dilluns, 10 de desembre de 2012

És contagiosa la solidaritat?

Què passa quan fem que les coses passin? Què passa quan observem les coses que passen al nostre voltant amb el filtre de la solidaritat i l'empatia? Què passa quan som capaços de deixar d'estar "socialment anestessiats" i construim relats saludablement positius?


DIEC2. Diccionari de la llengua catalana.
solidaritat

1 f. [LC] Entera comunitat d'interessos i responsabilitats.
2 f. [LC] Fet d'ésser solidari o solidaris.


Què passa si seguim i acompanyem a aquells i aquelles que lluiten contra la malaltia?




Què passa si ajudem a altres persones?




Què passa si ens fixem en les coses bones que passen al nostre voltant cada dia?




Què passa si ajuntem esforços per superar obstacles sense que interfereixin els prejudicis ni discriminacions?




Què passa si els mitjans de comunicació fan d'altaveu de causes solidàries?




L'únic peix que segueix el corrent del riu és el que està mort... canviem coses per a que tots i totes, sobretot els i les més dèbils, comencem un bon millor any... Salut!

dissabte, 10 de novembre de 2012

Conveniències d'adults... o conciliació de la vida laboral i familiar?

Com molts pares i moltes mares, en aquestes alçades de calendari ja devem haver quadrat aquest trecaclosques o puzzle que són els horaris de les activitats extraescolars... i un cop agafes el ritme, això no hi ha qui ho pari!

Però aquest any m'he trobat amb dues sorpreses.

La primera amb el petit. Resulta que aquesta temporada els entrenaments de futbol sala han canviat el dia habitual. Alguna mare va proposar per conveniència seva canviar els dilluns i dimecres pels dimarts i dijous. I fins aquí cap problema... però ara resulta que els dilluns i dimecres comparteixen pista els de 1r, 2n i 4t; i els dimarts i dijous els de 3r, 5è i 6è. Què tenen a veure els nens de 6 i 7 anys amb els de 9 anys? I els de 8 amb els de 10 i 11? Quines sinèrgies comparteixen entrenant? Hem canviat els grups de 8 i 9 anys i els hem deixat "descontextualitzats" amb els de les seves edats més properes...

La segona, amb el gran. A ell li agrada el bàsquet. A l'escola amb prou feines poden fer un equip. Al municipi on vivim hi ha un club de bàsquet que tampoc va sobrat de canalla. Encara que vagi contra la meva creença que l'esport en edats de primària hem d'intentar i potenciar dins de la mateixa escola, podem mirar de "saltar" al club... però l'equip de nens d'11 anys entrenen tres dies a la setmana de 19.30 a 20.30. Ja no entro en això que "s'ha d'entrenar tres cops per setmana perquè ho fan tots els clubs de la categoria" com em va dir el director tècnic... però un nen d'11 anys ha d'entrenar en aquest horari? (i m'interpelo a mi mateix que he arribat a entrenar un equip de 22.00 a 23.30!!!) Pel que he pogut observar el seu entrenador (una persona encantadora i apassionada per entrenar) no pot arribar abans d'aquella hora. Hi ha equips de categories superiors que estan fent servir la pista una hora abans.

Tots sobrevivim com podem, com ens deixen o com bonament sabem... i és possible que la canalla s'adapti fantàsticament a diferents contextes i horaris... i ben segur que aquestes dues situacions ens descobreixen oportunitats de descobrir situacions formatives genials... però, és lògic que parteixin d'una conveniència individual d'adult i facin perdre certa coherència didàctica o d'horaris?

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Si l'àrbitre no ho veu... no és falta

Fa unes setmanes el meu fill gran d'11 anys jugava un partit amistós de minibàsquet. Un jugador contrari no parava d'agafar-lo de la samarreta i els pantalons cada cop que el tenia a prop. Una mica sorprès i fart de la situació, el meu fill gran li va demanar què feia agafant-lo tota l'estona... "si l'arbitre no ho veu no és falta", li va dir el noi.

No ens falten exemples, tan en l'esport com en la vida real, que serveixen d'exemple a infants i joves els beneficis d'aconseguir coses i fites fent trampes i mentint.

