diumenge, 10 d’octubre de 2010

Activitat física en l'entorn laboral

Tots sabem que un esportista, abans d'un entrenament o una competició, fa un escalfament per a assolir un rendiment òptim i prevenir lesions. I per una jornada laboral? Ens preparem per a assolir un rendiment òptim? Quines mesures de prevenció prenem?


Fa dos anys que l'organisme on treballo ens va donar l'oportunitat de seguir un curs de caire teòric i pràctic de prevenció dels trastorns múscul-esquelètics en usuaris de pantalles de visualització de dades. L'acollida per part de molts dels meus companys i companyes va ser molt bona i la valoració força positiva.

La necessitat.
La feina que realitzem en el nostre servei comporta que un alt percentatge de la nostra jornada laboral estigui íntimament relacionada amb el teclat, el ratolí i la pantalla de l'ordinador. Si bé és cert que rebem informació i som coneixedors de la necessitat de tenir bons hàbits en la nostra disposició corporal quan treballem... no és estrany que acabem "rebregats" a la nostra cadira o fem servir el ratolí per un costat, el teclat per un altre força allunyat i un munt de papers entre la pantalla i nosaltres. L'ergonomia en el nostre punt de treball ens pot ajudar a tenir una bona "qualitat postural". Però un grup de treballadors varem voler fer un pas més.

L'autoorganització.
La sensibilitat per la presa de consciència del nostre cos en el nostre entorn laboral ens va portar a plantejar la possibilitat de tirar endavant una acció conjunta en el que les mobilitzacions articulars i els estiraments musculars fossin els protagonistes.
  • Acció conjunta perquè una activitat en grup és la suma de moltes voluntats que sovint fa guanyar a la mandra de la voluntat individual.
  • Mobilitzacions i estiraments perquè son dos tècniques que acabàvem d'aprendre o de refrescar i era molt senzill transferir els coneixements adquirits a una activitat concreta.
El darrer aspecte resolt va ser comptar amb algú que compartís i aportés experiència en activitat física per a donar coherència i fer la selecció de diferents exercicis.

El disseny de l'activitat.
L'estructura de l'acció no ha variat gaire en el seu aspecte general però sí que s'ha anat enriquint de diferents matisos. Es tracta de microsessions voluntàries d'activitat física just a l'inici de la jornada laboral.
  • Periodicitat: tres cops a la setmana (dilluns, dimecres i divendres).
  • Durada de la sessió: entre 10 i 15 minuts (inici a les 8:00).
  • Lloc: en el mateix despatx de treball en una zona prou àmplia per a no xocar amb els braços oberts.
Disposats i disposades en cercle realitzem mobilitzacions articulars d'entre 3 i 5 repeticions cadascuna d'elles des del cap fins els peus (aprox. 5 min.) i breus estiraments al voltant de 5 seg. cadascun d'ells des dels peus fins el cap (aprox. 5 min.). Acabem amb una "reconstrucció" o presa de consciència de la nostra postura correcta. Tots els exercicis són en posició dempeus i es poden realitzar amb la roba habitual no esportiva.
Durant el desenvolupament de les sessions han anat apareixent petites aportacions, en alguna ocasió d'aplicació esporàdica, fins a configurar la sessió actual:
  • suport musical
  • un crit (fluixet) o abraçada conjunta al final de la sessió
  • la necessitat de ventilació de la sala per a un millor confort

Els efectes.
Van fer falta 55 sessions ininterrompudes per deixar de fer per primer cop una sessió. Això vol dir sis mesos, temps en el que es pot considerar que una persona ha interioritzat la necessitat i fidelitat a l'activitat física. Hom ho anomena adherència. Des d'aleshores pocs són els dies que no hem portat a terme alguna sessió.
Però més enllà del component "físic" de prevenció de trastorns múscul-esquelètics cal destacar el factor socialitzador de realitzar una activitat sense jerarquia de càrrec. Un exercici de "bon rollo" que té el seu efecte positiu en el clima laboral.
Tot i que no del tot constatable, també caldria tenir en compte si el fet de ser a primera hora també influeix en una major puntualitat...

I no som els primers... ni els únics.
Fa uns mesos varem descobrir que a l'INEF de Barcelona també fan una activitat semblant però amb dues diferències fonamentals:
  • A nivell organitzatiu, es fa en un horari que permet participar a un gran nombre de treballadors i treballadores, tan els que comencen a les 8:00 com els que comencen a les 9:00.
  • A nivell de lideratge de l'activitat, és el propi director del centre qui promou i dirigeix les sessions.
Actualment ja hi ha empreses del sector esportiu que ofereixen serveis d'activitats físiques relacionats amb els conceptes d'empresa saludable o corporate wellness.
Durant aquest temps també hem tingut coneixement de l'interès que desperta en organismes i institucions la relació entre l'activitat física i el món laboral:

Segurament aquelles empreses o organitzacions que vulguin millorar la seva reputació i incrementar el salari emocional al seus treballadors i treballadores optaran per accions encaminades a facilitar l'accés a la salut, i en especial a l'activitat física. Aquest tipus d'activitats tindran un espai en les memòries de responsabilitat social corporativa. I segurament incrementaran la seva productivitat, reduiran el nombre de baixes i fidelitzaran i atrauran talent. Però el més important és que la qualitat de vida dels seus treballadors i treballadores se'n beneficiarà... igual que el clima laboral... i de retruc, la societat en general.