dimarts, 10 de desembre de 2013

Mares, pares, entrenadors, entrenadores... però sobretot, nenes i nens jugant.

Tot comença quan una tarda de diumenge la @Patri_Psicologa fa una piulada:
"Si quieres que los chavales disfruten jugando al fútbol, quita la palabra FÚTBOL en jugar al fútbol. Solo va a jugar."

Aleshores @edfisica30 el repiula i jo m'enganxo a la conversa. No calen gaires piulades i repiulades més per a que @DavidLlopisPS primer i @perikitoroig després, comparteixin alguns enllaços sobre el paper de les mares, els pares, les entrenadores, els entrenadors i altres actrius i actors d'aquest món de la formació esportiva de joves esportistes.

Em quedo amb dues lliçons d'aquesta situació:
  1. La viralitat de la xarxa. La facilitat de compartir entre iguals que ens trobem en un espai virtual i que, si volem, ho tornem a compartir amb els nostres contactes i així successivament.
  2. Les xarxes socials com a font d'aprenentatge i descoberta. El fluxe d'informació que, "curada", filtrada i estructurada pot esdevenir coneixement. Continguts de lliure accés que pots reutilitzar i remesclar convertint-te en prosumidor (productor i consumidor).
D'aquests enllaços amb vídeos que ens varem passar, un d'ells, l'equip petit, ja n'havia parlat en un altre post. El de "seis contra seis" sobre el bàsquet ja el coneixia i ens ajuda a veure que no només en el futbol es donen actituds no desitjades quan parlem d'infants i esport (o, en general, d'educació). Els altres dos els he trobat molt interessants, un des del format de campanyes publicitàries i l'altre des d'un format de documental.


Sis contra sis.
"Impresionante vídeo de la ACB que refleja la realidad en muchos deportes cada día con los padres. La visión del vídeo es concienciar a los padres."




Campanya publicitària.
"Se trata de 5 Spots publicitarios realizados por TyC Sports en 2002, donde los padres ejercen enorme presion psicologica sobre sus hijos, para que de cualquier manera sean los No. 1 en la disciplina que practican, menospreciando incluso un 2o. puesto."




Nens trofeu a Documentos TV de la televisió pública espanyola.
"Impactante documental sobre cómo los padres hacen "lo que sea" por conseguir que sus hijos sean unas estrellas del deporte."




Per acabar amb bones vibracions.
Aquest enllaç també ens el varem passar. En to humorístic, segur que alguna o algú es sentirà identificada o identificat amb la caricaturització d'aquestes situacions.
"¿Por qué los padres se comportan como Hooligans cuándo sus hijos juegan un partido? Resulta entrañable ir a ver jugar a tus hijos el domingo, lo que Eva no entiende es por qué todos se comportan como verdaderos animales."

Salut!!!

diumenge, 10 de novembre de 2013

Tancat per MOOC

Aquest mes no hi ha entrada. Estic molt ocupat seguint un MOOC de la Universitat del Pais Basc.
PLE, MOOC y contenido digital educativo / PLE, MOOC eta hezkuntzarako eduki digitala



Va de PLE, MOOC, EVA, AVA, AEV... i d'altres especímens relacionat amb com aprenem a ensenyar o ensenyem a aprendre amb les noves tecnologies.

Podeu seguir les meves activitats (i exploracions) del curs a
http://plemooctic.blogspot.com.es

Salut!

dijous, 10 d’octubre de 2013

6 (+1) propostes d'activitats extraescolars low cost

Molts ja deveu estar en plena "pretemporada" d'activitats extraescolars. Un ragitzell de programes i programacions d'activitats per fer quan la mainada acaba el seu horari lectiu... i tot (o gairebé tot, pagant).

Però segur que entre l'escola i casa nostra modem trobar un seguit de recursos gratuïs (o gairebé gratuïts) per omplir de sentir totes les tardes. Aquí en teniu algunes propostes.



Anar en monopatí o en bicicleta...  

Jugar a bàsquet o futbol o handbol o sòftbol o...


Jugar a tennis de taula... 

 
Treure a passejar el gos o descobrir sargantanes i altres "bitxets" i plantes...

O, simplement, saltar i còrrer... desenganxar el cul de la cadira...


Llàstima que tot això individualment i des de la solitud no és tan divertit com si ho fas en grup amb més infants... però gairebé tots ja estan apuntats a activiats extraescolars... o van directes a casa seva.







dimarts, 10 de setembre de 2013

Compartir, cooperar, col·laborar, cocrear...

