Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges

16 de maig 2020

Novena setmana... de confinament?

És curiós com s'interpreten les normes de transició al desconfinament total o del desconfinament progressiu o de les fases de desescalada o... com sigui que es digui!!!
Per les voreres he de circular per la dreta... per alguns cal aclarir que és l'altra dreta...
El passeig l'hem de fer per parelles de la mateixa casa... per parelles de dos, no pas de parelles de tres o quatre...
L'esport l'hem de fer individualment en el nostre municipi... però què passa si no ens diuen on acaba el municipi? Des de l'antena de Sant Pere Màrtir segons com caigui puc rodolar a Barcelona, a Sant Just Desvern o a Esplugues de Llobregat.
Això sí, els bars cal obrir-los ja!!!


06 de setembre 2018

A quina hora acaba d'entrenar el/la teu/va fill/a?

Per a aquells i aquelles que sou pares o mares de canalla esportista sabeu que el mes de setembre és una època "apassionant".

A quin esport(s) l'apunto? On l'apunto? Quants dies entrenaran? Com quadrarà el "tetris" del calendari escolar, extraescolar... amb el meu laboral (...o el dels avis i àvies incondicionals en aquesta tasca de "transfer" d'activitats)?

I tot això sumat al moment "apassionant" de començar el curs escolar: material, reunió d'inici, els pantalons "de vestir" que ja li queden curts i tot això després de viure "assalvatjats/des" tot l'estiu...

Segurament haureu comprovat que, a mida que es fan grans, els horaris d'entrenament van més tard. Fins i tot les competicions esportives, si al principi potser eren els divendres per la tarda, ara et poden caure en qualsevol moment del cap de setmana... però tot i així, els pares i mares som "massoques" i creiem que fer esport és important per a la seva educació integral (...i si els agrada, què s'ho passin bé jugant amb els/les seus/ves amics/gues!!!)

Tanmateix, per què em preocupen els horaris? Aquesta setmana ens han donat el "calendari provisional d'entrenaments de pretemporada" i la sorpresa ha estat que el meu fill petit de 14 anys els dilluns acabarà a les 21:00 i els dimecres i divendres a les 22:15!!!

Sí, teniu raó, són "provisionals" i segur que hi ha centenars d'infants i adolescents que acaben més tard (o no?)... i et diuen que tenim les pistes que tenim... i que estan explorant altres possibilitats canviant els dies d'entrenament (som la primera setmana de setembre!!! els "altres dies" fem "altres coses", hi ha vida més enllà de l'esport extraescolar!!!)... i que ens hem d'adaptar als horaris de Disponibilität de l'entrenador... i el que més despista és que hi ha equips d'una o dues categories superiors que avui hauran entrenat abans que ell!!!

Hi ha qui ja ha fet càlculs: 
  • 22:15 fi de l'entrenament (aprofito per fer el darrer glop d'aigua mentre ajudo a recollir la pista) i vaig al vestidor a fer la dutxa
  • 22:30 (sent mooolt optimistes) acaba la dutxa i cap a casa
  • 22:45 (si no vius gaire lluny) arribes a casa, endreces la bossa amb tota la roba mullada i a sopar (...si és que ja el tenim tot preparat...)
  • 23:00 acabes de sopar i ajudes a recollir taula, tot i que, no sé si us passa a d'altres famílies, l'estona de sopar és l'única que ens trobem tots junts i ens podem explicar alguna cosa (...ni que siguin adolescents, de vegades també expliquen coses i és altament saludable fer-ho i escoltar-los)
  • 23:15 (amb una mica de sort) ja tenim les dents raspallades i la motxilla per anar a l'escola al dia següent preparada
  • 23:30 dormir?!
  • ...a quina hora comencen les classes?

Però els números no surten: 
"els adolescents necessiten dormir entre nou i nou hores i mitja diàries per no tenir dificultats per despertar-se al matí i tenir un bon rendiment fisiològic i afavorir l’equilibri emocional" 
 (Reposar i dormir. www.infermeravirtual.com )

Tot i que, en el nostre cas, "només" parlem de dos dies a la setmana, "molts estudiants (adolescents) intenten posar-se al dia de son dormint fins tard els caps de setmana; però, això, només fa que desplaçar, encara més, el seu rellotge intern fora dels horaris habituals de dilluns a divendres"  (El son en funció de l'edat. ICSaludable). I ni que fos així, tampoc podeu comptar amb el cap de setmana ja que potser també us tocarà matinar (o anar a dormir tard)... o es que mai heu tingut un partit a 100 o 150 quilòmetres de casa en un horari "txungo"?