En certa manera, ens trobem amb el dilema de si tot allò que no està prohibit (legislat) és permès... o només es permet allò que està legislat. D'aquí que molt sovint haguem de recórrer a codis ètics o deontològics per a polítics, en l'àmbit de serveis sanitaris, a nivell associatiu... i també en l'esport.

La nostra actuació no només ha de ser "legal" sinó que també ha d'estar impregnada d'ètica (i algú afegiria: de valors)... no tot s'hi val ni per qualsevol mitjà.

divendres, 10 d’agost de 2012

Caminar de bon matí


Tinc la sort de poder anar a treballar caminant... "només" són 15 minuts d'anada i 15 de tornada... 5 dies a la setmana... durant tot l'any.

Més enllà d'un "mijà de transport", caminar és un gran mitjà de manteniment de la condició física, de la salut.

La meva rutina matinal em permet ser espectador d'aquestes dues vessants. Per un costat, aquells i aquelles que ens desplacem d'una forma alternativa als mitjans mecànics per arribar a les nostres activitats diàries. D'altra banda, aquells o aquelles que aprofiten aquella estona per a fer salut, sense tenir cap destí concret més que el caminar per caminar. M'he fixat en un grup (totes elles dones grans) amb indumentàries que hom no qualificaria de "moda" però prou còmode per a emprendre el seu camí. Un grup que, fins i tot amb pluja l'he vist amb paraigues sense faltar a la seva cita regular. Gairebé cada dia ens creuem al pont. El gran secret de la seva activitat no és la quantitat o la qualitat, és el grup i la regularitat.

També de bon matí no és extrany creuar-te amb alguna persona corrent sola o en grup. Cada persona esgarrapem les estones que podem (o ens deixen) per a fer activitat física amb certa intensitat.

El mateix es pot observar en aquells i aquelles que fan servir la bicicleta. Per un costat aquells i aquelles que la fan servir per desplaçar-se d'una forma poc contaminant i saludable. Per una altra banda, tinc identificat un grup (tots ells homes grans) que un cop a la setmana (si més no entre setmana) que queden amb les seves bicicletes de carretera per a fer una ruta (i el tòpic diu que acaben amb un bon i gran esmorzar).

No busquem excuses... no cal que en diguem "esport"... però sí cal mouren's per gaudir d'una bona salut... dos secrets per a assolir l'èxit: en grup (amics, coneguts, família, club, entitat...) i regularitat.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Tancat per vacances


Cada cop més em pregunto si les vacances són un canvi d'ubicació física o un estat mental.

Salut!

diumenge, 10 de juny de 2012

La XIP

Les organitzacions estan transformant la seva activitat i raó de ser pel profund canvi de paradigma social i econòmic que estem vivint. L’Administració no n’ha de quedar al marge. Per avançar en aquesta direcció, un grup de professionals ens hem decidit a organitzar-nos al voltant de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).





Això passava fa un any. I alguns ens varem afegir a aquell primer nucli de companys i companyes perquè ens seduïa i motivava aquella idea de repensar la feina que fem i provar de fer-la d'una manera diferent.

Un projecte en el que, d'entrada, havia d'aprendre o interioritzar nous conceptes i nou vocabulari: govern obert, xarxes socials, crowdsourcing, comunitats d’aprenentatge, lideratge directiu en xarxa, smart cities, usos lingüístics...  innprenedoria, gestió del coneixement, co-creació, aprenentatge col·laboratiu, innovació i creativitat...



Poc a poc hem anat teixint petits vincles en els que ens hem enganxat noves persones i durant aquest any, la suma de "petites"-"grans" aportacions ens permeten presentar l'ideari de la Xip... que volem ser quan siguem "grans" en l'administracio publica... una administracio de tots i per a tots.





dijous, 10 de maig de 2012

Sant Jordi, la rosa i el llibre

El 23 d'abril vam celebrar Sant Jordi.

El dia de la rosa (l'amor, l'estima, l'afecte...) i del llibre (la fantasia, el coneixement, els somnis...).

