23 de maig 2020

Desena setmana... de confinament?

I tu, en quina fase estàs?

Ja podem anar a un bar a fer esport tot passejant 10 gossos en vehicle privat sortint del barri on vius?

El que fa unes setmanes no hauria de passar fins d'aquí a uns mesos ara resulta que pot passar en pocs dies?

Però el futbol sí que començarà... i els toros?

Em trobo desfasat...

16 de maig 2020

Novena setmana... de confinament?

És curiós com s'interpreten les normes de transició al desconfinament total o del desconfinament progressiu o de les fases de desescalada o... com sigui que es digui!!!
Per les voreres he de circular per la dreta... per alguns cal aclarir que és l'altra dreta...
El passeig l'hem de fer per parelles de la mateixa casa... per parelles de dos, no pas de parelles de tres o quatre...
L'esport l'hem de fer individualment en el nostre municipi... però què passa si no ens diuen on acaba el municipi? Des de l'antena de Sant Pere Màrtir segons com caigui puc rodolar a Barcelona, a Sant Just Desvern o a Esplugues de Llobregat.
Això sí, els bars cal obrir-los ja!!!


09 de maig 2020

Vuitena setmana... de confinament?

Vuitena setmana... d'ençà que es va ordenar un estricte confinament. Tanmateix, aquesta setmana ja s'han suavitzat algunes mesures.

Ja no cal buscar tutorials a youtube de pilates, ioga, zumba... per fer al menjador de casa.

Ja podem sortir un cop al dia a fer activitat física o a passejar. I si som federats, dos cops al dia... però, quantes persones federades feien activitat física dos cops al dia els set dies de la setmana?

Tan se val. Benvinguda sigui aquesta setmana de transició cap a un desconfinament total... sigui quan sigui... començant per la fase 0 i avançant cap a la I.

Ha estat espectacular com cada dia de gent ha sortit en les hores establertes. Hem ocupat els carrers i, per poc que hem pogut, ens hem apropat a espais naturals. Ens hem creuat amb veïns i veïnes amb salutacions i abraçades des de la distància. Un pas més cap a la restitució de la nostra condició física.

02 de maig 2020

Setena setmana de confinament

Tota la setmana que en van plenes les xarxes socials. El desconfinament s'apropa. Ens començaran a deixar sortir una estona més llarga que no només per un grapat limitat de supòsits essencials.

Un munt de rumors: distàncies, temps, edats, mesures, indicadors...

Finalment ahir divendres s'aclareix amb la publicació del BOE: "Orden SND/380/2020, de 30 de abril, sobre las condiciones en las que se puede realizar actividad física no profesional al aire libre durante la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19".

  • Orden: o sigui, que ens ho ordenen...
  • Condiciones: o sigui, que no tenim llibertat de fer el que ens roti. Tenim un límit d'espai: el límit del municipi...
  • Se pueden realizar: o sigui, que no ens ho ordenen, no és obligatori. No sigui que ara tothom ho vulgui fer. Tot i que això ho haurien d'obligar. Hauria d'estar prescrit per les autoritats sanitàries amb caràcter obligatori...
  • Actividad física no profesional al aire libre: o sigui, que podem fer marxa nòrdica!!! Poc a poc. Primer, a veure si arribem a les 10.000 passes diàries. Al menjador i al balcó era una mica difícil...
  • Durante la situación de crisis sanitaria: durante... durante... durante... això és el que menys mola, que no sabem quan s'acabarà aquesta situació.

Per si teniu dubtes, aquí teniu les recomanacions d'Esports, les de Salut, les de Protecció Civil, les de l'Ajuntament d'Esplugues, les de la FEEC i les de l'Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya.

Doncs vinga, avui sortim. No sé quan aguantarem, però sortim!!!

25 d’abril 2020

Sisena setmana de confinament

Ja hem complert quaranta dies de la quarantena.

Ja ha passat el Dia de la Terra més descontaminat dels darrers anys.

Ja hem celebrat una Diada de Sant Jordi diferent.

Ja han arribat les pluges d'abril.

Ja tenim la primavera més avançada.

Ja parlen de desconfinament.

