10 d’agost 2015

Esport: elements de comunicació

Fa 20 anys vaig preparar un text per a unes jornades de formació per a professionals de la intervenció sòcio-educativa. El meu argumentari versava sobre el poder de l’esport com a element de comunicació entre les persones. Un element no només verbal. Aquest poder de relacionar persones sempre m’ha fascinat i per això he revisat i recuperat alguna de les idees que vaig exposar aleshores per la seva vigència... ja fa 20 anys!!!



Revisió i adaptació del text preparat amb motiu de les Jornades de Formació per a Professionals de la Intervenció Sòcio-Educativa (Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés, Barcelona 27-29 de setembre de 1995)


TU JUGUES O FAS ESPORT?

Tots estarem més o menys d'acord en afirmar que l'esport és un fenomen cultural amb força incidència a la nostra societat. Aquest fenomen se'ns presenta sota diferents aparences: espectacle, lleure-esbarjo, salut, terapèutic, educatiu... Cadascuna d'elles integra persones amb diferents tipus de funcions o rols (...terminologies): espectador, jugador, entrenador, tècnic, educador físic, monitor, àrbitre, mestre, professor, metge, fisioterapeuta, psicòleg, rehabilitador...

Hi ha qui cenyeix la definició d'esport a un conjunt limitat de pràctiques de les quals el màxim exponent en són les disciplines que integren el Jocs Olímpics. Però l'esport es pot entendre d'una manera més àmplia. La institucionalització, burocratització (i fins i tot politització) a la que han estat sotmeses moltes pràctiques esportives han carregat una forta pressió sobre la competició ja des d'edats molt joves.

Un dels principals motius de pràctica esportiva són les relacions d'amistat que s'hi estableixen (tant en infants com en adults). Molts adolescents deixen la pràctica esportiva perquè es tendeix més a una especialització tècnica que no pas a mantenir aquests lligams de grup. Però també molts adolescents troben la manera d'integrar-se en un grup perquè tenen en comú una pràctica esportiva.

Però fer activitat física no només és patrimoni de l’esport. Un company que ha jugat durant força temporades en equips professionals de la màxima categoria del seu esport i que ara està en una colla castellera em comentava "...abans, en el meu esport, una victòria era una alegria per l'equip i veies com l'afició estava contenta. Ara, amb els castells, l'equip ja no en són 12 ó 14 sinó més de 100, i l'afició no són cares anònimes que estan a la grada sinó tot el poble que et coneix i al que coneixes, i una victòria és un esclat de joia compartida entre amics... i a nivell físic has d'estar tant o més fort per l’esport que feia com per a aixecar un castell..."

A grans trets trobem que l'oferta esportiva en el lleure ve de: la institució educativa (esport extraescolar per a infants i adolescents) que balla entre el prestigi de la competició i la formació integral de la persona; el club esportiu (principalment adolescents cap endavant) que representa la cèl·lula esportiva associativa per excel·lència i que, per defecte, se li atribueix la recerca del rendiment esportiu (resultat en la competició); i els centres de condicionament físic o "fitness" (per a totes les edats) en els que l'esport és una oferta de serveis dins dels seus programes.

La intervenció sòcio-educativa fora del àmbits estrictament esportius ha d'estar propera al concepte d'un esport que afavoreixi la formació integral de l'individu, tractat com una tècnica més i no pas com una finalitat en sí mateix. L'esport és una eina de comunicació de diferents canals (verbal, gestual, tàctil, visual...).

UNA MANERA D'ENTENDRE L'ESPORT

"És esport tot gènere d'exercici o activitat física que tingui per finalitat l'assoliment d'un rendiment i l'execució de la qual descansi essencialment en la idea de lluita contra un element definit: una distància, una durada, un obstacle, una dificultat material, un perill, un animal, un adversari, i, per extensió, un mateix." (G. Herbert, 1946)
"Esport és el conjunt de situacions motrius d'enfrontament que van estar codificades sota una forma competitiva i que han estat institucionalitzades." (P.Parlebas, 1978)
"S'entén per esport totes les formes d'activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, tenen per objectiu l'expressió o el millorament de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l'obtenció de resultats en competicions de tots els nivells." (Carta Europea de l'Esport, 1992)

Seguint amb P. Parlebas (1986), defineix els trets característics de l'esport:
  • situació motriu (psicomotriu o sòciomotriu);
  • competició (enfrontament motor, existència de regles-codificació, comporta una victòria-derrota);
  • institucionalització i reconeixement social.

Amb aquests elements va donar un punt de vista des de la sociologia classificant les situacions motrius en funció del mitjà on es desenvolupen i els organismes amb qui es relacionen (companys, adversaris... o absència de relació, individual).

ELS JOCS ESPORTIUS

Si atenem a la lògica interna de les situacions motrius (P. Parlebas, 1986), el joc esportiu com a sistema es representa per la incertesa o no incertesa de:
  • l'entorn físic en el que es desenvolupa l'acció;
  • la relació amb companys que col·laboren en l'acció (comunicació motriu);
  • la relació amb adversaris que s'enfronten a l'acció (contracomunicació motriu).

Autors posteriors van ampliar aquesta xarxa d'interaccions a les relacions que s'estableixen amb el material emprat.

