Quarta setmana de confinament

Quarta setmana de confinament... i per a algunes persones diuen que s'ha acabat. Contra el criteri de bona part de la comunitat científica, el dimarts s'inicia un procés de desconfinament i obliga a persones treballadores no essencials però que no treballen en sectors on pugui haver grans aglomeracions de gent... per això darrer sembla que no compta el transport públic...

Aquesta setmana he descobert a la bústia una nota de correus que diu que el 26 de març varen venir i no van trobar ningú a casa... I JA PORTAVA MÉS DE 10 DIES CONFINAT!!! Així que he organitzat excursió a correus que fan un horari reduït de 09:30 a 12:30. A les 09:30 impossible, la cua arriba gairebé a la cantonada contrària. Torno a cas, reunió de feina per videoconferència a les 10:00 i un cop acabada, torna a correus. Aquest cop sí. Com a mínim he fet dues caminadetes.

Al dia següent he provat de fer 1000 metres indoor donant voltes a casa. Res, la meva gràfica setmanal de passes segueix molt per sota de les 10000 de mitjana diària.

Tot i que anunciaven mal temps, els dies de solet sovintegen. Tinc la sensació que se'ns està escapant la primavera. Els nivells de contaminació segueixen caient en picat. Il·lusiona imaginar com deuen estar els espais naturals i tota la seva fauna autòctona. Com deia un company, quan tornem als caminets de bosc que tant ens agraden, haurem de portar un matxet per a tornar-los a obrir.

Algú haurà de fer un estudi del comportament dels humans i les seves predileccions de compra en època de confinament. La recomanació és només adquirir productes de primera necessitat i subsistència. Primer va ser el paper WC, després les begudes alcohòliques, ara el llevat...

Tercera setmana de confinament

44 passes. És la màxima distància que tinc a casa sense repetir cap part de l'itinerari. La meva excursió més gran és el contenidor de la brossa de rebuig... és més llunyà que l'orgànic, el de paper, el de plàstic o el de vidre.

Ja no sóc treballador amb permís per deures inexcusables. Ara sóc treballador en teletreball... bé, com fins ara. Aquesta setmana ja m'he "txupat" tres minicursos de formació en teletreball per a personal de les administracions públiques. Un bon moment per a repensar com treballem.

El desbordament dels centres sanitaris està sent brutal. Ens arriben notícies de torns amb molta pressió: manca de material de protecció individual, manca personal, manca d'espai... i molta gent malalta.

Ens demanen que no sortim de casa, però això no vol dir que no pensem que en un moment o altre tornarem a sortir. I hem d'intentar mantenir una mínima condició física. Una de les noves funcions del menjador és la de gimnàs. D'aquí que estiguem aprenent a fer coses diferents: activitat física a través de les xarxes socials o App; o generar continguts d'activitat física per a compartir experiència que pugui servir a altres persones.

Seguim!!!

Segona setmana de confinament

Segona setmana de confinament. La primera va passar ràpida. Aquesta ja ens hem anat recol·locant. Sobretot per les notícies que ja no seran quinze dies sinó uns quants més. La propera data: 11 d'abril.

Tasques de la llar, reunions de teletreball, formació online, llegir un llibre, activitat física, algun joc de taula, les xarxes socials, sortir al balcó a aplaudir al personal sanitari, trucar o xatejar amb pares, germanes, amics... tot ajuda a passar el dia a dia.

Una oportunitat per aprendre, com per exemple a fer la compra online. Tanmateix, no és el millor moment. La saturació de la xarxa provoca que comencis a fer la comanda a les 9 del matí i no la puguis finalitzar fins les 9 del vespre. I la primera data de repartiment és d'aquí a una setmana!!!

Estem normalitzant hàbits i comportaments que cada dia són més restrictius. Ara ja no es tracta de rentar bé les mans. Ara es recomana sortir amb mascareta i guants. Els aforaments dels establiments de serveis essencials estan limitats. Hem de mantenir una distància entre les persones.

Però les notícies que ens arriben diuen que el nombre de persones infectades i mortes segueix incrementant-se. Els mitjans de comunicació, els polítics i els tertulians de torn es divideixen entre els que demanen unes condicions de confinament més restrictiu i els que no. I els científics, què diuen?!?!?!

Preparem-nos, encara tenim per a uns quants dies. Molta força al personal sanitari i aquell que ens abasteix d'aliments cada dia.

Salut i Molta Marxa!!!

Primera setmana de confinament

"Avui fa una setmana que vaig iniciar un confinament que, en principi, havia de ser de dues setmanes però que a hores no té un final concret.

