dilluns, 29 de juliol de 2019

Ara fa 10 anys

Avui fa exactament 10 anys va deixar d'existir un dia per a mi... i, d'una altra manera, per a unes quantes persones del meu entorn. Les vacances quedaven trencades. Mirant àlbums familiars he descobert que aquell any no existeixen fotos de la celebració de l'aniversari del meu fill gran. Sis mesos després vaig escriure un post que començava així:
Fa sis mesos el meu cos em va fer un "reset". Em vaig apagar a causa d'una "agressió" externa que em va "atacar" des de dins del meu propi organisme. El "software" va fallar i el "hardware" va deixar de funcionar. Poc a poc tots els mecanisme s'han tornat a interconnectar.

Ara mateix acabo de tornar de visitar-me al CAP. Encara tinc la mateixa metgessa de capçalera. Tot i que el motiu no era sinó anar a buscar algunes receptes de medicaments de petites coses sense gran importància. De fet, ni tan sols hem recordat aquell episodi.

Un dels fets que més em va impactar va ser sortir de l'hospital en cadira de rodes després d'uns dies a la UCI i uns altres ingressat en planta. I no pas en cadira de rodes perquè no pogués caminar sinó perquè no tenia forces per aguantar-me dret.

Els que més em coneixeu sabeu que de la recerca de com retornar a una condició física apta per a una vida activa vaig trobar un vídeo de pilates que em vaig "autoadministrar" i vaig descobrir una activitat física saludable genial, la marxa nòrdica (Nordic Walking).

Des d'aleshores, no només he practicat la marxa nòrdica sinó que m'encanta practicar-la i, encara més, difondre-la com a president de l'Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Just aquest any hem estat teixint un programa amb l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en el que dinamitzarem espais urbans a través d'aquesta activitat física... ja ho deia jo fa quatre anys que això podia funcionar ;-) 

I encara més, connectar la primera part d'aquest post. Vaig descobrir la marxa nòrdica sortint de l'hospital i del CAP i ara tindré l'oportunitat de portar una experiència que ja vaig tenir el goig de compartir al CAP de Sant Just als CAP's d'Esplugues de Llobregat (Lluís Millet i Can Vidalet).

Ja veieu, always look on the bright side of life...

Salut i Molta Marxa!!!

dijous, 6 de setembre de 2018

A quina hora acaba d'entrenar el/la teu/va fill/a?

Per a aquells i aquelles que sou pares o mares de canalla esportista sabeu que el mes de setembre és una època "apassionant".

A quin esport(s) l'apunto? On l'apunto? Quants dies entrenaran? Com quadrarà el "tetris" del calendari escolar, extraescolar... amb el meu laboral (...o el dels avis i àvies incondicionals en aquesta tasca de "transfer" d'activitats)?

I tot això sumat al moment "apassionant" de començar el curs escolar: material, reunió d'inici, els pantalons "de vestir" que ja li queden curts i tot això després de viure "assalvatjats/des" tot l'estiu...

Segurament haureu comprovat que, a mida que es fan grans, els horaris d'entrenament van més tard. Fins i tot les competicions esportives, si al principi potser eren els divendres per la tarda, ara et poden caure en qualsevol moment del cap de setmana... però tot i així, els pares i mares som "massoques" i creiem que fer esport és important per a la seva educació integral (...i si els agrada, què s'ho passin bé jugant amb els/les seus/ves amics/gues!!!)

Tanmateix, per què em preocupen els horaris? Aquesta setmana ens han donat el "calendari provisional d'entrenaments de pretemporada" i la sorpresa ha estat que el meu fill petit de 14 anys els dilluns acabarà a les 21:00 i els dimecres i divendres a les 22:15!!!

