarga caminada, una esquiada, una cursa popular...).

Saber fins on volem (podem) arribar.
No siguem conformistes, l'esforç físic ens pot ajudar a conèixer els nostres límits i la nostra capacitat de constància per a arribar-hi. Un punt clau per al nostre èxit serà poder comptar i compartir la nostra experiència amb aquells que ens envolten. La família, el grup d'amics, els companys de feina, els companys de club o associació poden ser grans aliats per a gaudir més de la nostra activitat. I el què és més important, generar expectatives de rendiment mútues que ens animaran a ser perseverants i constants. Un dels grans factors de continuïtat en la pràctica física és (la fidelitat a) el grup de persones amb les que la compartim.


El calendari i nosaltres.
Fem la nostra "temporada". Si lliguem activitat física i entorn natural, ràpidament trobarem activitats que s'adiran més a unes estacions que a d'altres. Una rutina diària ens proporcionarà una base per a gaudir més d'activitats físiques que només podem practicar en condicions meteorològiques de mesos concrets com l'esquí de fons o el vòlei platja. No defallim en moments de malaltia o d'una inoportuna lesió. La constància (un altre cop) ens farà retornar a un bon estat de salut. Però, com ja he dit altres cops, només amb l'activitat física no aconseguirem un estat saludable. Caldrà que no descuidem bons hàbits com l'alimentació i el descans (ritme son-vetlla).

D'on venim, on som i on anem.
Monitoritza't, comparteix dades. El teu metge o metgessa et poden ajudar a controlar diferents paràmetres fisiològics. Fins i tot, si les fites que t'has marcat són d'una intensitat mitja o alta, plantejat fer una prova d'esforç. Tenir indicadors pot prevenir patologies (i ensurts) posteriors. Hi ha dades fàcils de controlar com el pes, la freqüència cardíaca, la pressió arterial... o la distància recorreguda, el temps trigat... però no està de més que un professional et pugui donar un cop de mà per saber si la teva progressió és correcta. Això et serveix de control, seguiment i "pique" personal o amb el grup.

"Hem fet el cim".
Tanca fases, gaudeix dels petits-grans objectius assolits. Aprèn de la teva vivència i experiència en cada activitat per a poder emprendre noves fites.

No facis cas de tot el que acabes de llegir cada cop que vulguis emprendre una nova pràctica d'activitat física... però si molts cops n'has començat alguna i l'has deixat al poc temps, o se't fa una muntanya iniciar-ne alguna, para un moment a llegir aquest escrit i a veure si et serveix per endreçar la teva (manca de) voluntat i passar de la idea al projecte.

Any nou, projectes (d'activitat física) nous (o renovats)

Un dels grans propòsits (tòpics) més repetits per a l'any nou i que compartim amb moltes altres cultures del nostre planeta és el de salut per a nosaltres i per als que ens envolten (encara que per a alguns és la segona alternativa després de la loteria... però, fins i tot aquests, acaben reconeixent que la salut va per davant). Aquest desig pot quedar com una declaració de bona voluntat gratuïta i a l'atzar o, pels més agosarats i proactius, esdevenir un projecte nou o renovat.

El desig de canvi.
Un nou any, un inici de temporada, un fet vital poden ser punt d'inflexió i reflexió en un espai d'il·lusió pel canvi. És aquesta "mania" que tenim de no voler perdre'ns en la continuïtat del temps i posar límits que ens evitin la incertesa (i que els grans propòsits quedin diluïts o "descafeïnats"). Un desig d'estructurar la realitat per tancar etapes i iniciar-ne d'altres. El propòsit de salut (i l'inseparable "felicitat") per a tot el món projecta una voluntat personal altruista envers tota la "manada" de la que formem part.

Els objectius del canvi.
La motivació i finalitat de la millora de la nostra salut (felicitat) pot adquirir diferents formes no excloents entre sí.
Un detonant "legal" com l'increment de prohibicions als fumadors pot empènyer a emprendre un camí per a deixar-ho (o pot provocar l'efecte contrari no desitjat de rebuig, resistència i percepció de persecució...). Un detonant "mèdic" d'avís de problemes cardiovasculars (i/o obesitat) pot fer variar la nostra dieta. Un detonant de millora de la nostra "autoestima" (i/o sociabilitat) ens pot animar a integrar-nos en alguna entitat o organització cultural, juvenil... esportiva.
Indefectiblement, les motivacions, finalitats i objectius generals ens poden suggerir diferents mitjans en forma d'activitat  física caminar, córrer, nedar, anar al gimnàs que ens portin a temporitzar i formular objectius específics: una cursa, una travessa, una ascensió, un torneig, un campionat... una millora en les nostres prestacions (cardiovasculars, respiratòries, locomotores, volitives, emocionals...).

