dissabte, 28 de març de 2020

Segona setmana de confinament

Segona setmana de confinament. La primera va passar ràpida. Aquesta ja ens hem anat recol·locant. Sobretot per les notícies que ja no seran quinze dies sinó uns quants més. La propera data: 11 d'abril.

Tasques de la llar, reunions de teletreball, formació online, llegir un llibre, activitat física, algun joc de taula, les xarxes socials, sortir al balcó a aplaudir al personal sanitari, trucar o xatejar amb pares, germanes, amics... tot ajuda a passar el dia a dia.

Una oportunitat per aprendre, com per exemple a fer la compra online. Tanmateix, no és el millor moment. La saturació de la xarxa provoca que comencis a fer la comanda a les 9 del matí i no la puguis finalitzar fins les 9 del vespre. I la primera data de repartiment és d'aquí a una setmana!!!

Estem normalitzant hàbits i comportaments que cada dia són més restrictius. Ara ja no es tracta de rentar bé les mans. Ara es recomana sortir amb mascareta i guants. Els aforaments dels establiments de serveis essencials estan limitats. Hem de mantenir una distància entre les persones.

Però les notícies que ens arriben diuen que el nombre de persones infectades i mortes segueix incrementant-se. Els mitjans de comunicació, els polítics i els tertulians de torn es divideixen entre els que demanen unes condicions de confinament més restrictiu i els que no. I els científics, què diuen?!?!?!

Preparem-nos, encara tenim per a uns quants dies. Molta força al personal sanitari i aquell que ens abasteix d'aliments cada dia.

Salut i Molta Marxa!!!

dissabte, 21 de març de 2020

Primera setmana de confinament

"Avui fa una setmana que vaig iniciar un confinament que, en principi, havia de ser de dues setmanes però que a hores no té un final concret.

Divendres passat l'activitat general ja va disminuir. Una prova d'això la vaig trobar en la disminució dels desplaçaments de les persones en el trajecte que faig de casa a la feina. Els centres educatius ja havien tancat i els rumors que s'haurien d'aturar totes les activitats s'anava estenent.

Aquell mateix divendres varem fer la darrera reunió presencial a la feina. Ja dijous se'ns va insinuar que dilluns potser no podríem tornar als nostres llocs de treball. 

Entre tota aquesta incertesa, un fet ens va alleugerir de l'angoixa que comportava el moment. La celebració del 50è aniversari d'una companya, tot i que més minsa que altres celebracions (i no per què ella ho volgués), ens va fer més lleugera la situació..."

No és cap relat novel·lesc ni cap conte. Sóc a casa des de fa una setmana. Tinc la sort o el privilegi o el seny... que tant jo com la meva dona, la Cris, som funcionaris però no del que anomenen "servis essencials" i han tancat els nostres llocs de treball. El Coronavirus Covid-19 està contagiant a moltes persones arreu del món. Coses de la globalització. S'inicia a la Xina i no hi ha qui l'aturi. O no veuen el risc ni el perill que arribi a casa teva des de tan lluny.

Dic que "tinc la sort o el privilegi o el seny" perquè no m'he trobat en la situació de molts companys i companyes que aquesta setmana s'han vist obligats a anar a treballar en llocs no essencials exposant-se al transport públic o al seu mateix lloc de treball a ser infectats per aquest virus i ser part de la cadena de transmissions.

Tanmateix, tot i que a la feina no em consideren apte pel teletreball, hem acordat els meus companys tècnics i la meva cap no perdre el contacte. Ens hem fixat una reunió diària per a despatxar o resoldre els temes que tenim en marxa o que ens queden penjats. I tot, amb les poques eines que tenim. 

En certa manera, seguir connectat a la feina és un element que fa establir rutines. El mateix que em passa amb els meus dos fills, en Pol i en Marcel. Establir rutines que no ens desconnectin del món. Tot i que la xarxa d'internet ja s'encarrega de tenir-nos distrets. Però d'això ja en seguiré parlant... en tenim per més de 14 dies, i només en portem 7.