Sí, teniu raó, són "provisionals" i segur que hi ha centenars d'infants i adolescents que acaben més tard (o no?)... i et diuen que tenim les pistes que tenim... i que estan explorant altres possibilitats canviant els dies d'entrenament (som la primera setmana de setembre!!! els "altres dies" fem "altres coses", hi ha vida més enllà de l'esport extraescolar!!!)... i que ens hem d'adaptar als horaris de Disponibilität de l'entrenador... i el que més despista és que hi ha equips d'una o dues categories superiors que avui hauran entrenat abans que ell!!!

Hi ha qui ja ha fet càlculs: 
  • 22:15 fi de l'entrenament (aprofito per fer el darrer glop d'aigua mentre ajudo a recollir la pista) i vaig al vestidor a fer la dutxa
  • 22:30 (sent mooolt optimistes) acaba la dutxa i cap a casa
  • 22:45 (si no vius gaire lluny) arribes a casa, endreces la bossa amb tota la roba mullada i a sopar (...si és que ja el tenim tot preparat...)
  • 23:00 acabes de sopar i ajudes a recollir taula, tot i que, no sé si us passa a d'altres famílies, l'estona de sopar és l'única que ens trobem tots junts i ens podem explicar alguna cosa (...ni que siguin adolescents, de vegades també expliquen coses i és altament saludable fer-ho i escoltar-los)
  • 23:15 (amb una mica de sort) ja tenim les dents raspallades i la motxilla per anar a l'escola al dia següent preparada
  • 23:30 dormir?!
  • ...a quina hora comencen les classes?

Però els números no surten: 
"els adolescents necessiten dormir entre nou i nou hores i mitja diàries per no tenir dificultats per despertar-se al matí i tenir un bon rendiment fisiològic i afavorir l’equilibri emocional" 
 (Reposar i dormir. www.infermeravirtual.com )

Tot i que, en el nostre cas, "només" parlem de dos dies a la setmana, "molts estudiants (adolescents) intenten posar-se al dia de son dormint fins tard els caps de setmana; però, això, només fa que desplaçar, encara més, el seu rellotge intern fora dels horaris habituals de dilluns a divendres"  (El son en funció de l'edat. ICSaludable). I ni que fos així, tampoc podeu comptar amb el cap de setmana ja que potser també us tocarà matinar (o anar a dormir tard)... o es que mai heu tingut un partit a 100 o 150 quilòmetres de casa en un horari "txungo"?

Malgrat tot, comencen a aparèixer experiències encaminades a la "transformació de l’organització del temps de vida quotidiana" (Setmana dels Horaris a Esplugues) que, inevitablement, hauran d'implantar-se en l'aprofitament horari de les instal·lacions esportives. De fet, el nostre propi club ha començat a programar entrenaments a les 16:00 hores que, fins no fa molts anys, podia resultar impensable.

A grans trets, algunes de les recomanacions d'hàbits de vida saludable en canalla adolescent passen per a que "eviteu les activitats físiques abans d'anar a dormir""vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard" i "promogueu activitats relaxants per acabar el dia" (El son en els adolescents. Família i Escola. Generalitat de Catalunya).

"El son contribueix d'una manera decisiva a la consolidació de la memòria i l'aprenentatge. En l'esport, l'aprenentatge de noves tècniques requereix de l'execució de tasques molt diverses i de forma simultània. Després del període de pràctica, l'adquisició de la tècnica exigeix ​​un període de consolidació. El període de consolidació s'ha demostrat en els humans que es produeix durant el son" (El son i l'esport. FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona)

Ara bé... no us enganyeu!!! No servirà de res cercar un equilibri entre el son-vetlla de la vostra canalla si s'en van a dormir amb una pantalla a la mà!!! Perquè, "si un adolescent amb dèficit de son s'emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son" (Problemes de son en els adolescents; FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona)

Però això és un altre tema per a un altre dia ;-)

Per cert, a quina hora acaba l'entrenament la teva canalla?

dimecres, 7 de setembre de 2016

(Més sobre) Carrers recreatius

Fa més de dos anys vaig compartir algunes experiències d'apropiació del carrer per jugar -hi les persones (...treure els cotxes).

Ara n'he trobat una altra. Es tracta d'un programa anomenat Play Streets a Seattle, als Estats Units d'Amèrica.

