dissabte, 10 de desembre de 2011

Ara ve Nadal...



Però si això del Nadal no us fa ni fred ni calor, aquí teniu un manifest de desitjos per l'any nou.



Salut i somriures!

dijous, 10 de novembre de 2011

10 dades sobre l'activitat física (Organització Mundial de la Salut)

"La inactivitat física és el quart factor de risc més important de mortalitat mundial. La inactivitat física està creixent en tot el món, tant en països d'ingressos elevats com en els d'ingressos baixos i mitjans."

Aquest és el punt de partida (gairebé una declaració de principis reivindicativa) de l'Organització Mundial de la Salut per a elaborar 10 dades sobre l'activitat física. Aquí teniu els encapçalaments de cadascuna d'elles:

  1. La inactivitat física és el quart factor de risc més important de mortalitat mundial.
  2. L'activitat física regular ajuda a mantenir el cos sa.
  3. No s'ha de confondre l'activitat física amb l'esport.
  4. L'activitat física és beneficiosa, tant si és d'intensitat moderada com si és vigorosa.
  5. (L'edat no és cap barrera per mantenir-se actiu físicament) El grup de 5 a 17 anys.
  6. El grup de 18 a 64 anys.
  7. Els més grans de 65 anys.
  8. Recomanacions per a tots els adults sans.
  9. Sempre serà millor fer alguna activitat que cap.
  10. Els entorns favorables i el recolzament de la comunitat poden contribuir a incrementar l'activitat física.
Salut!

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Nens de parc

Si bé el setembre introdueix la rutina dels horaris escolars a tots els nens i nenes, no és fins l'octubre que s'estabilitza la jornada amb l'inici de les activitats extraescolars o fora de l'horari lectiu. És aleshores que moltes places, carrers i parcs tornen a perdre la categoria d'espai de joc i la releguen (en el millor dels casos) als caps de setmana.

Durant força anys, quan m'han preguntat quin esport extraescolar feien els meus fills jo he contestat que eren "nens de parc". Els meus nens no estaven apuntats a cap activitat. Només sortien de l'escola, berenaven i estaven prop d'una hora jugant amb els nens i nenes que es trobaven al parc o a la plaça.

Per què activitats extraescolars?

Plantejar aquesta pregunta és plantejar en primer lloc el valor que donem al temps que pares i fills estan junts. El temps extraescolar és aquell que es dona fora de l'horari lectiu per la qual cosa perd la condició "d'obligatori" i pot esdevenir, en primer lloc, un espai de creativitat, espontaneïtat i no formalitat deixant a l'atzar l'autoorganització i la llibertat d'escollir.

Però aquesta primera idea perd embranzida si la contraposem a la manca d'espais públics per jugar (sobretot en entorns urbans) o la inseguretat d'aquests. Si a això li afegim la dificultat de conciliar horaris, tindrem que la disponibilitat dels adults també és un handicap.

De quines activitats parlem?

L'oferta d'activitats fora de l'horari lectiu pot ser molt variada. en podem apuntar alguns tipus:
  • les de sentit o funció utilitària: complement (reforç) de l'aprenentatge reglat; l'atenció de necessitats psicopedagògiques; la prescripció de salut (motriu, psicològica...)
  • les de sentit educatiu des del lleure: l'adquisició de noves habilitats o competències en un espai socialitzador en un entorn lúdic; activitats físicoesportives o expressives; activitats musicals i artístiques...
  • les de sentit projectiu dels adults: el trasllat als infants de mancances o frustracions dels pares, mares o tutors...
Quines son les millors activitats?

Depèn... perquè al final, el que se n'ha de beneficiar és l'infant. I cadascun d'ells és únic i irrepetible amb les seves pròpies característiques. Ben segur que no només pesarà la seva opinió. Haurem de tenir l'habilitat "d'encaixar" els horaris d'uns i altres (i no em refereixo només a l'infant i als pares, mares o tutors... molts cops aquests infants també tenen germans...). D'aquesta manera, escollir es converteix en una bona oportunitat per practicar la negociació i el consens. Per desemmascarar la frontera entre la voluntarietat i l'obligació. En tot cas per escollir cal conèixer i per conèixer pot ser útil "tastar" i provar (no tot es limita a l'equip de futbol... hi ha "vida" més enllà d'aquest esport).