Ja queda menys...

I l'Oriol que ens segueix delectant amb imatges gastronòmiques fantàstiques i suggerents.





18 d’abril 2020

Cinquena semana de confinament

Aquests dies hem vist coses que mai havíem vist i que potser no tornarem a veure mai més...
- nens i nenes demanat tornar a escola
- adolescents desitjant tornar a l'institut
- joves pregant per tornar a les classes de la universitat

Tampoc havíem vist mai cues per comprar menjar... Fins ara només eren a les pel·lícules o a les notícies de països llunyans amb catàstrofes. Anar a comprar és tot un esdeveniment i aventura. L'alternativa és online... si és que encara queden dates de repartiment.

Hem redescobert espais: el balcó per dinar, espais de teletreball al menjador, el gimnàs a l'habitació, un espai de lectura a la cuina...

Una de les coses que, amb els dies es va agraint més és caminar descalços. Notar la frescor del terra. Descansar sobre tota la planta del peu. Despertar les sensacions tàctils des dels dits fins al taló. Tot un benefici pels sentits i la propiocepció.

Però el que és dur de veritat és conèixer cada setmana casos de persones properes que han perdut algun familiar i no s'han pogut acomiadar, ni abraçar. Per a totes elles, molta força!!!

11 d’abril 2020

Quarta setmana de confinament

Quarta setmana de confinament... i per a algunes persones diuen que s'ha acabat. Contra el criteri de bona part de la comunitat científica, el dimarts s'inicia un procés de desconfinament i obliga a persones treballadores no essencials però que no treballen en sectors on pugui haver grans aglomeracions de gent... per això darrer sembla que no compta el transport públic...

Aquesta setmana he descobert a la bústia una nota de correus que diu que el 26 de març varen venir i no van trobar ningú a casa... I JA PORTAVA MÉS DE 10 DIES CONFINAT!!! Així que he organitzat excursió a correus que fan un horari reduït de 09:30 a 12:30. A les 09:30 impossible, la cua arriba gairebé a la cantonada contrària. Torno a cas, reunió de feina per videoconferència a les 10:00 i un cop acabada, torna a correus. Aquest cop sí. Com a mínim he fet dues caminadetes.

Al dia següent he provat de fer 1000 metres indoor donant voltes a casa. Res, la meva gràfica setmanal de passes segueix molt per sota de les 10000 de mitjana diària.

Tot i que anunciaven mal temps, els dies de solet sovintegen. Tinc la sensació que se'ns està escapant la primavera. Els nivells de contaminació segueixen caient en picat. Il·lusiona imaginar com deuen estar els espais naturals i tota la seva fauna autòctona. Com deia un company, quan tornem als caminets de bosc que tant ens agraden, haurem de portar un matxet per a tornar-los a obrir.

Algú haurà de fer un estudi del comportament dels humans i les seves predileccions de compra en època de confinament. La recomanació és només adquirir productes de primera necessitat i subsistència. Primer va ser el paper WC, després les begudes alcohòliques, ara el llevat...


04 d’abril 2020

Tercera setmana de confinament

44 passes. És la màxima distància que tinc a casa sense repetir cap part de l'itinerari. La meva excursió més gran és el contenidor de la brossa de rebuig... és més llunyà que l'orgànic, el de paper, el de plàstic o el de vidre.

Ja no sóc treballador amb permís per deures inexcusables. Ara sóc treballador en teletreball... bé, com fins ara. Aquesta setmana ja m'he "txupat" tres minicursos de formació en teletreball per a personal de les administracions públiques. Un bon moment per a repensar com treballem.

El desbordament dels centres sanitaris està sent brutal. Ens arriben notícies de torns amb molta pressió: manca de material de protecció individual, manca personal, manca d'espai... i molta gent malalta.

Ens demanen que no sortim de casa, però això no vol dir que no pensem que en un moment o altre tornarem a sortir. I hem d'intentar mantenir una mínima condició física. Una de les noves funcions del menjador és la de gimnàs. D'aquí que estiguem aprenent a fer coses diferents: activitat física a través de les xarxes socials o App; o generar continguts d'activitat física per a compartir experiència que pugui servir a altres persones.