Força interessant!!!





dilluns, 10 d’agost de 2015

Esport: elements de comunicació

Fa 20 anys vaig preparar un text per a unes jornades de formació per a professionals de la intervenció sòcio-educativa. El meu argumentari versava sobre el poder de l’esport com a element de comunicació entre les persones. Un element no només verbal. Aquest poder de relacionar persones sempre m’ha fascinat i per això he revisat i recuperat alguna de les idees que vaig exposar aleshores per la seva vigència... ja fa 20 anys!!!



Revisió i adaptació del text preparat amb motiu de les Jornades de Formació per a Professionals de la Intervenció Sòcio-Educativa (Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés, Barcelona 27-29 de setembre de 1995)


TU JUGUES O FAS ESPORT?

Tots estarem més o menys d'acord en afirmar que l'esport és un fenomen cultural amb força incidència a la nostra societat. Aquest fenomen se'ns presenta sota diferents aparences: espectacle, lleure-esbarjo, salut, terapèutic, educatiu... Cadascuna d'elles integra persones amb diferents tipus de funcions o rols (...terminologies): espectador, jugador, entrenador, tècnic, educador físic, monitor, àrbitre, mestre, professor, metge, fisioterapeuta, psicòleg, rehabilitador...

Hi ha qui cenyeix la definició d'esport a un conjunt limitat de pràctiques de les quals el màxim exponent en són les disciplines que integren el Jocs Olímpics. Però l'esport es pot entendre d'una manera més àmplia. La institucionalització, burocratització (i fins i tot politització) a la que han estat sotmeses moltes pràctiques esportives han carregat una forta pressió sobre la competició ja des d'edats molt joves.

Un dels principals motius de pràctica esportiva són les relacions d'amistat que s'hi estableixen (tant en infants com en adults). Molts adolescents deixen la pràctica esportiva perquè es tendeix més a una especialització tècnica que no pas a mantenir aquests lligams de grup. Però també molts adolescents troben la manera d'integrar-se en un grup perquè tenen en comú una pràctica esportiva.

Però fer activitat física no només és patrimoni de l’esport. Un company que ha jugat durant força temporades en equips professionals de la màxima categoria del seu esport i que ara està en una colla castellera em comentava "...abans, en el meu esport, una victòria era una alegria per l'equip i veies com l'afició estava contenta. Ara, amb els castells, l'equip ja no en són 12 ó 14 sinó més de 100, i l'afició no són cares anònimes que estan a la grada sinó tot el poble que et coneix i al que coneixes, i una victòria és un esclat de joia compartida entre amics... i a nivell físic has d'estar tant o més fort per l’esport que feia com per a aixecar un castell..."

A grans trets trobem que l'oferta esportiva en el lleure ve de: la institució educativa (esport extraescolar per a infants i adolescents) que balla entre el prestigi de la competició i la formació integral de la persona; el club esportiu (principalment adolescents cap endavant) que representa la cèl·lula esportiva associativa per excel·lència i que, per defecte, se li atribueix la recerca del rendiment esportiu (resultat en la competició); i els centres de condicionament físic o "fitness" (per a totes les edats) en els que l'esport és una oferta de serveis dins dels seus programes.

La intervenció sòcio-educativa fora del àmbits estrictament esportius ha d'estar propera al concepte d'un esport que afavoreixi la formació integral de l'individu, tractat com una tècnica més i no pas com una finalitat en sí mateix. L'esport és una eina de comunicació de diferents canals (verbal, gestual, tàctil, visual...).