Salut i Molta Marxa!!!

dilluns, 29 de juliol de 2019

Ara fa 10 anys

Avui fa exactament 10 anys va deixar d'existir un dia per a mi... i, d'una altra manera, per a unes quantes persones del meu entorn. Les vacances quedaven trencades. Mirant àlbums familiars he descobert que aquell any no existeixen fotos de la celebració de l'aniversari del meu fill gran. Sis mesos després vaig escriure un post que començava així:
Fa sis mesos el meu cos em va fer un "reset". Em vaig apagar a causa d'una "agressió" externa que em va "atacar" des de dins del meu propi organisme. El "software" va fallar i el "hardware" va deixar de funcionar. Poc a poc tots els mecanisme s'han tornat a interconnectar.

Ara mateix acabo de tornar de visitar-me al CAP. Encara tinc la mateixa metgessa de capçalera. Tot i que el motiu no era sinó anar a buscar algunes receptes de medicaments de petites coses sense gran importància. De fet, ni tan sols hem recordat aquell episodi.

Un dels fets que més em va impactar va ser sortir de l'hospital en cadira de rodes després d'uns dies a la UCI i uns altres ingressat en planta. I no pas en cadira de rodes perquè no pogués caminar sinó perquè no tenia forces per aguantar-me dret.

Els que més em coneixeu sabeu que de la recerca de com retornar a una condició física apta per a una vida activa vaig trobar un vídeo de pilates que em vaig "autoadministrar" i vaig descobrir una activitat física saludable genial, la marxa nòrdica (Nordic Walking).

Des d'aleshores, no només he practicat la marxa nòrdica sinó que m'encanta practicar-la i, encara més, difondre-la com a president de l'Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Just aquest any hem estat teixint un programa amb l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en el que dinamitzarem espais urbans a través d'aquesta activitat física... ja ho deia jo fa quatre anys que això podia funcionar ;-) 

I encara més, connectar la primera part d'aquest post. Vaig descobrir la marxa nòrdica sortint de l'hospital i del CAP i ara tindré l'oportunitat de portar una experiència que ja vaig tenir el goig de compartir al CAP de Sant Just als CAP's d'Esplugues de Llobregat (Lluís Millet i Can Vidalet).

Ja veieu, always look on the bright side of life...

Salut i Molta Marxa!!!

dijous, 6 de setembre de 2018

A quina hora acaba d'entrenar el/la teu/va fill/a?

Per a aquells i aquelles que sou pares o mares de canalla esportista sabeu que el mes de setembre és una època "apassionant".

A quin esport(s) l'apunto? On l'apunto? Quants dies entrenaran? Com quadrarà el "tetris" del calendari escolar, extraescolar... amb el meu laboral (...o el dels avis i àvies incondicionals en aquesta tasca de "transfer" d'activitats)?

I tot això sumat al moment "apassionant" de començar el curs escolar: material, reunió d'inici, els pantalons "de vestir" que ja li queden curts i tot això després de viure "assalvatjats/des" tot l'estiu...

Segurament haureu comprovat que, a mida que es fan grans, els horaris d'entrenament van més tard. Fins i tot les competicions esportives, si al principi potser eren els divendres per la tarda, ara et poden caure en qualsevol moment del cap de setmana... però tot i així, els pares i mares som "massoques" i creiem que fer esport és important per a la seva educació integral (...i si els agrada, què s'ho passin bé jugant amb els/les seus/ves amics/gues!!!)

Tanmateix, per què em preocupen els horaris? Aquesta setmana ens han donat el "calendari provisional d'entrenaments de pretemporada" i la sorpresa ha estat que el meu fill petit de 14 anys els dilluns acabarà a les 21:00 i els dimecres i divendres a les 22:15!!!

Sí, teniu raó, són "provisionals" i segur que hi ha centenars d'infants i adolescents que acaben més tard (o no?)... i et diuen que tenim les pistes que tenim... i que estan explorant altres possibilitats canviant els dies d'entrenament (som la primera setmana de setembre!!! els "altres dies" fem "altres coses", hi ha vida més enllà de l'esport extraescolar!!!)... i que ens hem d'adaptar als horaris de Disponibilität de l'entrenador... i el que més despista és que hi ha equips d'una o dues categories superiors que avui hauran entrenat abans que ell!!!