Malgrat tot, comencen a aparèixer experiències encaminades a la "transformació de l’organització del temps de vida quotidiana" (Setmana dels Horaris a Esplugues) que, inevitablement, hauran d'implantar-se en l'aprofitament horari de les instal·lacions esportives. De fet, el nostre propi club ha començat a programar entrenaments a les 16:00 hores que, fins no fa molts anys, podia resultar impensable.

A grans trets, algunes de les recomanacions d'hàbits de vida saludable en canalla adolescent passen per a que "eviteu les activitats físiques abans d'anar a dormir""vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard" i "promogueu activitats relaxants per acabar el dia" (El son en els adolescents. Família i Escola. Generalitat de Catalunya).

"El son contribueix d'una manera decisiva a la consolidació de la memòria i l'aprenentatge. En l'esport, l'aprenentatge de noves tècniques requereix de l'execució de tasques molt diverses i de forma simultània. Després del període de pràctica, l'adquisició de la tècnica exigeix ​​un període de consolidació. El període de consolidació s'ha demostrat en els humans que es produeix durant el son" (El son i l'esport. FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona)

Ara bé... no us enganyeu!!! No servirà de res cercar un equilibri entre el son-vetlla de la vostra canalla si s'en van a dormir amb una pantalla a la mà!!! Perquè, "si un adolescent amb dèficit de son s'emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son" (Problemes de son en els adolescents; FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona)

Però això és un altre tema per a un altre dia ;-)

Per cert, a quina hora acaba l'entrenament la teva canalla?

10 d’agost 2015

Esport: elements de comunicació

Fa 20 anys vaig preparar un text per a unes jornades de formació per a professionals de la intervenció sòcio-educativa. El meu argumentari versava sobre el poder de l’esport com a element de comunicació entre les persones. Un element no només verbal. Aquest poder de relacionar persones sempre m’ha fascinat i per això he revisat i recuperat alguna de les idees que vaig exposar aleshores per la seva vigència... ja fa 20 anys!!!



Revisió i adaptació del text preparat amb motiu de les Jornades de Formació per a Professionals de la Intervenció Sòcio-Educativa (Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés, Barcelona 27-29 de setembre de 1995)


TU JUGUES O FAS ESPORT?

Tots estarem més o menys d'acord en afirmar que l'esport és un fenomen cultural amb força incidència a la nostra societat. Aquest fenomen se'ns presenta sota diferents aparences: espectacle, lleure-esbarjo, salut, terapèutic, educatiu... Cadascuna d'elles integra persones amb diferents tipus de funcions o rols (...terminologies): espectador, jugador, entrenador, tècnic, educador físic, monitor, àrbitre, mestre, professor, metge, fisioterapeuta, psicòleg, rehabilitador...

Hi ha qui cenyeix la definició d'esport a un conjunt limitat de pràctiques de les quals el màxim exponent en són les disciplines que integren el Jocs Olímpics. Però l'esport es pot entendre d'una manera més àmplia. La institucionalització, burocratització (i fins i tot politització) a la que han estat sotmeses moltes pràctiques esportives han carregat una forta pressió sobre la competició ja des d'edats molt joves.

Un dels principals motius de pràctica esportiva són les relacions d'amistat que s'hi estableixen (tant en infants com en adults). Molts adolescents deixen la pràctica esportiva perquè es tendeix més a una especialització tècnica que no pas a mantenir aquests lligams de grup. Però també molts adolescents troben la manera d'integrar-se en un grup perquè tenen en comú una pràctica esportiva.

Però fer activitat física no només és patrimoni de l’esport. Un company que ha jugat durant força temporades en equips professionals de la màxima categoria del seu esport i que ara està en una colla castellera em comentava "...abans, en el meu esport, una victòria era una alegria per l'equip i veies com l'afició estava contenta. Ara, amb els castells, l'equip ja no en són 12 ó 14 sinó més de 100, i l'afició no són cares anònimes que estan a la grada sinó tot el poble que et coneix i al que coneixes, i una victòria és un esclat de joia compartida entre amics... i a nivell físic has d'estar tant o més fort per l’esport que feia com per a aixecar un castell..."