En algunes escoles les activitats extraescolars formen part del projecte educatiu del centre perquè se li donen un rang complementari i necessari en la formació integral de l'infant. De la mateixa manera, entitats de lleure infantil i juvenil doten de contingut educatiu un espai de temps no lectiu.

No hi ha fórmules. En cada indret l'entorn cultural tindrà el seu grau d'influència en el tipus d'activitats que es puguin escollir.

Només, per acabar, dos apunts més. El primer, remarcar la importància de la xarxa familiar i social en l'acompanyament d'aquests infants quan surten de l'escola. I el segon i final, que el motiu econòmic no ha de ser una barrera per accedir a poder gaudir d'una activitat... si no és aquella, segur que es pot trobar el mecanisme per a que cap infant quedi exclòs de poder fer una o altra activitat extraescolar fora de l'horari lectiu.


dissabte, 10 de setembre de 2011

Diàleg social... també a l'esport professional.

Aquests darrers mesos hem vist alguns esportistes professionals reclamen pels seus drets laborals col·lectius. Per un costat el no inici de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA) i per l'altre les reclamacions, demandes, convocatòries i desconvocatòries de vaga dels futbolistes professionals espanyols i italians.

En el nostre "vell continent" la Comissió Europea va publicar a principis d'aquest any 2011 un comunicat sobre el desenvolupament de la dimensió europea de l'esport a partir del Llibre Blanc sobre l'Esport de 2007.

Un dels punts clau és el diàleg social europeu en el sector de l'esport en el que ha destacat la creació el 2008 d'un comitè en el sector del futbol professional. Una de les principals tasques que l'ha ocupat ha estat avançar en l'establiment de requisits contractuals mínims per als futbolistes.

Però el camí ja va començar uns anys abans quantificant la dimensió del sector (parlen d'uns 2.000.000 de persones); delimitant els diferents subsectors (professional, comercial-oci actiu, associatiu-sense ànim de lucre); i determinant els interlocutors socials d'entre els grups d'interés (EASE per part de la "patronal" i UNI-Europa per la part sindical dels treballadors han estat col·laborant amb la Comissió Europea per a construir aquest diàleg).

D'aquesta manera el món de l'esport cada cop respecta més i està més subjecta als convenis internacionals de l'organització internacional del treball... com qualsevol altre sector. Regulacions que en l'entorn dels treballadors de la Unió Europea eren aplicats des de feia temps però que en el món de l'esport professional han hagut de salvar grans esculls com: mobilitat i lliure circulació dels treballadors o les quotes de seleccionables nacionals i estrangers.

Fins ara s'han succeït tres etapes o projectes per a unificar i donar forma a aquest diàleg:
Segurament que els futbolistes professionals actuïn de forma reivindicativa com a col·lectiu tan a la lliga espanyola com a la lliga italiana sigui un senyal de normalitat laboral. Tot i que de vegades pot resultar xocant per la resta de persones treballadores que, col·lectius amb convenis que fixen sous i condicions molt superiors a la mitjana es puguin queixar i arribar a fer servir el seu dret de vaga. Els futbolistes espanyols tenien per conveni per la temporada passada 2010-2011 mensualitats bàsiques de 5.000 (primera divisió) i 3.100 (segona divisió) repartides en dotze pages més dues extres i les primes que establissin amb els seus respectius clubs... en una jornada com a màxim de 7 hores diàries, 1 dia i mig de descans setmanal i 30 dies de vacances.

Salvant les distàncies i dimensions, no fa gaire un col·lectiu amb unes bones condicions laborals també va esprémer al límit els seus drets laborals...

Caldrà seguir avançant en la construcció del diàleg social en el sector esportiu... i més en concret en el professional que, sobretot en el cas del futbol, està vivint en una bombolla per sobre de les seves possibilitats i caldrà reconvertir. El que no sé és si els governs europeus sortiran al seu rescat com han fet amb altres sectors com el de la banca.

dimecres, 10 d’agost de 2011

Estiu 2011

"Abans es feien pretemporades, ara es fan gires" va etzibar en Pep Guardiola als periodistes un cop acabat el darrer partit de l'equip de futbol del Barça als Estats Units d'Amèrica a pocs dies de la primera competició oficial.