De la idea al projecte.
Ara ja "només" ens falta creure'ns-ho de veritat i posar-hi els mitjans necessaris. Actuem com un gestor del nostre propi projecte d'activitat física... però d'això ja en parlaré en un altre post.

Per aquest 2011 m'agradaria esgarrapar més estones per a seguir alguna rutina Pilates. També vull millorar i aprendré més la tècnica de marxa nòrdica. I per acabar, continuar amb el nostre (meu i dels meus companys) hàbit (perquè ja és un hàbit) de fer mobilitzacions i estiraments previs a la nostra jornada laboral. Salut!

Fem salut, anem de marxa (nòrdica)

Fa uns mesos vaig reprendre el contacte amb un vell conegut guia de muntanya. Em va embafar de les virtuts de caminar amb pals... però no de la manera de "caminar amb pals de tota la vida" sinó amb una tècnica específica que es diu marxa nòrdica (nordic walking).

Caminar amb pals.
Moviment i salut estan estretament associats. Així ho reconeixen moltes institucions començant per la Organització Mundial de la Salut. Podem dir que caminar és el primer estadi del moviment i una activitat saludable a l'abast de gairebé tothom. Si a l'acció de les cames li sumem l'acció dels braços ajudats per bastons tenim una activitat física que, amb una tècnica adient, posa en funcionament un gran nombre de grups musculars del nostre cos. La marxa nòrdica o "nordic walking".

La sensació de "tastar" la marxa nòrdica.
Anar amb dos objectes a la mà obliguen a prendre consciència de la coordinació entre les extremitats (braços i cames). Gairebé inconscientment la longitud de la passa s'allarga quan hom és capaç d'aplicar correctament la tècnica (els bastons ens ajuden a impulsar). El repartiment dels nostres recolzaments es reparteix entre les cames i els bastons alleugerint la pressió sobre les nostres articulacions. I, si som capaços d'aprofitat tota l'amplitud dels braços i els bastons, notem com la nostra caixa toràcica s'eixampla per a aprofitar la totalitat de l'oxigen inspirat.

Sense grans implements.
Potser una de les avantatges de la marxa nòrdica sobre altres pràctiques d'activitat física és la simplicitat del material necessari: dos pals. A diferència dels que es fan servir en alpinisme, els pals de marxa nòrdica són més lleugers i els pots afegir un tac a la punta per a fer-los servir en superfícies com l'asfalt. La roba no difereix de la que faríem servir per fer senderisme o per assistir a una sessió de condicionament físic al gimnàs. El calçat dependrà de la superfície sobre la que farem l'activitat.
Podem trobar altres modalitats amb una tècnica similar amb patins en línia, o amb esquís en rodes, o amb raquetes de neu.
Fins i tot hi ha una màquina el·líptica de condicionament físic que recorda la tècnica de la marxa nòrdica i que pot ser un bon complement per quan les condicions atmosfèriques no són gaire favorables.

La seva aplicació.
Aquesta activitat va néixer com un complement d'entrenament dels esquiadors de fons finlandesos. Actualment la podeu trobar en entorns sanitaris amb finalitat terapèutica, com activitat física esportiva-competitiva, o activitat física-salut preventiva, com a reclams o complements turístics.. a la platja, a la muntanya, en urbs...

Els promotors.
A nivell internacional hi ha dues organitzacions que promouen la marxa nòrdica, la INWA i la INFO. Tot i que aquestes dues organitzacions tenen delegacions a Catalunya i ofereixen cursos de formació de tècnics, aquests dies s'està celebrant el primer CIATE que és una certificació emesa per l'Escola Catalana de l'Esport.

Encara no ho sap aquest vell conegut però jove d'esperit, però, després de dos "tastets" de marxa nòrdica, ja m'he comprat els meus primers pals i estic sortint per Collserola... però ja tinc la necessitat de tornar a comptar amb les indicacions i orientacions d'un professional... una mala aplicació de la tècnica pot ser contraproduent per a la salut provocant patologies a l'aparell locomotor... com qualsevol activitat si no es fa ben feta.

Activitat física en l'entorn laboral

Tots sabem que un esportista, abans d'un entrenament o una competició, fa un escalfament per a assolir un rendiment òptim i prevenir lesions. I per una jornada laboral? Ens preparem per a assolir un rendiment òptim? Quines mesures de prevenció prenem?

Fa dos anys que l'organisme on treballo ens va donar l'oportunitat de seguir un curs de caire teòric i pràctic de prevenció dels trastorns múscul-esquelètics en usuaris de pantalles de visualització de dades. L'acollida per part de molts dels meus companys i companyes va ser molt bona i la valoració força positiva.

La necessitat.