A grans trets trobem que l'oferta esportiva en el lleure ve de: la institució educativa (esport extraescolar per a infants i adolescents) que balla entre el prestigi de la competició i la formació integral de la persona; el club esportiu (principalment adolescents cap endavant) que representa la cèl·lula esportiva associativa per excel·lència i que, per defecte, se li atribueix la recerca del rendiment esportiu (resultat en la competició); i els centres de condicionament físic o "fitness" (per a totes les edats) en els que l'esport és una oferta de serveis dins dels seus programes.

La intervenció sòcio-educativa fora del àmbits estrictament esportius ha d'estar propera al concepte d'un esport que afavoreixi la formació integral de l'individu, tractat com una tècnica més i no pas com una finalitat en sí mateix. L'esport és una eina de comunicació de diferents canals (verbal, gestual, tàctil, visual...).

UNA MANERA D'ENTENDRE L'ESPORT

"És esport tot gènere d'exercici o activitat física que tingui per finalitat l'assoliment d'un rendiment i l'execució de la qual descansi essencialment en la idea de lluita contra un element definit: una distància, una durada, un obstacle, una dificultat material, un perill, un animal, un adversari, i, per extensió, un mateix." (G. Herbert, 1946)
"Esport és el conjunt de situacions motrius d'enfrontament que van estar codificades sota una forma competitiva i que han estat institucionalitzades." (P.Parlebas, 1978)
"S'entén per esport totes les formes d'activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, tenen per objectiu l'expressió o el millorament de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l'obtenció de resultats en competicions de tots els nivells." (Carta Europea de l'Esport, 1992)

Seguint amb P. Parlebas (1986), defineix els trets característics de l'esport:
  • situació motriu (psicomotriu o sòciomotriu);
  • competició (enfrontament motor, existència de regles-codificació, comporta una victòria-derrota);
  • institucionalització i reconeixement social.

Amb aquests elements va donar un punt de vista des de la sociologia classificant les situacions motrius en funció del mitjà on es desenvolupen i els organismes amb qui es relacionen (companys, adversaris... o absència de relació, individual).

ELS JOCS ESPORTIUS

Si atenem a la lògica interna de les situacions motrius (P. Parlebas, 1986), el joc esportiu com a sistema es representa per la incertesa o no incertesa de:
  • l'entorn físic en el que es desenvolupa l'acció;
  • la relació amb companys que col·laboren en l'acció (comunicació motriu);
  • la relació amb adversaris que s'enfronten a l'acció (contracomunicació motriu).

Autors posteriors van ampliar aquesta xarxa d'interaccions a les relacions que s'estableixen amb el material emprat.

El creuament d'aquestes tres característiques ens dona 8 categories que poden ser classificades en:
  • jocs psicomotors (el participant no estableix cap tipus d'interacció motriu amb altres co-participants -companys/adversaris- tot actuant de forma aïllada);
  • jocs sòciomotors (el participant té la presència de co-participants -companys/adversaris- establint xarxes de comunicació/contracomunicació amb ells).

En els jocs sòciomotors la presència només de companys determinarà situacions motrius de cooperació per a assolir l'objectiu (assegurar una cordada, baixar les veles del vaixell...); la presència d'adversari propiciarà situacions motrius d'oposició (clau de judo, restar un servei de tennis...); la presència de companys i adversaris complementaran les dues anteriors (esports col·lectius: voleibol, rugbi, bàsquet...)

L'ESPORT EDUCATIU

L'esport educatiu enfoca de forma global el desenvolupament de les aptituds motrius i psicomotrius conjuntament amb el desenvolupament afectiu, cognitiu i social; la suma de tots aquests factors dóna com a resultat la formació de la personalitat de l'individu (J. Le Boulch, 1989).

L'esport és plantejat en forma de problema o repte que l'individu ha de resoldre d'una forma individual i/o col·lectiva. En aquest sentit N. Dechavanne (1991) cita la Pedagogia de les situacions. Una situació s'ha de presentar tot esperant una resposta oberta que permeti diferents possibilitats. Aquesta resolució de problemes provoca en l'individu una actitud de recerca a través de la seva activitat espontània (anàlisi dels diversos elements de l'entorn adaptats a les pròpies capacitats).

Un aprenentatge motor correcte ha de tenir mecanismes per a que els coneixements vagin sent assimilats (afavorir els èxits i cercar els motius de les situacions de fracàs). L'enfrontament amb l'activitat per part de l'alumne el portarà a la creativitat, és a dir, l'alumne és el protagonista dels seus encerts i de les seves errades.