I en ambdós casos un gest de generositat, de compartir, de lliurament... el regal.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Dia mundial de l'administració pública (saludablement) innovadora

Fa uns dies s'han celebrat dos dies mundials estretament relacionats entre ells.

El passat 6 d'abril es va celebrar el dia mundial de l'activitat física amb el lema "acumula 30 minuts d'activitat física al dia; junts per una vida activa i feliç". L'objectiu és promoure l'activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
I per aconseguir-ho anima a organitzar caminades, jocs, difusió del missatge de la importància de l'activitat física per a la salut, passejades amb gossos, dia de les escales, ball...

El passat 7 d'abril es va celebrar el dia mundial de la salut amb el lema "la bona salut afegeix vida als anys". L'objectiu és mostrar com mantenir una bona salut al llarg de la vida comporta una vellesa plena i productiva en tots els àmbits (familiar i social).
És per això que cal estar atents a un món canviant, als factors que afavoreixen un envelliment sa, a les noves situacions que generen els canvis demogràfics i a combatre estereotipus.


No sé si ja existeix, però jo proposaria un dia de l'administració pública innovadora. Un dia per pensar com fer que l'entorn laboral de la funció pública ens aporti qualitat de vida (valor). Un dia per fondre i difondre els principis de la responsabilitat social corporativa en favor de crear ecosistemes enriquidors per a les persones, de forma individual i com a col·lectiu.

Podríem llançar missatges com:
  • Fer administracions públiques actives i proactives d'escolta i receptivitat.
  • Acumular 60 minuts al mes per pensar, compartir i proposar idees innovadores.
  • Mantenir i renovar la il·lusió pel servei públic.
  • Afegir qualitat i no quantitat als triennis.
  • ...

Tanmateix potser no cal que ens preocupem de tot això si fem cas de les interpretacions del calendari maia que fixa el 21 de desembre d'enguany com el dia final del món... tot i que d'altres interpreten les profecies del calendari maia com l'inici d'un nou cicle... sigui el que sigui, caldrà estar preparat.

dissabte, 10 de març de 2012

Treballant en equip per a sobreviure

Fa pocs dies m'han passat uns vídeos, petits anuncis d'una empresa d'autobusos que pregona els grans avantatges de viatjar en grup. Més enllà d'aquest missatge pel que han estat pensats hi he trobat una gran metàfora del treball en equip.

En general (tot i que no oblidem que hi ha excepcions) la crisi actual està fent que organitzacions de tot tipus estiguin repensant com afrontar el present que els ofega... i, si queden forces, redissenyant un futur que es dibuixa incert.

La supervivència de moltes organitzacions o el seu bon posicionament en els propers anys podem pensar que passa per resoldre ràpidament el seu finançament... però sense apostar per les persones (les màquines encara no ens poden substituir en molts aspectes) no ens en sortirem.

Una de les sensacions que he trobat a l'administració pública on treballo és la de que tenim tanta feina que no ens l'acabem. I sovint els expedients s'amunteguen. Segurament també hi ha qui ho diu però no és cert del tot... I qui ho veu però tampoc fa cap esforç per a millorar-ho... i...

També és cert que hi ha gent amb il·lusió que creu fermament que això pot canviar... només amb un senzill concepte: treball en equip (en xarxa, col·laborant, innovant, aprenent, compartint...). És a dir, treballant diferent a com ho hem fet fins ara. Posar a les persones en el centre de l'organització i fer partícips a tots els grups d'interès de l'estratègia.

Però com els passa als simpàtics personatges de l'empresa d'autobusos, cal lideratge i formació. Lideratge per saber mostrar el camí (guiatge... alguns en diuen coaching). I formació orientada a l'assoliment de competències i objectius d'equip (com una pinya, tots a una...). Però el més fantàstic serà assolir una actuació conjunta en la que tothom, independentment del rang i jerarquia, acabi actuant amb coherència. No sé si ens trobem en situacions tan límit com els pingüins, les formigues o els crancs. El que sí és cert (i les estadístiques ens ho demostren cada dia), és que molta gent està sent "devorada", "xuclada" o "picotejada" perquè les organitzacions on estan no han sabut (o pogut) facilitar ecosistemes adients per a crear estratègies col·lectives per a "sobreviure"... tot i que l'amenaça és gran...