UNA MANERA D'ENTENDRE L'ESPORT

"És esport tot gènere d'exercici o activitat física que tingui per finalitat l'assoliment d'un rendiment i l'execució de la qual descansi essencialment en la idea de lluita contra un element definit: una distància, una durada, un obstacle, una dificultat material, un perill, un animal, un adversari, i, per extensió, un mateix." (G. Herbert, 1946)
"Esport és el conjunt de situacions motrius d'enfrontament que van estar codificades sota una forma competitiva i que han estat institucionalitzades." (P.Parlebas, 1978)
"S'entén per esport totes les formes d'activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, tenen per objectiu l'expressió o el millorament de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l'obtenció de resultats en competicions de tots els nivells." (Carta Europea de l'Esport, 1992)

Seguint amb P. Parlebas (1986), defineix els trets característics de l'esport:
  • situació motriu (psicomotriu o sòciomotriu);
  • competició (enfrontament motor, existència de regles-codificació, comporta una victòria-derrota);
  • institucionalització i reconeixement social.

Amb aquests elements va donar un punt de vista des de la sociologia classificant les situacions motrius en funció del mitjà on es desenvolupen i els organismes amb qui es relacionen (companys, adversaris... o absència de relació, individual).

ELS JOCS ESPORTIUS

Si atenem a la lògica interna de les situacions motrius (P. Parlebas, 1986), el joc esportiu com a sistema es representa per la incertesa o no incertesa de:
  • l'entorn físic en el que es desenvolupa l'acció;
  • la relació amb companys que col·laboren en l'acció (comunicació motriu);
  • la relació amb adversaris que s'enfronten a l'acció (contracomunicació motriu).

Autors posteriors van ampliar aquesta xarxa d'interaccions a les relacions que s'estableixen amb el material emprat.

El creuament d'aquestes tres característiques ens dona 8 categories que poden ser classificades en:
  • jocs psicomotors (el participant no estableix cap tipus d'interacció motriu amb altres co-participants -companys/adversaris- tot actuant de forma aïllada);
  • jocs sòciomotors (el participant té la presència de co-participants -companys/adversaris- establint xarxes de comunicació/contracomunicació amb ells).

En els jocs sòciomotors la presència només de companys determinarà situacions motrius de cooperació per a assolir l'objectiu (assegurar una cordada, baixar les veles del vaixell...); la presència d'adversari propiciarà situacions motrius d'oposició (clau de judo, restar un servei de tennis...); la presència de companys i adversaris complementaran les dues anteriors (esports col·lectius: voleibol, rugbi, bàsquet...)

L'ESPORT EDUCATIU

L'esport educatiu enfoca de forma global el desenvolupament de les aptituds motrius i psicomotrius conjuntament amb el desenvolupament afectiu, cognitiu i social; la suma de tots aquests factors dóna com a resultat la formació de la personalitat de l'individu (J. Le Boulch, 1989).

L'esport és plantejat en forma de problema o repte que l'individu ha de resoldre d'una forma individual i/o col·lectiva. En aquest sentit N. Dechavanne (1991) cita la Pedagogia de les situacions. Una situació s'ha de presentar tot esperant una resposta oberta que permeti diferents possibilitats. Aquesta resolució de problemes provoca en l'individu una actitud de recerca a través de la seva activitat espontània (anàlisi dels diversos elements de l'entorn adaptats a les pròpies capacitats).

Un aprenentatge motor correcte ha de tenir mecanismes per a que els coneixements vagin sent assimilats (afavorir els èxits i cercar els motius de les situacions de fracàs). L'enfrontament amb l'activitat per part de l'alumne el portarà a la creativitat, és a dir, l'alumne és el protagonista dels seus encerts i de les seves errades.

En el procés evolutiu del nen, a nivell esportiu, hi haurà tot un conjunt de factors que el faran més o menys ràpid. En tot cas la idea de progressió mai s'ha de perdre. L'esport és un estadi més en la construcció d'activitats relacionades amb el joc i les regles. La competició ha d'esdevenir un estímul de perfeccionament personal en els que la participació afectiva i cognitiva tindran papers importants.

CAP A UN ESPORT PER A TOTHOM (que no vol dir que no sigui educatiu...)

