dilluns, 10 d’octubre de 2011

Nens de parc

Si bé el setembre introdueix la rutina dels horaris escolars a tots els nens i nenes, no és fins l'octubre que s'estabilitza la jornada amb l'inici de les activitats extraescolars o fora de l'horari lectiu. És aleshores que moltes places, carrers i parcs tornen a perdre la categoria d'espai de joc i la releguen (en el millor dels casos) als caps de setmana.

Durant força anys, quan m'han preguntat quin esport extraescolar feien els meus fills jo he contestat que eren "nens de parc". Els meus nens no estaven apuntats a cap activitat. Només sortien de l'escola, berenaven i estaven prop d'una hora jugant amb els nens i nenes que es trobaven al parc o a la plaça.

Per què activitats extraescolars?

Plantejar aquesta pregunta és plantejar en primer lloc el valor que donem al temps que pares i fills estan junts. El temps extraescolar és aquell que es dona fora de l'horari lectiu per la qual cosa perd la condició "d'obligatori" i pot esdevenir, en primer lloc, un espai de creativitat, espontaneïtat i no formalitat deixant a l'atzar l'autoorganització i la llibertat d'escollir.

Però aquesta primera idea perd embranzida si la contraposem a la manca d'espais públics per jugar (sobretot en entorns urbans) o la inseguretat d'aquests. Si a això li afegim la dificultat de conciliar horaris, tindrem que la disponibilitat dels adults també és un handicap.

De quines activitats parlem?

L'oferta d'activitats fora de l'horari lectiu pot ser molt variada. en podem apuntar alguns tipus:
  • les de sentit o funció utilitària: complement (reforç) de l'aprenentatge reglat; l'atenció de necessitats psicopedagògiques; la prescripció de salut (motriu, psicològica...)
  • les de sentit educatiu des del lleure: l'adquisició de noves habilitats o competències en un espai socialitzador en un entorn lúdic; activitats físicoesportives o expressives; activitats musicals i artístiques...
  • les de sentit projectiu dels adults: el trasllat als infants de mancances o frustracions dels pares, mares o tutors...
Quines son les millors activitats?

Depèn... perquè al final, el que se n'ha de beneficiar és l'infant. I cadascun d'ells és únic i irrepetible amb les seves pròpies característiques. Ben segur que no només pesarà la seva opinió. Haurem de tenir l'habilitat "d'encaixar" els horaris d'uns i altres (i no em refereixo només a l'infant i als pares, mares o tutors... molts cops aquests infants també tenen germans...). D'aquesta manera, escollir es converteix en una bona oportunitat per practicar la negociació i el consens. Per desemmascarar la frontera entre la voluntarietat i l'obligació. En tot cas per escollir cal conèixer i per conèixer pot ser útil "tastar" i provar (no tot es limita a l'equip de futbol... hi ha "vida" més enllà d'aquest esport).

En algunes escoles les activitats extraescolars formen part del projecte educatiu del centre perquè se li donen un rang complementari i necessari en la formació integral de l'infant. De la mateixa manera, entitats de lleure infantil i juvenil doten de contingut educatiu un espai de temps no lectiu.

No hi ha fórmules. En cada indret l'entorn cultural tindrà el seu grau d'influència en el tipus d'activitats que es puguin escollir.

Només, per acabar, dos apunts més. El primer, remarcar la importància de la xarxa familiar i social en l'acompanyament d'aquests infants quan surten de l'escola. I el segon i final, que el motiu econòmic no ha de ser una barrera per accedir a poder gaudir d'una activitat... si no és aquella, segur que es pot trobar el mecanisme per a que cap infant quedi exclòs de poder fer una o altra activitat extraescolar fora de l'horari lectiu.