En el procés evolutiu del nen, a nivell esportiu, hi haurà tot un conjunt de factors que el faran més o menys ràpid. En tot cas la idea de progressió mai s'ha de perdre. L'esport és un estadi més en la construcció d'activitats relacionades amb el joc i les regles. La competició ha d'esdevenir un estímul de perfeccionament personal en els que la participació afectiva i cognitiva tindran papers importants.

CAP A UN ESPORT PER A TOTHOM (que no vol dir que no sigui educatiu...)

Amb l'esport per a tothom es perden les limitacions que ens dona l'esport institucionalitzat. Les regles es posen al servei dels participants i la seva principal premissa és que tothom ha de poder jugar i guanyar en el sentit més ampli de la paraula. La mesura de la victòria està en relació a les capacitats pròpies de cada individu (avaluació criterial, fixa l’atenció en el progrés individual defugint de la comparació amb la resta de company/es del grup).
Aquest concepte d'esport que cada dia guanya més adeptes no té edats de participació. Podem trobar en un mateix joc-esport d'aquest tipus a tota una família independentment de l’edat o nIvell de condició física.

La participació és voluntària. La finalitat és el moviment pel moviment. Els beneficis associats abasten tota la dimensió de la persona: diversió (lúdic), salut (hàbit de pràctica d'activitat física), manteniment físic (no rendiment), relació afectiva, inclusió social...

Un dels factors motivants és la introducció de materials alternatius que s'escapen dels tradicionals i la utilització de materials tradicional de forma alternativa.

I si caminar és el primer estadi d’aquest esport?

Salut i molta marxa!


BIBLIOGRAFIA.

Llibres amb contingut bàsicament teòric:

ELEMENTOS DE SOCIOLOGIA DEL DEPORTE.
Parlebas, P. - Unisport. Malaga, 1988.

EL DEPORTE EDUCATIVO.
Le Boulch, J. - Ed. Paidos. Buenos Aires, 1991.

MANUAL PARA LA ENSEÑANZA DE LA EDUCACIÓN FÍSICA I DEPORTIVA.
Lamour, H. - M.E.C./Ed. Paidos. Barcelona, 1991.

LA ANIMACION DEPORTIVA.
Soria, M.A. - INDE Publicaciones. Barcelona, 1991.

EL ANIMADOR DE LAS ACTIVIDADES FÍSICODEPORTIVAS PARA TODOS.
Dechavanne, N. - M.E.C./Ed. Paidos. Barcelona, 1991.


Llibres amb contingut bàsicament pràctic:

EL JUEGO PREDEPORTIVO EN LA EDUCACIÓN FÍSICA Y EL DEPORTE.
Garcia-Fogeda, M.A. - Ed. Augusto E. Pila Teleña. Madrid, 1987.

INICIACIÓN A LOS DEPORTES DE EQUIPO.
Blazquez, D. - Ed. Martínez Roca. Barcelona, 1986.

ASPECTOS RECREATIVOS DE LOS JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES EN ESPAÑA.
Moreno, C. - Gymnos Ed. - Madrid, 1993.

LAS CUATRO ESQUINAS DE LOS JUEGOS.
Guillemard, G. et al. - Ed. Agonos. Lleida, 1988.

JUEGOS Y DEPORTES COOPERATIVOS.
Orlick, T. - Ed. Popular. Madrid, 1986.

DEPORTES ALTERNATIVOS.
Virosta, A. - Ed. Gymnos. Madrid, 1994.


10 de maig 2014

Ara que s'està acabant la temporada...

De tòpics i etiquetes de la competició i la formació esportiva.


A què donem i no donem importància en la competició esportiva d'infants i joves.



I una iniciativa per donar valor a més coses que no un simple resultat de joc segons el reglament on només compten els gols o punts a favor i en contra



En l'esport d'infants i joves en formació (i no entro en la dicotomia "escolar" o "federat") la competició és una finalitat o un mitjà educatiu?

10 de març 2014

Quan l'esport no té edat

La nostra societat europea és una societat que tendeix a una piràmide d'edat envellida on la gent gran tindrà una gran presència... en quantitat i en "qualitat" (la segona opció la poso entre cometes perquè no estic del tot segur)... el que sí és cert, és que l'educació esportiva d'aquest col·lectiu marcarà la seva manera de veure l'activitat física com un hàbit saludable.