Feia temps que m'anava al darrera... que se m'insinuava i em demanava que ho fes... però no m'acabava de decidir... potser amb una altra persona... i al final, sí, ho varem fer tots tres!!!


Aquest estiu he col·laborat amb un post en el bloc Sport&Social Media "instigat" per la Jana Garcia .  No crec que el post arribi a ser el més llegit o tuitejat en la història però sí que ha estat una gran satisfacció gaudir del procés.

  • En primer lloc, per haver trobat un punt de connexió amb algú amb qui compartir un "trosset" de coneixement... i que ella, la Jana, se n'hagi fet altaveu a través de la xarxa.
  • En segon lloc, per no "llançar-me a la piscina" sol sinó buscant la complicitat d'algú altre que també coneix del tema que hem escrit. En aquest cas, en Sergi Garcia @gagis86 de Bendhora.
  • En tercer lloc, pel cost de l'operació: un parell de cafés, alguna trucada, algun correu electrònic, una eina per compartir al núvol i unes estonetes de fer i refer esborranys.
  • I finalment, veure com ha estat compartit o "agradat" a través de la xarxa... encara que no ets concient dels retwits o reenviaments que pot haver tingut...

No ho he dit encara, però el post parla de la relació entre una activitat física, la marxa nòrdica, i internet.  En certa manera, la relació entre una qüestió tan "terrenal" com caminar amb bastons i com la xarxa ha permés la seva difusió. Vols afegir la marxa nòrdica com amic?

No sé si la Jana és conscient del que ha fet demanant-nos un altre post... però el cert és que ens ha tornat a "enganyar" a en Sergi i a mi. Aviat en veureu un altre.

dissabte, 10 d’agost de 2013

6 (+1) propostes de lleure low cost


Anar a la biblioteca a llegir... o només a refrescar-te...

Tirar una bladufa... i a més a més, que giri a sobre de la punta...

Construir vaixells amb branquetes i fulles, i deixar-los navegar en un llac o rierol...

Practicar Txi-Kung, o Tai-Txi, o qualsevol acitivat física saludable en un parc...

Anar a la platja a jugar i a caminar per la sorra...

Badar amb una posta de sol endevinant a què s'assemblen les formes dels núvols...


I si encara us queda temps i ganes i voleu fer més coses, podeu somiar.
Podeu intentar que aquestes propostes us facin somiar.
Sobretot quan no dormiu... i fer el possible per a que els somnis es tornin realitat...

dimecres, 10 de juliol de 2013

Com puc construir el meu entorn personal d'aprenentatge (EPA)?


Aquest és el meu resum no oficial de l'activitat de l'Escola d'administració pública de Catalunya del dimarts 9 de juliol entre les 11:30 i les 14:30, titulada: Com puc construir el meu entorn personal d'aprenentatge (EPA)? (o PLE si ho llegim en anglés).

Em quedo amb la metàfora de la granota escaldada. I si no canviem res, què passarà? Ens escaldarem?

Com s'explica això en una administració pública? Com ha de canviar la forma que aprenem?





dilluns, 10 de juny de 2013

Activitat física i espai públic

Practicar activitats físiques a l'aire lliure resulta una de les opcions més econòmiques de mantenir-nos en forma. Els espais públics ofereixen un gran ventall de possibilitats per caminar, fer marxa nòrdica, còrrer, anar en bicicleta, patinar, fer exercicis de musculació... I no només a nivell individual o amb el nostre cercle d'amistats sinó de forma col·lectiva organitzada.

De la graella d'activitats en sala a la graella d'activitats outdoor.

El concepte d'instal·lació esportiva ha anat evolucionant... o potser han estat les activitats les que han evolucionat. Els centres esportius han anat incorporant cada cop més a les seves graelles d'activitats ofertes a l'aire lliure.

I no només de forma esporàdica o amb una única finalitat de convivència social i festiva per a les persones sòcies o abonades, sinó com a pràctica regular. Com si es tractés d'una sessió més de fitness. Han "trencat" les parets de la instal·lació esportiva i l'han reconvertit en el punt de partida de sessions d'activitat que es desenvolupen pels carrers, parcs i places del voltant.

Amb accions d'aquest tipus semblen acostar-se a la predilecció del voltant del 40% de persones que prefereixen fer activitat física en llocs oberts.

El centre esportiu sense parets.