La feina que realitzem en el nostre servei comporta que un alt percentatge de la nostra jornada laboral estigui íntimament relacionada amb el teclat, el ratolí i la pantalla de l'ordinador. Si bé és cert que rebem informació i som coneixedors de la necessitat de tenir bons hàbits en la nostra disposició corporal quan treballem... no és estrany que acabem "rebregats" a la nostra cadira o fem servir el ratolí per un costat, el teclat per un altre força allunyat i un munt de papers entre la pantalla i nosaltres. L'ergonomia en el nostre punt de treball ens pot ajudar a tenir una bona "qualitat postural". Però un grup de treballadors varem voler fer un pas més.

L'autoorganització.

La sensibilitat per la presa de consciència del nostre cos en el nostre entorn laboral ens va portar a plantejar la possibilitat de tirar endavant una acció conjunta en el que les mobilitzacions articulars i els estiraments musculars fossin els protagonistes.

• Acció conjunta perquè una activitat en grup és la suma de moltes voluntats que sovint fa guanyar a la mandra de la voluntat individual.
• Mobilitzacions i estiraments perquè son dos tècniques que acabàvem d'aprendre o de refrescar i era molt senzill transferir els coneixements adquirits a una activitat concreta.

El darrer aspecte resolt va ser comptar amb algú que compartís i aportés experiència en activitat física per a donar coherència i fer la selecció de diferents exercicis.

El disseny de l'activitat.

L'estructura de l'acció no ha variat gaire en el seu aspecte general però sí que s'ha anat enriquint de diferents matisos. Es tracta de microsessions voluntàries d'activitat física just a l'inici de la jornada laboral.

• Periodicitat: tres cops a la setmana (dilluns, dimecres i divendres).
• Durada de la sessió: entre 10 i 15 minuts (inici a les 8:00).
• Lloc: en el mateix despatx de treball en una zona prou àmplia per a no xocar amb els braços oberts.

Disposats i disposades en cercle realitzem mobilitzacions articulars d'entre 3 i 5 repeticions cadascuna d'elles des del cap fins els peus (aprox. 5 min.) i breus estiraments al voltant de 5 seg. cadascun d'ells des dels peus fins el cap (aprox. 5 min.). Acabem amb una "reconstrucció" o presa de consciència de la nostra postura correcta. Tots els exercicis són en posició dempeus i es poden realitzar amb la roba habitual no esportiva.

Durant el desenvolupament de les sessions han anat apareixent petites aportacions, en alguna ocasió d'aplicació esporàdica, fins a configurar la sessió actual:

• suport musical
• un crit (fluixet) o abraçada conjunta al final de la sessió
• la necessitat de ventilació de la sala per a un millor confort

Els efectes.

Van fer falta 55 sessions ininterrompudes per deixar de fer per primer cop una sessió. Això vol dir sis mesos, temps en el que es pot considerar que una persona ha interioritzat la necessitat i fidelitat a l'activitat física. Hom ho anomena adherència. Des d'aleshores pocs són els dies que no hem portat a terme alguna sessió.

Però més enllà del component "físic" de prevenció de trastorns múscul-esquelètics cal destacar el factor socialitzador de realitzar una activitat sense jerarquia de càrrec. Un exercici de "bon rollo" que té el seu efecte positiu en el clima laboral.

Tot i que no del tot constatable, també caldria tenir en compte si el fet de ser a primera hora també influeix en una major puntualitat...

I no som els primers... ni els únics.

Fa uns mesos varem descobrir que a l'INEF de Barcelona també fan una activitat semblant però amb dues diferències fonamentals:

• A nivell organitzatiu, es fa en un horari que permet participar a un gran nombre de treballadors i treballadores, tan els que comencen a les 8:00 com els que comencen a les 9:00.
• A nivell de lideratge de l'activitat, és el propi director del centre qui promou i dirigeix les sessions.

Actualment ja hi ha empreses del sector esportiu que ofereixen serveis d'activitats físiques relacionats amb els conceptes d'empresa saludable o corporate wellness.

Durant aquest temps també hem tingut coneixement de l'interès que desperta en organismes i institucions la relació entre l'activitat física i el món laboral:

• Les recomanacions "Activities you can do at work" del govern canadenc.
• La "Guía de Actividad Física Laboral. Actívate, vive mejor" del govern mexicà.
• El "Pla Integral para la Actividad Física y el Deporte. Deporte en el Ámbito Laboral" del Consejo Superior de Deportes del govern espanyol.
• Els articles sobre "Transtornos musculoesqueléticos. Navactiva" del govern navarrès.
• La "Guía de l'Empresa Saludable" de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Segurament aquelles empreses o organitzacions que vulguin millorar la seva reputació i incrementar el salari emocional al seus treballadors i treballadores optaran per accions encaminades a facilitar l'accés a la salut, i en especial a l'activitat física. Aquest tipus d'activitats tindran un espai en les memòries de responsabilitat social corporativa. I segurament incrementaran la seva productivitat, reduiran el nombre de baixes i fidelitzaran i atrauran talent. Però el més important és que la qualitat de vida dels seus treballadors i treballadores se'n beneficiarà... igual que el clima laboral... i de retruc, la societat en general.