De natació sincronitzada...

AQUADETTES: On Life, Death, and Synchronized Swimming A film by Drea Cooper & Zackary Canepari


Aquadettes from California is a place. on Vimeo.



De voleibol...

Not having played a match for 30 years, despite their weekly training sessions, the ladies on the volleyball team THE OPTIMISTS, 66 to 98 years old, are now refining their final match strategy - consisting of laughter, unity, crochet flowers and some handsome Swedish gentlemen. Director: Gunhild Westhagen Magnor Producers: Ingunn H. Knudsen and Hilde Skofteland. Skofteland Film 2013.






Encara no tinc clar si aquests videos van d'esport... o de tossuderia, superació personal, amistat, il·lusió...

10 de desembre 2013

Mares, pares, entrenadors, entrenadores... però sobretot, nenes i nens jugant.

Tot comença quan una tarda de diumenge la @Patri_Psicologa fa una piulada:
"Si quieres que los chavales disfruten jugando al fútbol, quita la palabra FÚTBOL en jugar al fútbol. Solo va a jugar."

Aleshores @edfisica30 el repiula i jo m'enganxo a la conversa. No calen gaires piulades i repiulades més per a que @DavidLlopisPS primer i @perikitoroig després, comparteixin alguns enllaços sobre el paper de les mares, els pares, les entrenadores, els entrenadors i altres actrius i actors d'aquest món de la formació esportiva de joves esportistes.

Em quedo amb dues lliçons d'aquesta situació:
  1. La viralitat de la xarxa. La facilitat de compartir entre iguals que ens trobem en un espai virtual i que, si volem, ho tornem a compartir amb els nostres contactes i així successivament.
  2. Les xarxes socials com a font d'aprenentatge i descoberta. El fluxe d'informació que, "curada", filtrada i estructurada pot esdevenir coneixement. Continguts de lliure accés que pots reutilitzar i remesclar convertint-te en prosumidor (productor i consumidor).
D'aquests enllaços amb vídeos que ens varem passar, un d'ells, l'equip petit, ja n'havia parlat en un altre post. El de "seis contra seis" sobre el bàsquet ja el coneixia i ens ajuda a veure que no només en el futbol es donen actituds no desitjades quan parlem d'infants i esport (o, en general, d'educació). Els altres dos els he trobat molt interessants, un des del format de campanyes publicitàries i l'altre des d'un format de documental.


Sis contra sis.
"Impresionante vídeo de la ACB que refleja la realidad en muchos deportes cada día con los padres. La visión del vídeo es concienciar a los padres."




Campanya publicitària.
"Se trata de 5 Spots publicitarios realizados por TyC Sports en 2002, donde los padres ejercen enorme presion psicologica sobre sus hijos, para que de cualquier manera sean los No. 1 en la disciplina que practican, menospreciando incluso un 2o. puesto."




Nens trofeu a Documentos TV de la televisió pública espanyola.
"Impactante documental sobre cómo los padres hacen "lo que sea" por conseguir que sus hijos sean unas estrellas del deporte."




Per acabar amb bones vibracions.
Aquest enllaç també ens el varem passar. En to humorístic, segur que alguna o algú es sentirà identificada o identificat amb la caricaturització d'aquestes situacions.
"¿Por qué los padres se comportan como Hooligans cuándo sus hijos juegan un partido? Resulta entrañable ir a ver jugar a tus hijos el domingo, lo que Eva no entiende es por qué todos se comportan como verdaderos animales."

Salut!!!

10 d’octubre 2013

6 (+1) propostes d'activitats extraescolars low cost

Molts ja deveu estar en plena "pretemporada" d'activitats extraescolars. Un ragitzell de programes i programacions d'activitats per fer quan la mainada acaba el seu horari lectiu... i tot (o gairebé tot, pagant).

Però segur que entre l'escola i casa nostra modem trobar un seguit de recursos gratuïs (o gairebé gratuïts) per omplir de sentir totes les tardes. Aquí en teniu algunes propostes.



Anar en monopatí o en bicicleta...  

Jugar a bàsquet o futbol o handbol o sòftbol o...


Jugar a tennis de taula... 

 
Treure a passejar el gos o descobrir sargantanes i altres "bitxets" i plantes...

O, simplement, saltar i còrrer... desenganxar el cul de la cadira...