Recentment hem sentit en força una iniciativa empresarial a Barcelona que no només ha "trencat" les parets de la instal·lació esportiva sinó que, directament, no existeix aquest espai físic. La seva proposta és a la xarxa i es tangibilitza en punts de trobada d'espais públics de la ciutat. El que sí que segueix existint és la graella d'activitats i una quota periòdica a pagar. A canvi rep els serveis d'una persona professional de l'activitat física en el lloc i horari establerts, en grup.

L'ús esportiu de l'espai públic a l'aire lliure.

L'espai públic a l'aire lliure, com el seu nom indica, és l'espai comú a tot el col·lectiu de ciutadans i ciutadanes. En el cas de l'urbà, carrers, parcs i places són susceptibles d'esdevenir l'escenari d'activitats esportives. La pressió demogràfica pot fer difícil la convivència dels diferents usos. Les xarxes socials esportives de tipologies específiques de practicants han superat el model tradicional d'associacionisme: skaters, grups d'equavòlei, col·lectius a la recerca de pistes de futbol sala de lliure accés... Però aquesta pressió, no només es dona dins dels nuclis urbans sinó que la podem trobar en entorns perifèrics tot i que concentrada en caps de setmana i festius: passeig de les Aigües de Collserola, el parc de la sèquia del Bages, els espais naturals del Delta del Llobregat... Ciclistes, corredors (ara en diuen runners), passejants...

La convivència d'interessos.

En aquest context trobem diferents interessos "esportius" que poden interferis-se entre ells pel tipus de pràctica o per la intensitat que es practica:

  • Persones que individualment o en petits grups practiquen activitats de forma lliure
  • Entitats sense ànim de lucre que organitzen activitats amb els seus associats i associades
  • Entitats amb ànim de lucre que organitzen activitats per als seus clients i clientes
Que conviuen amb interessos "no esportius": altres ciutadans i ciutadanes, persones que passegen, comerciants, turistes... Tots ells s'han de repartir l'espai públic.

A Estats Units o Austràlia ja han començat a patir conflictes en l'ús de parcs o platges per part de col·lectius que els ocupen creant molèsties a d'altres usuaris i usuàries. D'una banda, la competència per ocupar els millors espais, per una altra, el soroll que provoquen els instructors o instructores. Encara més si fan servir música. Això està fent repensar la manera d'ordenar aquestes activitats que alguns encara veuen amb més mals ulls amb l'argument que n'estan treient un rendiment econòmic.



Tanmateix, no hem de perdre de vista que exposar grups de persones fent activitat física és el millor reclam i motivació per a que d'altres puguin perdre la vergonya o es vegin motivats a practicar. En aquest sentit els urbanistes tenen una gran responsabilitat per fer que aquests espais siguin aptes i segurs per fer compatibles tots els usos. I fer espais de connexió entre l'entramat urbà i el medi natural.

divendres, 10 de maig de 2013

Primavera activament saludable


No hi ha excuses... en podem trobar desenes... o centenars de propostes per gaudir d'una primavera activament saludable... per lliure o organitzada... amb més o menys exigència física.



Aquí en van dues:


Diumenge 12 de maig de 2013.


3a Cursa solidària ciutat d'Esplugues - hospital Sant Joan de Déu.
Diumenge 26 de maig de 2013.










Però aquestes activitats, tot i ser populars, ens demanen que tinguem un mínim de preparació física... per això, cal aprofitar entre setmana per "entrenar" per les caminades, les curses... i la vida diària.

diumenge, 10 de març de 2013

Marxa nòrdica no és anar de festa amb una sueca.

La marxa nòrdica és una activitat físicoesportiva que es realitza amb dos pals mitjançant una tècnica específica.

Aquests pals tenen un disseny específic per aprofitar la biomecànica de la caminada natural. És a dir, no els hem de confondre amb els de trekking o altres noms (hikking, pals de travessa...).

Igualment no hem de confondre la tècnica d'anar "punxant olives" amb una tècnica correcte de marxa nòrdica en el que el pal té una funció principal que és la impulsió des del darrera... no única i estrictament d'equilibri o recolzament.

Ben segur que si algun cop us heu entretingut a cercar marxa nòrdica per internet us haureu trobat amb una "escudella" d'estils i escoles diferents... o fins i tot d'aquells que no tenen cap referent. Com passa amb moltes d'altres pràctiques físiques, les influencies o experiències poden venir d'entorns o àmbits molt diferents i amb evolucions dispars. En el meu cas, vaig "tastar" la tècnica INWA i me la vaig "quedar".