Potser abans es considerava que per a exprimir el cos d'un esportista primer has de preparar-lo de forma adient per a que aguanti tota la temporada. S'han acabat els partits de costellada el mes d'agost... bé, s'han acabat aquells que servien per rodar tota la plantilla alternant amb la preparació física... perquè els partits seguixen sent de "costellada". Però ara no es fan amb l'equip del poble del costat sinó que els contractes milionaris fan recórrer milers de quilòmetres.

És possible que si es tingués més present que els jugadors són treballadors, caldria revisar si els protocols de prevenció i riscos laborals són els adients. Perquè invertir en la bona forma d'un jugador és invertir en la seva salut i en la curta vida esportiva d'alt nivell que tenen. Encara que hi ha qui demana plantilles més àmplies... cal preveure tots els que es trencaran durant la temporada. O potser tot això acabarà quan peti aquesta bombolla... perquè això del futbol és una bombolla?!... com ho era la immobiliària?

Tot i que tampoc cal fer-ne un gra massa. Si tornem als estius, aquests estan canviat:
  • Abans a l'estiu s'associava a sol, calor i platja... i enguany no ha parat de caure xàfecs...
  • Abans esperaves la paga doble... ara hi ha qui amb prou feines veu un sou... i els que la reben, està retallada...
  • Abans uns grans magatzems eren notícia el primer dia de rebaixes pels allaus de compradors que esperaven el moment d'obrir amuntegats a una de les seves portes (la de la càmera de televisió, és clar)...
  • Abans els diaris estiuencs estaven buits de notícies... avui el trobem farcit d'aldarulls a Londres, de la crisi del deute de molts estats, de grups d'indignats de països que considerem democràtics, les revoltes dels països de la riba sud del Mediterrani i d'una crisi encara més greu: la de la mort per la fam a l'Àfrica...
Els estius estan canviant però el món està canviant. M'agradaria tornar a les vacances (siguin a l'estiu o no) de desconnexió, tranquil·litat, i descans reparador (físic, però sobretot mental).

diumenge, 10 de juliol de 2011

Futbol, emocions i valors.

Fa uns dies que per la xarxa corre un vídeo d'un equip petit però molt motivat. Un equip que ho ha perdut tot i només han fet un gol aquesta temporada. Una barreja de mirades entre infants, entrenador i pares...


Aquest vídeo ha tingut ressò en diferents blocs

en mitjans de comunicació digitals

en mitjans de comunicació més "tradicionals"

fins i tot a la tele

La seva singularitat o "raresa" està en que ens mirem l'esport (el futbol) des de la comparació amb els equips professionals. Es dóna un gran valor a l'actitud i la manera d'afrontar la derrota d'aquests menuts perquè no té un referent (o en té pocs) amb jugadors de la "millor lliga del món.

Alguns s'imaginen com celebraran el gol (quan el facin) i segur que el seu model és aquell que tants cops poden veure per la tele. Amb totes les seves varietats de coreografies i esclats de ràbia.

Ben segur que els membres d'aquest equip petit també poden experimentar les seves emocions de jugar al futbol en videoconsoles. Alguns d'aquests jocs ofereixen una aproximació al realisme de forma fantàstica, amb tots els detalls: l'aspecte dels jugadors, els estadis, la remor de l'afició animant, els tipus de pilota, la sortida pel túnel de vestidors... però també el mal caràcter quan un jugador és amonestat. El joc vol acostar-se tan a la realitat que reprodueix les actituds dels jugadors protestant decisions arbitrals (també hi ha qui no protesta... com a la realitat... però en són pocs).

Estem perdent una oportunitat. Molts infants i joves dediquen llargues hores a aquests jocs. Caldria esperar un gest de foment de valors en un entorn controlable com és el virtual... i més en un món en el que sovint la passió supera la racionalitat. No sé si quedaria molt "descafeïnat" el joc si cada cop que un jugador fes una entrada antireglamentària o se li ensenyés alguna targeta d'amonestació, la seva reacció fos acceptar-ho i, fins i tot, ajudar al jugador contrari.

Un joc que està autoritzat per la llicència de la Champions League hauria de fer un pas endavant en la promoció del joc net, vetllar per la responsabilitat social i promoure actituds positives que ben segur seran sostenibles i perdurables al llarg del temps.

Potser així, vídeos com el de l'equip petit serien la normalitat i no una raresa.

divendres, 10 de juny de 2011

Fent turisme de marxa (nòrdica).