Llàstima que tot això individualment i des de la solitud no és tan divertit com si ho fas en grup amb més infants... però gairebé tots ja estan apuntats a activiats extraescolars... o van directes a casa seva.







10 de juny 2013

Activitat física i espai públic

Practicar activitats físiques a l'aire lliure resulta una de les opcions més econòmiques de mantenir-nos en forma. Els espais públics ofereixen un gran ventall de possibilitats per caminar, fer marxa nòrdica, còrrer, anar en bicicleta, patinar, fer exercicis de musculació... I no només a nivell individual o amb el nostre cercle d'amistats sinó de forma col·lectiva organitzada.

De la graella d'activitats en sala a la graella d'activitats outdoor.

El concepte d'instal·lació esportiva ha anat evolucionant... o potser han estat les activitats les que han evolucionat. Els centres esportius han anat incorporant cada cop més a les seves graelles d'activitats ofertes a l'aire lliure.

I no només de forma esporàdica o amb una única finalitat de convivència social i festiva per a les persones sòcies o abonades, sinó com a pràctica regular. Com si es tractés d'una sessió més de fitness. Han "trencat" les parets de la instal·lació esportiva i l'han reconvertit en el punt de partida de sessions d'activitat que es desenvolupen pels carrers, parcs i places del voltant.

Amb accions d'aquest tipus semblen acostar-se a la predilecció del voltant del 40% de persones que prefereixen fer activitat física en llocs oberts.

El centre esportiu sense parets.

Recentment hem sentit en força una iniciativa empresarial a Barcelona que no només ha "trencat" les parets de la instal·lació esportiva sinó que, directament, no existeix aquest espai físic. La seva proposta és a la xarxa i es tangibilitza en punts de trobada d'espais públics de la ciutat. El que sí que segueix existint és la graella d'activitats i una quota periòdica a pagar. A canvi rep els serveis d'una persona professional de l'activitat física en el lloc i horari establerts, en grup.

L'ús esportiu de l'espai públic a l'aire lliure.

L'espai públic a l'aire lliure, com el seu nom indica, és l'espai comú a tot el col·lectiu de ciutadans i ciutadanes. En el cas de l'urbà, carrers, parcs i places són susceptibles d'esdevenir l'escenari d'activitats esportives. La pressió demogràfica pot fer difícil la convivència dels diferents usos. Les xarxes socials esportives de tipologies específiques de practicants han superat el model tradicional d'associacionisme: skaters, grups d'equavòlei, col·lectius a la recerca de pistes de futbol sala de lliure accés... Però aquesta pressió, no només es dona dins dels nuclis urbans sinó que la podem trobar en entorns perifèrics tot i que concentrada en caps de setmana i festius: passeig de les Aigües de Collserola, el parc de la sèquia del Bages, els espais naturals del Delta del Llobregat... Ciclistes, corredors (ara en diuen runners), passejants...

La convivència d'interessos.

En aquest context trobem diferents interessos "esportius" que poden interferis-se entre ells pel tipus de pràctica o per la intensitat que es practica:

  • Persones que individualment o en petits grups practiquen activitats de forma lliure
  • Entitats sense ànim de lucre que organitzen activitats amb els seus associats i associades
  • Entitats amb ànim de lucre que organitzen activitats per als seus clients i clientes
Que conviuen amb interessos "no esportius": altres ciutadans i ciutadanes, persones que passegen, comerciants, turistes... Tots ells s'han de repartir l'espai públic.

A Estats Units o Austràlia ja han començat a patir conflictes en l'ús de parcs o platges per part de col·lectius que els ocupen creant molèsties a d'altres usuaris i usuàries. D'una banda, la competència per ocupar els millors espais, per una altra, el soroll que provoquen els instructors o instructores. Encara més si fan servir música. Això està fent repensar la manera d'ordenar aquestes activitats que alguns encara veuen amb més mals ulls amb l'argument que n'estan treient un rendiment econòmic.



Tanmateix, no hem de perdre de vista que exposar grups de persones fent activitat física és el millor reclam i motivació per a que d'altres puguin perdre la vergonya o es vegin motivats a practicar. En aquest sentit els urbanistes tenen una gran responsabilitat per fer que aquests espais siguin aptes i segurs per fer compatibles tots els usos. I fer espais de connexió entre l'entramat urbà i el medi natural.

