diumenge, 10 d’abril de 2011

Ara que s'apropa Sant Jordi

"Em vaig plantejar el projecte com un repte personal, com d'altres importants que m'he proposat a la vida. Com el repte diari que va suposar per a mi la meva llarga carrera esportiva en el món del voleibol, la cultura de l'esforç que sempre l'ha dirigit, la necessitat de millorar cada dia, d'assolir triomfs, d'acumular experiències."

Aquest fragment de la introducció del primer llibre de la Blanca ens descriu una de les "escoles" on ha estat educada: l'esport. I no pas en un esport majoritari i mediàtic, sinó en un d'aquells que encara avui has d'explicar que no s'escriu amb dues "b altes". Potser per aquest motiu, com que conec aquest esport, sé que és d'aquells en els que has de "picar molta pedra". I de vegades sembla que l'esforç per a ser valorat o valorada hagi de ser superior al d'altres... però això no treu que al final acabis acumulant un munt d'experiències pel dia a dia. I aquest llibre recull un munt de vivències que, pel que he vist, han esta profundament marcades per ser una "familia numerosa categoría de honor"... crec que ja no se'n veuen gaires d'aquestes.

A la biblioteca del seu poble, a l'Ametlla del Vallès, el seu llibre ja conviu entre els grans clàssics de tots els temps i el van presentar així:

NOVEL·LA RECOMANADA: TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLOR

L'autora local Blanca Nualart, ha editat un llibre que és alhora una novel·la, un recull de contes, poesia i un cúmul de records del poble de la Garriga, de l'Ametlla, i que té estructura de xarxa social: sembla basar-se en la gent a qui estima per escriure peces de literatura, basades en persones concretes, o inspirades en elles. Amb un format nu i honestament brutal, "Trossets de cor, espurnes de color", sorprendrà. Pura poesia. http://www.bibliotecaspublicas.es/ametlla/index.jsp

Però va ser fa uns mesos, el 17 de desembre, quan el va presentar entre els seus a la Garriga (també el "seu" poble... podríem dir que ella és ciutadana de la Garrigametlla). Aquests són dos fragments d'aquella vetllada:





Dels trossets que més m'han agradat em quedo amb un fragment d'un de groc. Una declaració de principis que, sota el títol de "en un món equivocat", diu:
"No m'agraden les persones que ho tenen tot sempre molt clar i que no deixen ni tan sols uns instant perquè els altres expressin els seus parers i no permeten que la imaginació doni sentit a les coses."

Per cert (de moment) no busqueu a la Blanca al facebook... és (encara) una anti-facebook... On sí que la podeu trobar és a http://relatsencatala.cat/autor/blanx/936281

El que potser haurem de buscar aquest any és l'arbre que ha promès que plantarà.

Feliç Sant Jordi! Feliços trossets de cor, espurnes de color!