dissabte, 10 de juliol de 2010

Coses que poden passar en una piscina

Dijous 8 de juliol a la "platja" d'Esplugues de Llobregat. El Parc dels Torrents.  La temperatura ha rondat els 30 graus durant bona part del dia. Ja són dos quarts de set de la tarda i el recinte és ple, tant els dos vasos com la gespa del voltant. És una opció atractiva (i diuen que "econòmica") per remullar-se i prendre el sol sense anar gaire lluny de casa. Fins i tot he vist uns coloms que s'han acostat a beure de l'aigua de la piscina.

Què faig jo aquí?
He acompanyat als meus dos fills al curset de natació. Una bona manera d'aprendre i refrescar-se a darrera hora de la tarda. Són dos grups de dos nivells diferents que tenen els seus espais reservats a la gran làmina d'aigua. La resta, banyistes de totes les edats. Ara que ja he vist els grans progressos d'aquesta sessió en els aprenentatges dels meus fills, i que en pocs minuts acabaran i ens faran fora, faig una dutxa i una capbussada.

La seguretat.
He comptat fins a tres socorristes que vetllen per a que gaudim del bany de la forma més segura possible. La legislació a Catalunya diu que les piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua superior als 200 metres quadrats han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un servei de salvament i socorrisme d’acord amb el nombre de persones que es banyen o practiquen la natació, el nombre i la visibilitat dels vasos i les activitats que s’hi realitzin.
Els socorristes han de poder ser identificats de manera fàcil pels usuaris de la piscina. Als efectes de la determinació del nombre de socorristes es tindrà en compte, com a mínim, la relació d’un socorrista per a cada grup de doscents banyistes o fracció. El nombre de banyistes es calcularà a raó de dos per cada cinc metres quadrats de làmina d’aigua.

Coses que poden passar.
Gairebé són tres quarts de set. La megafonia ja anuncia que la piscina és a punt de tancar i esperen que demà tornem. He sortit de l'aigua i, assegut a prop, al costat d'una de les dutxes, miro com els "cursetistes" consumeixen els darrers minuts de la sessió d'una manera una mica més lúdica.
La gent va recollint tots els seus estris. Algunes persones deuen portar un munt d'hores "torrant-se" i "xopant-se". Els socorristes ja comencen a plegar les umbrel·les que hi ha repartides per la gespa.
Un nen petit, d'uns dos anys, s'acosta, sol, a la vora de l'aigua. Ja va vestit i "repentinat". Deu estar a punt de marxar. Però la curiositat és immensa. Ja és al costat de l'aigua, intenta mullar-se el peu,... perd l'equilibri i cau a l'aigua.
El sol segueix escalfant, encara hi ha un bon nombre de banyistes que es resisteixen a abandonar el líquid element. Els socorristes gairebé ho tenen tot recollit.
El nen queda immòbil, surant panxa a terra. Al seu voltant un grup de nens segueixen jugant. No crec que cap d'ells se n'hagi adonat. Un cop vaig conèixer una tècnica per a que els nadons que cauen a una piscina es tombin panxa amunt, com fent el mor, i així poder seguir respirant. No he volgut esperar a saber si aquest és un d'ells. He saltat a l'aigua i l'he tret.

La responsabilitat.
El nen ha quedat dret, plorant. Un dels monitors del curset m'ha vist sortir corrents però no sap per què i se m'acosta. Veu el nen xop i, encara, plorant. "L'has tret de l'aigua?... està sol?".
Una dona s'acosta i abraça el nen, "què ha passat?... on és el teu germà?"
Un cotxet sembla que es mogui sol i se'ns apropa. "On erets?... com és que has deixat el teu germà?"
Darrera el cotxet hi ha un altre nen d'uns cinc o sis anys. "He anat a buscar el cotxet!"
Jo encara sóc a l'aigua. "Moltes gràcies", em diu la dona, "anaven a buscar el cotxet, i...". El nen segueix plorant i el monitor de natació li toca el cap per tranquil·litzar-lo.
"Moltes gràcies..." torna a dir la dona agafant el nen petit en braços, arrossegant el cotxet i fent senyals al nen que és una mica més gran per a que la segueixi.

Els monitors.
Ja he sortit de l'aigua i m'he tornat a dutxar. Un altre cop prenc possessió del lloc que ocupava fa uns minuts i se m'acosten els dos monitors de natació, un noi i una noia. No sé si és per què m'ha quedat la cara una mica blanca. La monitora intenta fer una mica de broma, "Què? Socorrista accidental?". El monitor intenta reconstruir el que ha passat. On era la mare? On és la responsabilitat dels pares?

Aquest mateix dia s'ha ofegat una noia en una piscina pública. Les circumstàncies han estat diferents... sobretot el final. Avui a la feina també m'han comentat que la Comissió Europea està iniciant els primers estudis per a establir una norma que pugui evitar les morts en piscines... no només en les públiques, també a les privades. No existeix un risc 0... però sí que podem prevenir i minimitzar la "mala sort". Sentit comú i responsabilitat.