10 de març 2013

Marxa nòrdica no és anar de festa amb una sueca.

La marxa nòrdica és una activitat físicoesportiva que es realitza amb dos pals mitjançant una tècnica específica.

Aquests pals tenen un disseny específic per aprofitar la biomecànica de la caminada natural. És a dir, no els hem de confondre amb els de trekking o altres noms (hikking, pals de travessa...).

Igualment no hem de confondre la tècnica d'anar "punxant olives" amb una tècnica correcte de marxa nòrdica en el que el pal té una funció principal que és la impulsió des del darrera... no única i estrictament d'equilibri o recolzament.

Ben segur que si algun cop us heu entretingut a cercar marxa nòrdica per internet us haureu trobat amb una "escudella" d'estils i escoles diferents... o fins i tot d'aquells que no tenen cap referent. Com passa amb moltes d'altres pràctiques físiques, les influencies o experiències poden venir d'entorns o àmbits molt diferents i amb evolucions dispars. En el meu cas, vaig "tastar" la tècnica INWA i me la vaig "quedar".

Busqueu i tasteu, però comproveu si el que us ofereixen és marxa nòrdica perquè... oi que no jugarieu a tennis amb raquetes de bàdminton? Salut!!!

10 de novembre 2012

Conveniències d'adults... o conciliació de la vida laboral i familiar?

Com molts pares i moltes mares, en aquestes alçades de calendari ja devem haver quadrat aquest trecaclosques o puzzle que són els horaris de les activitats extraescolars... i un cop agafes el ritme, això no hi ha qui ho pari!

Però aquest any m'he trobat amb dues sorpreses.

La primera amb el petit. Resulta que aquesta temporada els entrenaments de futbol sala han canviat el dia habitual. Alguna mare va proposar per conveniència seva canviar els dilluns i dimecres pels dimarts i dijous. I fins aquí cap problema... però ara resulta que els dilluns i dimecres comparteixen pista els de 1r, 2n i 4t; i els dimarts i dijous els de 3r, 5è i 6è. Què tenen a veure els nens de 6 i 7 anys amb els de 9 anys? I els de 8 amb els de 10 i 11? Quines sinèrgies comparteixen entrenant? Hem canviat els grups de 8 i 9 anys i els hem deixat "descontextualitzats" amb els de les seves edats més properes...

La segona, amb el gran. A ell li agrada el bàsquet. A l'escola amb prou feines poden fer un equip. Al municipi on vivim hi ha un club de bàsquet que tampoc va sobrat de canalla. Encara que vagi contra la meva creença que l'esport en edats de primària hem d'intentar i potenciar dins de la mateixa escola, podem mirar de "saltar" al club... però l'equip de nens d'11 anys entrenen tres dies a la setmana de 19.30 a 20.30. Ja no entro en això que "s'ha d'entrenar tres cops per setmana perquè ho fan tots els clubs de la categoria" com em va dir el director tècnic... però un nen d'11 anys ha d'entrenar en aquest horari? (i m'interpelo a mi mateix que he arribat a entrenar un equip de 22.00 a 23.30!!!) Pel que he pogut observar el seu entrenador (una persona encantadora i apassionada per entrenar) no pot arribar abans d'aquella hora. Hi ha equips de categories superiors que estan fent servir la pista una hora abans.

Tots sobrevivim com podem, com ens deixen o com bonament sabem... i és possible que la canalla s'adapti fantàsticament a diferents contextes i horaris... i ben segur que aquestes dues situacions ens descobreixen oportunitats de descobrir situacions formatives genials... però, és lògic que parteixin d'una conveniència individual d'adult i facin perdre certa coherència didàctica o d'horaris?

10 de juliol 2011

Futbol, emocions i valors.

Fa uns dies que per la xarxa corre un vídeo d'un equip petit però molt motivat. Un equip que ho ha perdut tot i només han fet un gol aquesta temporada. Una barreja de mirades entre infants, entrenador i pares...


Aquest vídeo ha tingut ressò en diferents blocs

en mitjans de comunicació digitals

en mitjans de comunicació més "tradicionals"

fins i tot a la tele

La seva singularitat o "raresa" està en que ens mirem l'esport (el futbol) des de la comparació amb els equips professionals. Es dóna un gran valor a l'actitud i la manera d'afrontar la derrota d'aquests menuts perquè no té un referent (o en té pocs) amb jugadors de la "millor lliga del món.