El turisme no escapa als excessos amb els que hem viscut els darrers anys en la nostra societat. Per alguns resulta impensable no fer unes vacances en les que no marxis més enllà de 1.000 o 10.000 quilòmetres del teu lloc habitual de residència. I un cop allà, fer les activitats més inversemblants. La facilitat en l'accés a mitjans de transport econòmics faciliten aquest fet... però és sostenible aquest ritme de turisme? Cal fer el turista perquè toca? Té sentit això?

Un company de feina m'explicava l'experiència d'un conegut que es va cassar amb una noia originària de Madagascar. De visita al poblat d'ella, havia aprofitat per fer llargs passejos per la platja... i això no ho entenien els nadius. Què feia un home que caminava uns quilòmetres i tornava sense res... no ho havia trobat? S'havia perdut? Però encara era més estrany que al dia següent fes el mateix recorregut i tornés un altre cop sense res!!! Per què feia tot aquell camí? Quin sentit tenia?

Salvem les distàncies culturals... però potser ens hauríem de tornar a fer aquelles preguntes. Com emprem el nostre temps d'oci? Necessitem viure'l amb experiències i emocions que ens ajudin a retrobar-nos amb nosaltres mateixos i a recuperar uns equilibris que el dia a dia amenaça a desestabilitzar. Cal recarregar piles... amb sentit.

La marxa nòrdica turística o el turisme de marxa nòrdica són una proposta de reequilibri del nostre cos i de mitjà de descoberta, no només d'entorns sinó de nosaltres mateixos. És una proposta pel decreixement en una societat de consumisme. És un retorn al turisme amb senzillesa, el de fer camí sense grans ni sofisticats aparells i equipaments esportius.



dimarts, 10 de maig de 2011

Els claus a la porta

(Me'l va passar la Blanca)
http://lacomunidad.elpais.com/a-casanova/2011/2/11/los-clavos
http://crista126.blogspot.com/2011/04/todos-clavar-clavos.html
http://creatividadarticulos.bligoo.com/content/view/133443/Los-clavos-del-mal-car-cter.html


Hi havia una vegada un nen que tenia molt mal geni.

El seu pare li va regalar una caixa de claus i li va dir que cada vegada que perdés el control havia de clavar un clau a la part posterior de la porta.

El primer dia el nen ja havia clavat 37 claus a la porta. Durant les següents setmanes, com havia après a controlar la seva ràbia, la quantitat de claus va començar a disminuir diàriament. Descobrí que era més fàcil controlar el seu temperament que clavar els claus a la porta.

Finalment va arribar el dia en què el nen no va perdre els estreps. Li va explicar això al seu pare i ell li suggerí que per cada dia que es pogués controlar treies un clau. Els dies van transcórrer i el nen finalment li va poder explicar al seu pare que havia tret tots els claus.

El pare va agafar al seu fill de la mà, el va portar fins la porta i li va dir:

"Has fet bé, fill meu, però mira els forats a la porta. La porta mai tornarà a ser la mateixa. Quan dius coses amb ràbia, deixen una cicatriu igual que aquesta. Li pots clavar un ganivet a un home i després treure'l. Però no importa quantes vegades li demanis perdó, la ferida sempre seguirà allà".

diumenge, 10 d’abril de 2011

Ara que s'apropa Sant Jordi

"Em vaig plantejar el projecte com un repte personal, com d'altres importants que m'he proposat a la vida. Com el repte diari que va suposar per a mi la meva llarga carrera esportiva en el món del voleibol, la cultura de l'esforç que sempre l'ha dirigit, la necessitat de millorar cada dia, d'assolir triomfs, d'acumular experiències."

Aquest fragment de la introducció del primer llibre de la Blanca ens descriu una de les "escoles" on ha estat educada: l'esport. I no pas en un esport majoritari i mediàtic, sinó en un d'aquells que encara avui has d'explicar que no s'escriu amb dues "b altes". Potser per aquest motiu, com que conec aquest esport, sé que és d'aquells en els que has de "picar molta pedra". I de vegades sembla que l'esforç per a ser valorat o valorada hagi de ser superior al d'altres... però això no treu que al final acabis acumulant un munt d'experiències pel dia a dia. I aquest llibre recull un munt de vivències que, pel que he vist, han esta profundament marcades per ser una "familia numerosa categoría de honor"... crec que ja no se'n veuen gaires d'aquestes.