De moment, em quedo amb aquestes tres tècniques per afrontar els problemes en equip:
1.- La tècnica d'afrontar de cop els problemes:


2.- La tècnica de no deixar que els problemes et xuclin:


3.- La tècnica d'atacar els problemes amb decisió:


Sovint es posen equips esportius mediàtics com a exemple... és important i positiu perquè són mediàtics... però ben segur que en l'entorn on ens movem hi ha petites (grans) experiències d'èxit. Cal aprofitar-les i rendibilitzar-les.

divendres, 10 de febrer de 2012

Celebracions sostenibles pel 2012

Moltes institucions i organitzacions tenen la "mania" de dedicar un any a algun tema, lema, o centre d'interès. Es tracta que durant aquell període tot un seguit d'accions es focalitzin per donar rellevància a aquella qüestió a destacar.

A les Nacions Unides aquest any se li acumula la feina. Com si no tinguéssim prou anys o com si hi hagués una llarga llista d'espera de commemoracions pendents, enguany tenim dos "anys". Per un costat l'Any internacional de l'energia sostenible per a tothom... i trobo molt interessant això de "per a tothom" perquè això de l'energia sostenible no és un "esnobisme d'ecopijos" sinó que és un estil de vida i el camí per redreçar la deriva a la que es veu abocat el nostre planeta... tot i que per això ens faran falta més "anys internacionals". L'altre celebració és la de l'Any internacional de les cooperatives. Quelcom així com donar valor al salvatgisme capitalista jugant amb les mateixes regles del mercat... però posant el benestar de la comunitat per davant de tot. I aquí poseu-hi tots els "co" que us pugui suggerir aquest any: cocrear, coopetir, codissenyar, coordinar... compartir.

D'altra banda, la Unió Europea ens convida a l'Any europeu de l'envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional. O un toc d'atenció a que la població del nostre continent envelleix i cal enfortir els llaços entre generacions per a que no creïn escletxes que els allunyin. Un recordatori a que encara creiem que l'edat no és una excusa per deixar de fer coses... o si més no, per no parar de fer coses... diferents de quan som joves, però no parar. Donar una utilitat als avenços científics i socials per a gaudir d'una etapa de la vida des de la que compartir experiència i coneixements retroalimentada per l'empenta dels més joves. I encara un darrer apunt, la capital verda europea que és Vitoria-Gasteiz. Aquesta bonica ciutat sempre s'ha distingit per la seva qualitat de vida. Aspecte que no es forma d'un dia per l'altre. Segur que hi té quelcom a veure una planificació orientada al benestar de les persones... i unes persones preocupades pel seu propi benestar... i el de la comunitat... i pel medi ambient...

Així que ens espera un any sostenible energèticament amb el medi ambient, en el que les empreses cooperatives aportaran productes i serveis sostenibles econòmicament, en els que les persones grans viuran en entorns socials sostenibles i que ens haurien de permetre viure en ciutats més sostenibles com Vitoria-Gasteiz.

dimarts, 10 de gener de 2012

Matins dels dimecres de desembre


7, 14, 21 i 28... no és cap sèrie numèrica màgica... és el número de dia que han caigut els dimecres d'aquest mes de desembre de 2011. El darrer de l'any... segons el nostre calendari... perquè de calendaris i de formes de mesurar el temps n'hi ha moltes més.

Aquestes són les vistes d'aquests darrers quatre dimecres de desembre des del lloc on treballo poc després de les 8 del matí. Per a mi, l'inici de la jornada laboral. 

Les temperatures han anat caient progressivament però sense ser excessivament fredes. Núvols i boires han acompanyat les primeres hores del dia.

Començaments de dia per a un final d'any. Fins i tot això ho veiem diferent que a la resta d'Espanya. Ells celebraran "Fin de año" quan nosaltres celebrarem el "Cap d'any". Valors diferents?! O punts de vista contraposats?!

Salut!