Alguns s'imaginen com celebraran el gol (quan el facin) i segur que el seu model és aquell que tants cops poden veure per la tele. Amb totes les seves varietats de coreografies i esclats de ràbia.

Ben segur que els membres d'aquest equip petit també poden experimentar les seves emocions de jugar al futbol en videoconsoles. Alguns d'aquests jocs ofereixen una aproximació al realisme de forma fantàstica, amb tots els detalls: l'aspecte dels jugadors, els estadis, la remor de l'afició animant, els tipus de pilota, la sortida pel túnel de vestidors... però també el mal caràcter quan un jugador és amonestat. El joc vol acostar-se tan a la realitat que reprodueix les actituds dels jugadors protestant decisions arbitrals (també hi ha qui no protesta... com a la realitat... però en són pocs).

Estem perdent una oportunitat. Molts infants i joves dediquen llargues hores a aquests jocs. Caldria esperar un gest de foment de valors en un entorn controlable com és el virtual... i més en un món en el que sovint la passió supera la racionalitat. No sé si quedaria molt "descafeïnat" el joc si cada cop que un jugador fes una entrada antireglamentària o se li ensenyés alguna targeta d'amonestació, la seva reacció fos acceptar-ho i, fins i tot, ajudar al jugador contrari.

Un joc que està autoritzat per la llicència de la Champions League hauria de fer un pas endavant en la promoció del joc net, vetllar per la responsabilitat social i promoure actituds positives que ben segur seran sostenibles i perdurables al llarg del temps.

Potser així, vídeos com el de l'equip petit serien la normalitat i no una raresa.

10 d’abril 2011

Ara que s'apropa Sant Jordi

"Em vaig plantejar el projecte com un repte personal, com d'altres importants que m'he proposat a la vida. Com el repte diari que va suposar per a mi la meva llarga carrera esportiva en el món del voleibol, la cultura de l'esforç que sempre l'ha dirigit, la necessitat de millorar cada dia, d'assolir triomfs, d'acumular experiències."

Aquest fragment de la introducció del primer llibre de la Blanca ens descriu una de les "escoles" on ha estat educada: l'esport. I no pas en un esport majoritari i mediàtic, sinó en un d'aquells que encara avui has d'explicar que no s'escriu amb dues "b altes". Potser per aquest motiu, com que conec aquest esport, sé que és d'aquells en els que has de "picar molta pedra". I de vegades sembla que l'esforç per a ser valorat o valorada hagi de ser superior al d'altres... però això no treu que al final acabis acumulant un munt d'experiències pel dia a dia. I aquest llibre recull un munt de vivències que, pel que he vist, han esta profundament marcades per ser una "familia numerosa categoría de honor"... crec que ja no se'n veuen gaires d'aquestes.

A la biblioteca del seu poble, a l'Ametlla del Vallès, el seu llibre ja conviu entre els grans clàssics de tots els temps i el van presentar així:

NOVEL·LA RECOMANADA: TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLOR

L'autora local Blanca Nualart, ha editat un llibre que és alhora una novel·la, un recull de contes, poesia i un cúmul de records del poble de la Garriga, de l'Ametlla, i que té estructura de xarxa social: sembla basar-se en la gent a qui estima per escriure peces de literatura, basades en persones concretes, o inspirades en elles. Amb un format nu i honestament brutal, "Trossets de cor, espurnes de color", sorprendrà. Pura poesia. http://www.bibliotecaspublicas.es/ametlla/index.jsp

Però va ser fa uns mesos, el 17 de desembre, quan el va presentar entre els seus a la Garriga (també el "seu" poble... podríem dir que ella és ciutadana de la Garrigametlla). Aquests són dos fragments d'aquella vetllada:





Dels trossets que més m'han agradat em quedo amb un fragment d'un de groc. Una declaració de principis que, sota el títol de "en un món equivocat", diu:
"No m'agraden les persones que ho tenen tot sempre molt clar i que no deixen ni tan sols uns instant perquè els altres expressin els seus parers i no permeten que la imaginació doni sentit a les coses."

Per cert (de moment) no busqueu a la Blanca al facebook... és (encara) una anti-facebook... On sí que la podeu trobar és a http://relatsencatala.cat/autor/blanx/936281

El que potser haurem de buscar aquest any és l'arbre que ha promès que plantarà.

Feliç Sant Jordi! Feliços trossets de cor, espurnes de color!