A la biblioteca del seu poble, a l'Ametlla del Vallès, el seu llibre ja conviu entre els grans clàssics de tots els temps i el van presentar així:

NOVEL·LA RECOMANADA: TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLOR

L'autora local Blanca Nualart, ha editat un llibre que és alhora una novel·la, un recull de contes, poesia i un cúmul de records del poble de la Garriga, de l'Ametlla, i que té estructura de xarxa social: sembla basar-se en la gent a qui estima per escriure peces de literatura, basades en persones concretes, o inspirades en elles. Amb un format nu i honestament brutal, "Trossets de cor, espurnes de color", sorprendrà. Pura poesia. http://www.bibliotecaspublicas.es/ametlla/index.jsp

Però va ser fa uns mesos, el 17 de desembre, quan el va presentar entre els seus a la Garriga (també el "seu" poble... podríem dir que ella és ciutadana de la Garrigametlla). Aquests són dos fragments d'aquella vetllada:





Dels trossets que més m'han agradat em quedo amb un fragment d'un de groc. Una declaració de principis que, sota el títol de "en un món equivocat", diu:
"No m'agraden les persones que ho tenen tot sempre molt clar i que no deixen ni tan sols uns instant perquè els altres expressin els seus parers i no permeten que la imaginació doni sentit a les coses."

Per cert (de moment) no busqueu a la Blanca al facebook... és (encara) una anti-facebook... On sí que la podeu trobar és a http://relatsencatala.cat/autor/blanx/936281

El que potser haurem de buscar aquest any és l'arbre que ha promès que plantarà.

Feliç Sant Jordi! Feliços trossets de cor, espurnes de color!

dijous, 10 de març de 2011

dijous, 10 de febrer de 2011

De la voluntat (de fer activitat física) a la pràctica.

Només amb el bon desig de practicar alguna activitat física no n'hi ha prou per assolir un estat saludable. Tot i que la voluntat de fer activitat física és el primer pas per posar-nos en moviment. Tot i que només l'activitat física no ens garanteix una bona salut. Tot i que trobarem moltes excuses per seguir còmodes i sedentaris... però moltes més per activar-nos.

D'allò que volem a allò què fem.
Escurçar la distància entre un desig i la realitat ens pot fer plantejar com torbar el camí més segur per passar de la idea al projecte. Una intenció tan sana i saludable com fer activitat física bé es mereix fer un pensament... i posar-hi els mitjans per a aconseguir l'adherència (hom calcula que això s'assoleix als 6 mesos d'una pràctica constant i regular). És aleshores que recollirem tots els beneficis, no només del moviment en sí mateix sinó dels hàbits saludables que haurem d'atraure cap al nostre estil de vida.

Escollir i saber amb què comptem.
A alguns els sobraran les iniciatives, a d'altres els sobraran les excuses. Cal que prioritzem aquelles activitats que ens reportaran un major benestar i impacte en la nostra salut. Un cop identificades, siguem realistes i mirem quins recursos disposem: temps, diners, espai/lloc, material necessari... Tinguem clar l'objectiu que volem assolir.
Cal que diferenciem entre aquelles activitats físiques "rutinàries" que ens han de "construir" i mantenir unes bones prestacions. I aquelles que no podem realitzar cada dia però que ens produiran una gran satisfacció (una llarga caminada, una esquiada, una cursa popular...).

Saber fins on volem (podem) arribar.
No siguem conformistes, l'esforç físic ens pot ajudar a conèixer els nostres límits i la nostra capacitat de constància per a arribar-hi. Un punt clau per al nostre èxit serà poder comptar i compartir la nostra experiència amb aquells que ens envolten. La família, el grup d'amics, els companys de feina, els companys de club o associació poden ser grans aliats per a gaudir més de la nostra activitat. I el què és més important, generar expectatives de rendiment mútues que ens animaran a ser perseverants i constants. Un dels grans factors de continuïtat en la pràctica física és (la fidelitat a) el grup de persones amb les que la compartim.


El calendari i nosaltres.
Fem la nostra "temporada". Si lliguem activitat física i entorn natural, ràpidament trobarem activitats que s'adiran més a unes estacions que a d'altres. Una rutina diària ens proporcionarà una base per a gaudir més d'activitats físiques que només podem practicar en condicions meteorològiques de mesos concrets com l'esquí de fons o el vòlei platja. No defallim en moments de malaltia o d'una inoportuna lesió. La constància (un altre cop) ens farà retornar a un bon estat de salut. Però, com ja he dit altres cops, només amb l'activitat física no aconseguirem un estat saludable. Caldrà que no descuidem bons hàbits com l'alimentació i el descans (ritme son-vetlla).