Divendres passat l'activitat general ja va disminuir. Una prova d'això la vaig trobar en la disminució dels desplaçaments de les persones en el trajecte que faig de casa a la feina. Els centres educatius ja havien tancat i els rumors que s'haurien d'aturar totes les activitats s'anava estenent.

Aquell mateix divendres varem fer la darrera reunió presencial a la feina. Ja dijous se'ns va insinuar que dilluns potser no podríem tornar als nostres llocs de treball. 

Entre tota aquesta incertesa, un fet ens va alleugerir de l'angoixa que comportava el moment. La celebració del 50è aniversari d'una companya, tot i que més minsa que altres celebracions (i no per què ella ho volgués), ens va fer més lleugera la situació..."

No és cap relat novel·lesc ni cap conte. Sóc a casa des de fa una setmana. Tinc la sort o el privilegi o el seny... que tant jo com la meva dona, la Cris, som funcionaris però no del que anomenen "servis essencials" i han tancat els nostres llocs de treball. El Coronavirus Covid-19 està contagiant a moltes persones arreu del món. Coses de la globalització. S'inicia a la Xina i no hi ha qui l'aturi. O no veuen el risc ni el perill que arribi a casa teva des de tan lluny.

Dic que "tinc la sort o el privilegi o el seny" perquè no m'he trobat en la situació de molts companys i companyes que aquesta setmana s'han vist obligats a anar a treballar en llocs no essencials exposant-se al transport públic o al seu mateix lloc de treball a ser infectats per aquest virus i ser part de la cadena de transmissions.

Tanmateix, tot i que a la feina no em consideren apte pel teletreball, hem acordat els meus companys tècnics i la meva cap no perdre el contacte. Ens hem fixat una reunió diària per a despatxar o resoldre els temes que tenim en marxa o que ens queden penjats. I tot, amb les poques eines que tenim. 

En certa manera, seguir connectat a la feina és un element que fa establir rutines. El mateix que em passa amb els meus dos fills, en Pol i en Marcel. Establir rutines que no ens desconnectin del món. Tot i que la xarxa d'internet ja s'encarrega de tenir-nos distrets. Però d'això ja en seguiré parlant... en tenim per més de 14 dies, i només en portem 7.

Salut i Molta Marxa!!!

Ara fa 10 anys

Avui fa exactament 10 anys va deixar d'existir un dia per a mi... i, d'una altra manera, per a unes quantes persones del meu entorn. Les vacances quedaven trencades. Mirant àlbums familiars he descobert que aquell any no existeixen fotos de la celebració de l'aniversari del meu fill gran. Sis mesos després vaig escriure un post que començava així:

Fa sis mesos el meu cos em va fer un "reset". Em vaig apagar a causa d'una "agressió" externa que em va "atacar" des de dins del meu propi organisme. El "software" va fallar i el "hardware" va deixar de funcionar. Poc a poc tots els mecanisme s'han tornat a interconnectar.

Ara mateix acabo de tornar de visitar-me al CAP. Encara tinc la mateixa metgessa de capçalera. Tot i que el motiu no era sinó anar a buscar algunes receptes de medicaments de petites coses sense gran importància. De fet, ni tan sols hem recordat aquell episodi.

Un dels fets que més em va impactar va ser sortir de l'hospital en cadira de rodes després d'uns dies a la UCI i uns altres ingressat en planta. I no pas en cadira de rodes perquè no pogués caminar sinó perquè no tenia forces per aguantar-me dret.

Els que més em coneixeu sabeu que de la recerca de com retornar a una condició física apta per a una vida activa vaig trobar un vídeo de pilates que em vaig "autoadministrar" i vaig descobrir una activitat física saludable genial, la marxa nòrdica (Nordic Walking).

Des d'aleshores, no només he practicat la marxa nòrdica sinó que m'encanta practicar-la i, encara més, difondre-la com a president de l'Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Just aquest any hem estat teixint un programa amb l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en el que dinamitzarem espais urbans a través d'aquesta activitat física... ja ho deia jo fa quatre anys que això podia funcionar ;-) 

I encara més, connectar la primera part d'aquest post. Vaig descobrir la marxa nòrdica sortint de l'hospital i del CAP i ara tindré l'oportunitat de portar una experiència que ja vaig tenir el goig de compartir al CAP de Sant Just als CAP's d'Esplugues de Llobregat (Lluís Millet i Can Vidalet).

Ja veieu, always look on the bright side of life...

Salut i Molta Marxa!!!