Seguim!!!

28 de març 2020

Segona setmana de confinament

Segona setmana de confinament. La primera va passar ràpida. Aquesta ja ens hem anat recol·locant. Sobretot per les notícies que ja no seran quinze dies sinó uns quants més. La propera data: 11 d'abril.

Tasques de la llar, reunions de teletreball, formació online, llegir un llibre, activitat física, algun joc de taula, les xarxes socials, sortir al balcó a aplaudir al personal sanitari, trucar o xatejar amb pares, germanes, amics... tot ajuda a passar el dia a dia.

Una oportunitat per aprendre, com per exemple a fer la compra online. Tanmateix, no és el millor moment. La saturació de la xarxa provoca que comencis a fer la comanda a les 9 del matí i no la puguis finalitzar fins les 9 del vespre. I la primera data de repartiment és d'aquí a una setmana!!!

Estem normalitzant hàbits i comportaments que cada dia són més restrictius. Ara ja no es tracta de rentar bé les mans. Ara es recomana sortir amb mascareta i guants. Els aforaments dels establiments de serveis essencials estan limitats. Hem de mantenir una distància entre les persones.

Però les notícies que ens arriben diuen que el nombre de persones infectades i mortes segueix incrementant-se. Els mitjans de comunicació, els polítics i els tertulians de torn es divideixen entre els que demanen unes condicions de confinament més restrictiu i els que no. I els científics, què diuen?!?!?!

Preparem-nos, encara tenim per a uns quants dies. Molta força al personal sanitari i aquell que ens abasteix d'aliments cada dia.

Salut i Molta Marxa!!!

21 de març 2020

Primera setmana de confinament

"Avui fa una setmana que vaig iniciar un confinament que, en principi, havia de ser de dues setmanes però que a hores no té un final concret.

Divendres passat l'activitat general ja va disminuir. Una prova d'això la vaig trobar en la disminució dels desplaçaments de les persones en el trajecte que faig de casa a la feina. Els centres educatius ja havien tancat i els rumors que s'haurien d'aturar totes les activitats s'anava estenent.

Aquell mateix divendres varem fer la darrera reunió presencial a la feina. Ja dijous se'ns va insinuar que dilluns potser no podríem tornar als nostres llocs de treball. 

Entre tota aquesta incertesa, un fet ens va alleugerir de l'angoixa que comportava el moment. La celebració del 50è aniversari d'una companya, tot i que més minsa que altres celebracions (i no per què ella ho volgués), ens va fer més lleugera la situació..."

No és cap relat novel·lesc ni cap conte. Sóc a casa des de fa una setmana. Tinc la sort o el privilegi o el seny... que tant jo com la meva dona, la Cris, som funcionaris però no del que anomenen "servis essencials" i han tancat els nostres llocs de treball. El Coronavirus Covid-19 està contagiant a moltes persones arreu del món. Coses de la globalització. S'inicia a la Xina i no hi ha qui l'aturi. O no veuen el risc ni el perill que arribi a casa teva des de tan lluny.

Dic que "tinc la sort o el privilegi o el seny" perquè no m'he trobat en la situació de molts companys i companyes que aquesta setmana s'han vist obligats a anar a treballar en llocs no essencials exposant-se al transport públic o al seu mateix lloc de treball a ser infectats per aquest virus i ser part de la cadena de transmissions.

Tanmateix, tot i que a la feina no em consideren apte pel teletreball, hem acordat els meus companys tècnics i la meva cap no perdre el contacte. Ens hem fixat una reunió diària per a despatxar o resoldre els temes que tenim en marxa o que ens queden penjats. I tot, amb les poques eines que tenim. 

En certa manera, seguir connectat a la feina és un element que fa establir rutines. El mateix que em passa amb els meus dos fills, en Pol i en Marcel. Establir rutines que no ens desconnectin del món. Tot i que la xarxa d'internet ja s'encarrega de tenir-nos distrets. Però d'això ja en seguiré parlant... en tenim per més de 14 dies, i només en portem 7.

Salut i Molta Marxa!!!