D'on venim, on som i on anem.
Monitoritza't, comparteix dades. El teu metge o metgessa et poden ajudar a controlar diferents paràmetres fisiològics. Fins i tot, si les fites que t'has marcat són d'una intensitat mitja o alta, plantejat fer una prova d'esforç. Tenir indicadors pot prevenir patologies (i ensurts) posteriors. Hi ha dades fàcils de controlar com el pes, la freqüència cardíaca, la pressió arterial... o la distància recorreguda, el temps trigat... però no està de més que un professional et pugui donar un cop de mà per saber si la teva progressió és correcta. Això et serveix de control, seguiment i "pique" personal o amb el grup.

"Hem fet el cim".
Tanca fases, gaudeix dels petits-grans objectius assolits. Aprèn de la teva vivència i experiència en cada activitat per a poder emprendre noves fites.

No facis cas de tot el que acabes de llegir cada cop que vulguis emprendre una nova pràctica d'activitat física... però si molts cops n'has començat alguna i l'has deixat al poc temps, o se't fa una muntanya iniciar-ne alguna, para un moment a llegir aquest escrit i a veure si et serveix per endreçar la teva (manca de) voluntat i passar de la idea al projecte.

dilluns, 10 de gener de 2011

Any nou, projectes (d'activitat física) nous (o renovats)

Un dels grans propòsits (tòpics) més repetits per a l'any nou i que compartim amb moltes altres cultures del nostre planeta és el de salut per a nosaltres i per als que ens envolten (encara que per a alguns és la segona alternativa després de la loteria... però, fins i tot aquests, acaben reconeixent que la salut va per davant). Aquest desig pot quedar com una declaració de bona voluntat gratuïta i a l'atzar o, pels més agosarats i proactius, esdevenir un projecte nou o renovat.

El desig de canvi.
Un nou any, un inici de temporada, un fet vital poden ser punt d'inflexió i reflexió en un espai d'il·lusió pel canvi. És aquesta "mania" que tenim de no voler perdre'ns en la continuïtat del temps i posar límits que ens evitin la incertesa (i que els grans propòsits quedin diluïts o "descafeïnats"). Un desig d'estructurar la realitat per tancar etapes i iniciar-ne d'altres. El propòsit de salut (i l'inseparable "felicitat") per a tot el món projecta una voluntat personal altruista envers tota la "manada" de la que formem part.

Els objectius del canvi.
La motivació i finalitat de la millora de la nostra salut (felicitat) pot adquirir diferents formes no excloents entre sí.
Un detonant "legal" com l'increment de prohibicions als fumadors pot empènyer a emprendre un camí per a deixar-ho (o pot provocar l'efecte contrari no desitjat de rebuig, resistència i percepció de persecució...). Un detonant "mèdic" d'avís de problemes cardiovasculars (i/o obesitat) pot fer variar la nostra dieta. Un detonant de millora de la nostra "autoestima" (i/o sociabilitat) ens pot animar a integrar-nos en alguna entitat o organització cultural, juvenil... esportiva.
Indefectiblement, les motivacions, finalitats i objectius generals ens poden suggerir diferents mitjans en forma d'activitat  física caminar, córrer, nedar, anar al gimnàs que ens portin a temporitzar i formular objectius específics: una cursa, una travessa, una ascensió, un torneig, un campionat... una millora en les nostres prestacions (cardiovasculars, respiratòries, locomotores, volitives, emocionals...).

De la idea al projecte.
Ara ja "només" ens falta creure'ns-ho de veritat i posar-hi els mitjans necessaris. Actuem com un gestor del nostre propi projecte d'activitat física... però d'això ja en parlaré en un altre post.

Per aquest 2011 m'agradaria esgarrapar més estones per a seguir alguna rutina Pilates. També vull millorar i aprendré més la tècnica de marxa nòrdica. I per acabar, continuar amb el nostre (meu i dels meus companys) hàbit (perquè ja és un hàbit) de fer mobilitzacions i estiraments previs a la nostra jornada laboral. Salut!