El creuament d'aquestes tres característiques ens dona 8 categories que poden ser classificades en:
  • jocs psicomotors (el participant no estableix cap tipus d'interacció motriu amb altres co-participants -companys/adversaris- tot actuant de forma aïllada);
  • jocs sòciomotors (el participant té la presència de co-participants -companys/adversaris- establint xarxes de comunicació/contracomunicació amb ells).

En els jocs sòciomotors la presència només de companys determinarà situacions motrius de cooperació per a assolir l'objectiu (assegurar una cordada, baixar les veles del vaixell...); la presència d'adversari propiciarà situacions motrius d'oposició (clau de judo, restar un servei de tennis...); la presència de companys i adversaris complementaran les dues anteriors (esports col·lectius: voleibol, rugbi, bàsquet...)

L'ESPORT EDUCATIU

L'esport educatiu enfoca de forma global el desenvolupament de les aptituds motrius i psicomotrius conjuntament amb el desenvolupament afectiu, cognitiu i social; la suma de tots aquests factors dóna com a resultat la formació de la personalitat de l'individu (J. Le Boulch, 1989).

L'esport és plantejat en forma de problema o repte que l'individu ha de resoldre d'una forma individual i/o col·lectiva. En aquest sentit N. Dechavanne (1991) cita la Pedagogia de les situacions. Una situació s'ha de presentar tot esperant una resposta oberta que permeti diferents possibilitats. Aquesta resolució de problemes provoca en l'individu una actitud de recerca a través de la seva activitat espontània (anàlisi dels diversos elements de l'entorn adaptats a les pròpies capacitats).

Un aprenentatge motor correcte ha de tenir mecanismes per a que els coneixements vagin sent assimilats (afavorir els èxits i cercar els motius de les situacions de fracàs). L'enfrontament amb l'activitat per part de l'alumne el portarà a la creativitat, és a dir, l'alumne és el protagonista dels seus encerts i de les seves errades.

En el procés evolutiu del nen, a nivell esportiu, hi haurà tot un conjunt de factors que el faran més o menys ràpid. En tot cas la idea de progressió mai s'ha de perdre. L'esport és un estadi més en la construcció d'activitats relacionades amb el joc i les regles. La competició ha d'esdevenir un estímul de perfeccionament personal en els que la participació afectiva i cognitiva tindran papers importants.

CAP A UN ESPORT PER A TOTHOM (que no vol dir que no sigui educatiu...)

Amb l'esport per a tothom es perden les limitacions que ens dona l'esport institucionalitzat. Les regles es posen al servei dels participants i la seva principal premissa és que tothom ha de poder jugar i guanyar en el sentit més ampli de la paraula. La mesura de la victòria està en relació a les capacitats pròpies de cada individu (avaluació criterial, fixa l’atenció en el progrés individual defugint de la comparació amb la resta de company/es del grup).
Aquest concepte d'esport que cada dia guanya més adeptes no té edats de participació. Podem trobar en un mateix joc-esport d'aquest tipus a tota una família independentment de l’edat o nIvell de condició física.

La participació és voluntària. La finalitat és el moviment pel moviment. Els beneficis associats abasten tota la dimensió de la persona: diversió (lúdic), salut (hàbit de pràctica d'activitat física), manteniment físic (no rendiment), relació afectiva, inclusió social...

Un dels factors motivants és la introducció de materials alternatius que s'escapen dels tradicionals i la utilització de materials tradicional de forma alternativa.

I si caminar és el primer estadi d’aquest esport?

Salut i molta marxa!


BIBLIOGRAFIA.

Llibres amb contingut bàsicament teòric:

ELEMENTOS DE SOCIOLOGIA DEL DEPORTE.
Parlebas, P. - Unisport. Malaga, 1988.

EL DEPORTE EDUCATIVO.
Le Boulch, J. - Ed. Paidos. Buenos Aires, 1991.

MANUAL PARA LA ENSEÑANZA DE LA EDUCACIÓN FÍSICA I DEPORTIVA.
Lamour, H. - M.E.C./Ed. Paidos. Barcelona, 1991.

LA ANIMACION DEPORTIVA.
Soria, M.A. - INDE Publicaciones. Barcelona, 1991.

EL ANIMADOR DE LAS ACTIVIDADES FÍSICODEPORTIVAS PARA TODOS.
Dechavanne, N. - M.E.C./Ed. Paidos. Barcelona, 1991.


Llibres amb contingut bàsicament pràctic:

EL JUEGO PREDEPORTIVO EN LA EDUCACIÓN FÍSICA Y EL DEPORTE.
Garcia-Fogeda, M.A. - Ed. Augusto E. Pila Teleña. Madrid, 1987.

INICIACIÓN A LOS DEPORTES DE EQUIPO.
Blazquez, D. - Ed. Martínez Roca. Barcelona, 1986.

ASPECTOS RECREATIVOS DE LOS JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES EN ESPAÑA.
Moreno, C. - Gymnos Ed. - Madrid, 1993.

LAS CUATRO ESQUINAS DE LOS JUEGOS.
Guillemard, G. et al. - Ed. Agonos. Lleida, 1988.

JUEGOS Y DEPORTES COOPERATIVOS.
Orlick, T. - Ed. Popular. Madrid, 1986.

DEPORTES ALTERNATIVOS.
Virosta, A. - Ed. Gymnos. Madrid, 1994.