Amb l'esport per a tothom es perden les limitacions que ens dona l'esport institucionalitzat. Les regles es posen al servei dels participants i la seva principal premissa és que tothom ha de poder jugar i guanyar en el sentit més ampli de la paraula. La mesura de la victòria està en relació a les capacitats pròpies de cada individu (avaluació criterial, fixa l’atenció en el progrés individual defugint de la comparació amb la resta de company/es del grup).
Aquest concepte d'esport que cada dia guanya més adeptes no té edats de participació. Podem trobar en un mateix joc-esport d'aquest tipus a tota una família independentment de l’edat o nIvell de condició física.

La participació és voluntària. La finalitat és el moviment pel moviment. Els beneficis associats abasten tota la dimensió de la persona: diversió (lúdic), salut (hàbit de pràctica d'activitat física), manteniment físic (no rendiment), relació afectiva, inclusió social...

Un dels factors motivants és la introducció de materials alternatius que s'escapen dels tradicionals i la utilització de materials tradicional de forma alternativa.

I si caminar és el primer estadi d’aquest esport?

Salut i molta marxa!


BIBLIOGRAFIA.

Llibres amb contingut bàsicament teòric:

ELEMENTOS DE SOCIOLOGIA DEL DEPORTE.
Parlebas, P. - Unisport. Malaga, 1988.

EL DEPORTE EDUCATIVO.
Le Boulch, J. - Ed. Paidos. Buenos Aires, 1991.

MANUAL PARA LA ENSEÑANZA DE LA EDUCACIÓN FÍSICA I DEPORTIVA.
Lamour, H. - M.E.C./Ed. Paidos. Barcelona, 1991.

LA ANIMACION DEPORTIVA.
Soria, M.A. - INDE Publicaciones. Barcelona, 1991.

EL ANIMADOR DE LAS ACTIVIDADES FÍSICODEPORTIVAS PARA TODOS.
Dechavanne, N. - M.E.C./Ed. Paidos. Barcelona, 1991.


Llibres amb contingut bàsicament pràctic:

EL JUEGO PREDEPORTIVO EN LA EDUCACIÓN FÍSICA Y EL DEPORTE.
Garcia-Fogeda, M.A. - Ed. Augusto E. Pila Teleña. Madrid, 1987.

INICIACIÓN A LOS DEPORTES DE EQUIPO.
Blazquez, D. - Ed. Martínez Roca. Barcelona, 1986.

ASPECTOS RECREATIVOS DE LOS JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES EN ESPAÑA.
Moreno, C. - Gymnos Ed. - Madrid, 1993.

LAS CUATRO ESQUINAS DE LOS JUEGOS.
Guillemard, G. et al. - Ed. Agonos. Lleida, 1988.

JUEGOS Y DEPORTES COOPERATIVOS.
Orlick, T. - Ed. Popular. Madrid, 1986.

DEPORTES ALTERNATIVOS.
Virosta, A. - Ed. Gymnos. Madrid, 1994.


divendres, 10 de juliol de 2015

La nova versió MARC 4.7 ha estat carregada amb èxit.

Nous horitzons, noves perspectives


Poc més d'un any ha costat redissenyar la versió beta MARC 4.6 però finalment s'ha carregat satisfactòriament una versió encara més avançada, la MARC 4.7.

En aquesta nova versió es poden trobar actualitzacions de connexions ja existents i d'altres noves. Potser la més destacada és la relacionada amb marquitus.cat. Aquest nou component materialitza la possibilitat de fer que els somnis es converteixin en realitat (que un hobby esdevingui professió).

Ningú pot garantir que el funcionament sigui òptim a partir d'ara... però ningú podrà dir que no es va provar. Per arribar a aquesta versió s'han reforçat diverses connexions per a que mai s'arribi a la versió definitiva i contínuament s'hagi d'anar prototipant el següent punt de destí... perdó, només es tractarà d'un altre lloc de pas en el que adquirir noves capacitiats, redescubrir d'altres que havien quedat obsoletes o oblidades i reciclar d'altres que no acabaven de funcionar correctament.

Propera versió, MARC 4.8...

Salut i molta marxa!!!