De la salut a la malatia i tornar a la salut.

Fa sis mesos el meu cos em va fer un "reset". Em vaig apagar a causa d'una "agressió" externa que em va "atacar" des de dins del meu propi organisme. El "software" va fallar i el "hardware" va deixar de funcionar. Poc a poc tots els mecanisme s'han tornat a interconnectar.



De la salut a la malaltia.

El concepte de salut de les persones és molt ampli. Fins i tot m'atreviria a dir que la manca o deteriorament, per mínim que sigui, d'algun dels aspectes que l'envolten, acaben repercutint, tard o d'hora en l'estat de salut general. No podem entendre l'ésser humà com un conjunt de parts enganxades entre sí. I encara menys, sense un diàleg, relació o interconnexió amb tot el que l'envolta. La salut no es mesura només amb un conjunt d'analítiques i proves mèdiques. Aquestes són dades d'un estat momentani, d'una foto. Son indicadors reactius que ens informen del que ha passat... però ens poden apuntar o deixar intuir altres orígens, causes o tendències.

El nostre organisme no "s'alimenta" únicament del què mengem. Necessitem altres "aliments" que, de forma equilibrada ens donen forces pel dia a dia. Una alimentació adient ens aportarà nutrients que ens facin funcionar a nivell fisiològic. Però el nostre cos està dissenyat per poder-se moure, cadascú amb la seva capacitat. Fins i tot quan pensem que no hi ha cap moviment, la mínima activitat neuronal pot ser l'inici d'una gran acció comunicativa, de relació. El nostre entorn és ric en "aliments" que enriqueixen la nostra "dieta" social, cognitiva, intel·lectual. Cal saber seleccionar i tastar les dosis adients tot i que moltes vegades ens trobem amb alguns de tòxics. Cal saber eliminar-los també... o aprendre a trobar antídots cada cop que ens veiem "obligats" a prendre'n.

La malaltia.

Però tot aquest equilibri es pot veure trencat. Una malaltia o un accident poden alterar els nostres paràmetres fisiològics... i també els altres. Tots estem exposats a riscos que no podem controlar... tant se val els diners que tinguem o que siguem més guapos o lletjos. Certament hi ha qui "té més números" per patir més i acostumen a ser aquells que tenen menys recursos. Però són d'ells que s'aprenen les lliçons més grans. Aquells que vivim en el "primer món" hem perdut moltes dosis de capacitat de suportar el patiment i el dolor.

Afrontar una malaltia amb més o menys èxit pot dependre de la manera que hi arribem. Els nostres antecedents clínics, l'edat, els hàbits, l'estat d'ànim, la rapidesa d'actuació dels professionals mèdics i d'aquells que ens envolten. Tot sumarà a favor... o en contra. La medicina tradicional, en el millor dels casos, intentarà posar un tallafoc per a no empitjorar (antibiòtics, alimentació i respiració artificial,...). Atacarà la malaltia. Tot s'hi val. Però darrera de cada actuació hi voldrem trobarem persones, professionals,... comunicació, empatia, confort, informació... El tracte "jo-tu" és més reconfortant que el "jo-allò"... permet superar millor les adversitats i aprendre de la nova situació... resilència.

Si tot va bé arriba un dia que et diuen que ja pots fer "vida normal" (encara no "vida laboral").

De la malaltia a la salut.

Restablir l'equilibri comença per la voluntat d'un mateix. Un cop està tractada la malaltia cal tractar la persona. D'una banda trobarem professionals amb grans coneixements... d'alta banda retrobarem tot allò que varem deixar en un punt i seguit. Potser no serem els mateixos... potser no tindrem les mateixes capacitats d'abans... però haurem d'emprendre el camí per retornar a l'equilibri. Les grans receptes són l'alimentació (i, si s'escau, algun complement... no necessàriament farmacològic-tradicional); el descans, el repòs; el retorn progressiu a les activitats (socials, cognitives, intel·lectuals,... laborals).

A mi la malaltia em va sorprendre. No la tenia planificada ni, a priori, presentava cap símptoma que em predisposés a caure-hi. Però a mida que vaig anar sent conscient del que m'havia passat vaig descobrir que el que de veritat em feia recuperar eren les persones... del meu entorn familiar, de les meves amistats, dels professionals als que vaig demanar ajuda. Paraules, fets i consells van afavorir la recuperació de l'equilibri... l'antibiòtic "només" em va salvar la vida o va evitar que em quedessin seqüeles...