dissabte, 10 de març de 2012

Treballant en equip per a sobreviure

Fa pocs dies m'han passat uns vídeos, petits anuncis d'una empresa d'autobusos que pregona els grans avantatges de viatjar en grup. Més enllà d'aquest missatge pel que han estat pensats hi he trobat una gran metàfora del treball en equip.

En general (tot i que no oblidem que hi ha excepcions) la crisi actual està fent que organitzacions de tot tipus estiguin repensant com afrontar el present que els ofega... i, si queden forces, redissenyant un futur que es dibuixa incert.

La supervivència de moltes organitzacions o el seu bon posicionament en els propers anys podem pensar que passa per resoldre ràpidament el seu finançament... però sense apostar per les persones (les màquines encara no ens poden substituir en molts aspectes) no ens en sortirem.

Una de les sensacions que he trobat a l'administració pública on treballo és la de que tenim tanta feina que no ens l'acabem. I sovint els expedients s'amunteguen. Segurament també hi ha qui ho diu però no és cert del tot... I qui ho veu però tampoc fa cap esforç per a millorar-ho... i...

També és cert que hi ha gent amb il·lusió que creu fermament que això pot canviar... només amb un senzill concepte: treball en equip (en xarxa, col·laborant, innovant, aprenent, compartint...). És a dir, treballant diferent a com ho hem fet fins ara. Posar a les persones en el centre de l'organització i fer partícips a tots els grups d'interès de l'estratègia.

Però com els passa als simpàtics personatges de l'empresa d'autobusos, cal lideratge i formació. Lideratge per saber mostrar el camí (guiatge... alguns en diuen coaching). I formació orientada a l'assoliment de competències i objectius d'equip (com una pinya, tots a una...). Però el més fantàstic serà assolir una actuació conjunta en la que tothom, independentment del rang i jerarquia, acabi actuant amb coherència. No sé si ens trobem en situacions tan límit com els pingüins, les formigues o els crancs. El que sí és cert (i les estadístiques ens ho demostren cada dia), és que molta gent està sent "devorada", "xuclada" o "picotejada" perquè les organitzacions on estan no han sabut (o pogut) facilitar ecosistemes adients per a crear estratègies col·lectives per a "sobreviure"... tot i que l'amenaça és gran...

De moment, em quedo amb aquestes tres tècniques per afrontar els problemes en equip:
1.- La tècnica d'afrontar de cop els problemes:


2.- La tècnica de no deixar que els problemes et xuclin:


3.- La tècnica d'atacar els problemes amb decisió:


Sovint es posen equips esportius mediàtics com a exemple... és important i positiu perquè són mediàtics... però ben segur que en l'entorn on ens movem hi ha petites (grans) experiències d'èxit. Cal aprofitar-les i rendibilitzar-les.