Hi ha qui ja ha fet càlculs: 
  • 22:15 fi de l'entrenament (aprofito per fer el darrer glop d'aigua mentre ajudo a recollir la pista) i vaig al vestidor a fer la dutxa
  • 22:30 (sent mooolt optimistes) acaba la dutxa i cap a casa
  • 22:45 (si no vius gaire lluny) arribes a casa, endreces la bossa amb tota la roba mullada i a sopar (...si és que ja el tenim tot preparat...)
  • 23:00 acabes de sopar i ajudes a recollir taula, tot i que, no sé si us passa a d'altres famílies, l'estona de sopar és l'única que ens trobem tots junts i ens podem explicar alguna cosa (...ni que siguin adolescents, de vegades també expliquen coses i és altament saludable fer-ho i escoltar-los)
  • 23:15 (amb una mica de sort) ja tenim les dents raspallades i la motxilla per anar a l'escola al dia següent preparada
  • 23:30 dormir?!
  • ...a quina hora comencen les classes?

Però els números no surten: 
"els adolescents necessiten dormir entre nou i nou hores i mitja diàries per no tenir dificultats per despertar-se al matí i tenir un bon rendiment fisiològic i afavorir l’equilibri emocional" 
 (Reposar i dormir. www.infermeravirtual.com )

Tot i que, en el nostre cas, "només" parlem de dos dies a la setmana, "molts estudiants (adolescents) intenten posar-se al dia de son dormint fins tard els caps de setmana; però, això, només fa que desplaçar, encara més, el seu rellotge intern fora dels horaris habituals de dilluns a divendres"  (El son en funció de l'edat. ICSaludable). I ni que fos així, tampoc podeu comptar amb el cap de setmana ja que potser també us tocarà matinar (o anar a dormir tard)... o es que mai heu tingut un partit a 100 o 150 quilòmetres de casa en un horari "txungo"?

Malgrat tot, comencen a aparèixer experiències encaminades a la "transformació de l’organització del temps de vida quotidiana" (Setmana dels Horaris a Esplugues) que, inevitablement, hauran d'implantar-se en l'aprofitament horari de les instal·lacions esportives. De fet, el nostre propi club ha començat a programar entrenaments a les 16:00 hores que, fins no fa molts anys, podia resultar impensable.

A grans trets, algunes de les recomanacions d'hàbits de vida saludable en canalla adolescent passen per a que "eviteu les activitats físiques abans d'anar a dormir""vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard" i "promogueu activitats relaxants per acabar el dia" (El son en els adolescents. Família i Escola. Generalitat de Catalunya).

"El son contribueix d'una manera decisiva a la consolidació de la memòria i l'aprenentatge. En l'esport, l'aprenentatge de noves tècniques requereix de l'execució de tasques molt diverses i de forma simultània. Després del període de pràctica, l'adquisició de la tècnica exigeix ​​un període de consolidació. El període de consolidació s'ha demostrat en els humans que es produeix durant el son" (El son i l'esport. FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona)

Ara bé... no us enganyeu!!! No servirà de res cercar un equilibri entre el son-vetlla de la vostra canalla si s'en van a dormir amb una pantalla a la mà!!! Perquè, "si un adolescent amb dèficit de son s'emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son" (Problemes de son en els adolescents; FAROS, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona)

Però això és un altre tema per a un altre dia ;-)

Per cert, a quina hora acaba l'entrenament la teva canalla?

dimecres, 7 de setembre de 2016

(Més sobre) Carrers recreatius

Fa més de dos anys vaig compartir algunes experiències d'apropiació del carrer per jugar -hi les persones (...treure els cotxes).

Ara n'he trobat una altra. Es tracta d'un programa anomenat Play Streets a Seattle, als Estats Units d'Amèrica.

Força interessant!!!