10 d’agost 2010

Som un equip... o "només" un grup?

Un cop s'acosta el final de la temporada és el moment de moltes entitats o organitzacions d'acabar de fer una revisió dels objectius i dels diferents indicadors per valorar l'equip i prendre les decisions necessàries per a la propera... Però... de què estic parlant? D'un equip esportiu, d'un equip docent, un equip de treball,...

Un equip o un grup.
Molts cops hem escoltat, davant d'una derrota esportiva en un partit, que "no hem estat un equip". O en el nostre lloc de treball, que no hem assolit els resultats esperats perquè "no hem funcionat com un equip". És possible que en ambdós casos l'errada hagi estat l'eficàcia i/o eficiència interna de la dinàmica de l'equip. Però no haurem de descartar que la causa del fracàs hagi estat un comportament únicament de grup: un conjunt de persones que persegueixen objectius individuals tot i que (en un principi) sense perjudici de l'objectiu marcat per l'organització, en una estructura fortament jerarquitzada i "sotmesa" a un clar lideratge.
Tot això si pertanys a una organització. Perquè també podem parlar d'un grup de persones que s'apleguen per a un fi comú però sense excessiva interacció entre elles com poden ser aquelles que assisteixen a un espectacle o a una manifestació. El que no tindria tan clar és si una flashmob és un comportament grupal que requereix d'un treball en equip... 

Però, què és un equip?
Deixeu-me manllevar la definició que en fan en Triadó, X.M. i na Gallardo, E: equip és aquell conjunt de persones, altament cohesionades, amb habilitats complementàries i responsabilitats tant individuals com conjuntes que treballen envers la consecució d'un objectiu comú.
En primer lloc, trobarem persones "condemnades" a entendre's que han de connectar entre elles. El clima o ambient organitzacional ha d'estimular o afavorir la connexió entre les persones i entre aquestes i l'objectiu de l'equip.
En segon lloc, serà necessari afrontar problemes des de diferents punts de vista. Un equip homogeni acabarà sent endogàmic i xocarà contínuament contra les seves pròpies limitacions o barreres.
En tercer lloc, en la forma d'organitzar-se l'equip, les responsabilitats "aplanen" les jerarquies per a una major fluïdesa de la informació i les accions. Tothom ha d'estar predisposat a ser líder i gregari quan l'ocasió ho necessiti. Tothom ha de sacrificar-se pel bé comú o ha de "tibar" quan la situació ho requereixi... sense amagar-se.
En darrer lloc, cal identificar-se amb la fita col·lectiva... i amb la identitat de la pròpia organització. I això ens retorna a allò que hem enunciat en primer lloc.

Per què en equip?
  • Perquè s'incrementa la productivitat, els indicadors de resultat van a l'alça. L'assoliment de fites individuals i col·lectives van estretament lligades. Però no ens hem de perdre en el curt termini. Un equip necessitat temps per aprendre a ser-ho. Cal saber valorar els tangibles i els intangibles.
  • Perquè l'objectiu és la satisfacció de tots els que tenen algun interès: l'equip en sí mateix (jugadors, tècnics, treballadors, experts, professors,...); els clients (espectadors, alumnes, caps, espònsors,...).
  • Perquè la satisfacció en la realització de la tasca es justifica en sí mateixa. Formar part del projecte ja és un incentiu positiu. Sentir-se partícip del que es fa millora l'activitat diària en contra del conformisme o l'absentisme presencial.
  • Perquè s'enforteix el compromís i la identificació amb la pròpia organització (entitat, empresa,...). Termes com fidelització dels propis membres de l'equip esdevé clau en la futura atracció de nous talents.
  • Perquè es millora la qualitat. L'aprenentatge i la col·laboració generen excel·lència.
  • I perquè, en una societat que vol promoure la gestió del coneixement, la innovació passa per una cultura de treball en equip, en xarxa, compartint no només amb els que considerem "companys" sinó també amb aquells que considerem "competència" o amb aquells que potser pensem que no tenim res en comú.
I quins riscos tenim al voler fer un equip?
Fer un equip i el treball en equip en una organització pot comportar un seguit d'inconvenients. En primer lloc, cal invertir temps. Un equip no es crea d'un dia per un altre (bé, "crear-lo" sí, que en traiem un rendiment òptim ja és una altra cosa). Així com els processos de decisió, que també poden requerir d'una mica més de temps. Però aquesta limitació temporal a curt termini queda compensada per la major durada i consistència dels resultats que se n'obtenen.
El grup pot dissoldre o difuminar les individualitats si no es donen unes bones condicions de coordinació i comunicació. Els "egos", les "estrelles" o les "vedets" poden no ser els millors candidats si no dominen competències relacionades amb la col·laboració. Les jerarquies, dominis o manipulacions interessades limitaran el desenvolupament de tot el potencial dels membres de l'equip. En la mateixa línia, el conformisme pot cedir davant les conductes globals igual que pot passar amb els recursos disponibles, que poden quedar desaprofitats o oblidats.

Fem un equip...! Per on comencem?
Podem establir cinc dimensions per explicar un model de conducta d'equip:
  • Lideratge: en la tasca, en el manteniment del clima o ambient i en el reconeixement d'aquest.
  • Estructura de les activitats (organització): claredat de rols i metes, normes de treball acceptades i interioritzades per tothom i control de la tasca (indicadors, quadre de comandament,...).
  • Processos intragrupals fluïts amb feedback constant.
  • Límits de la direcció que no afectin ni coartin la creativitat.
  • Eficàcia subjectiva (el valor dels intangibles): la satisfacció (general, de l'equip i dels clients) i la percepció d'eficàcia (un clima positiu i optimista).
La temporada 2008-2009 va ser qualificada la millor de tota la història del primer equip masculí de futbol del Barça. Un equip format per jugadors... i un equip tècnic (entrenadors, preparadors físics, metges, recuperadors,...) i personal del club (encarregats de material, del manteniment de la instal·lació, dels accessos,...) i unes quantes persones més... van treballar en equip per a la satisfacció de tot un conjunt de grups d'interès. Però com el mateix entrenador ha expressat més d'un cop, van tenir la sort que la pilota entrés i fossin ells els guanyadors... la temporada següent no han assolit tants títols... però l'esperit es manté intacte.