Busqueu i tasteu, però comproveu si el que us ofereixen és marxa nòrdica perquè... oi que no jugarieu a tennis amb raquetes de bàdminton? Salut!!!

diumenge, 10 de febrer de 2013

Manifest per la Pau

Manifest per la pau, del meu fill Pol, d'onze anys, llegit el dimecres 30 de gener acompanyat de la seva companya Marina.



dijous, 10 de gener de 2013

Piulant una jornada formativa.

El passat 14 de desembre varem piular la jornada "Promoció d'activitat física i esport: utopia, teoria o realitat". No es tracta de cap fet extraordinari si no és que, per primer cop, hem explorat amb el compte de twitter de la Secretaria general de l'esport @esportcat una utilitat diferent que la d'informació o difusió de les notícies que es publiquen a la seva web.


La presència a la internet social de la Generalitat de Catalunya té un excel·lent referent en la guia d'usos i estils a les xarxes socials publicada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió. Twitter és una bona eina per retransmetre esdeveniments i que afavoreix la conversa i la interacció amb els usuaris. Aquí apuntarem algunes possibilitats per a "esprèmer" el potencial d'aquesta eina en una jornada o conferència de caire divulgatiu o formatiu.

La prejornada.

  • Crea una etiqueta (hashtag).  "L'etiqueta anuncia la temàtica de la piulada o tuit... L'ús d'etiquetes permet classificar la informació d'una manera àgil; així, els usuaris poden cercar i filtrar contingut a partir de les etiquetes" (Guia d'usos i estils a les xarxes socials). Pots fer servir les inicials del títol de la jornada, pla o document de referència (Pla nacional de promoció de l'activitat física #PNPAF) o un eslògan o frase (#mou_te30minutsaldia). Simplicitat i claretat seran una bona recepta.
  • Piula ("twittejar") l'enllaç a la pàgina web que tingui les dades de participació a la jornada acompanyada de l'etiqueta. Si ho fas a la pàgina web, segur que la gent seguirà tafanejant per altres continguts. Si només ho fas sobre un pdf o document... allà es quedarà.
  • A mida que es vagi apropant el dia de la jornada piula els títols de les xerrades o ponències acompanyades del perfil de twitter del ponent... i encara millor si pots enllaçar amb un petit resum. Si ho acompanyes d'una pregunta, incitaràs a participar i a iniciar el debat sobre aquell tema.
  • Implica a membres de la teva organització, als ponents i les organitzacions en las que treballin o col·laborin per a potenciar la viralitat del teu missatge.

La jornada.
  • Encara que pugui semblar obvi... assegura la bona cobertura wifi de la sala... no és tan obvi, oi? A través de twitter es pot crear un debat complementari a la pròpia xerrada en sí. L'escolta activa enriquirà l'intercanvi de coneixements i opinions.
  • Encarrega (o si ets tu qui tens la responsabilitat) la retransmissió a algú específicament per fer aquesta tasca. Un ordinador amb teclat a la sala et pot permetre piular amb més rapidesa i, el més important, cercar referències o enllaços que es vagin citant durant les xerrades.
  • Repiula. Serà una manera de reconèixer la participació d'altres persones.
  • Mostra les piulades en una gran pantalla per a que no calgui estar pendents dels nostres dispositius mòbils... i per a que els que no en tenen puguin aprofitar-se d'aquest diàleg paral·lel. Fins i tot pots fer votar a les persones que segueixen la jornada.
  • Fes que la persona que modera o presenta la jornada segueixi les piulades amb l'etiqueta de la jornada. És una gran font d'inspiració per a fer preguntes a les persones ponents. El torn de preguntes es pot tornar més àgil i evitar aquells silencis després d'aquella frase: "algú te alguna pregunta?". Amb menys de 140 caràcters s'ha de saber sintetitzar què es vol interpel·lar.

La postjornada.
  • Repiula, contesta, continua el debat, agraeix la participació.
  • Resumeix les piulades en un document.
  • Enriqueix el document o article de conclusions de les jornades amb les aportacions de les piulades.

I tu, com piules?


Twitter "només" és una eina. L'ús que en fem les persones serà el que la faci una bona eina. Tot i que encara se'm fa difícil poder prenscindir le la presencialitat en les converses. D'algun moment de trobada física en la que poguem compartir l'espai i el temps sense cap intermediari tecnològic. Salut!!!