Ara que s'apropa Sant Jordi

"Em vaig plantejar el projecte com un repte personal, com d'altres importants que m'he proposat a la vida. Com el repte diari que va suposar per a mi la meva llarga carrera esportiva en el món del voleibol, la cultura de l'esforç que sempre l'ha dirigit, la necessitat de millorar cada dia, d'assolir triomfs, d'acumular experiències."

Aquest fragment de la introducció del primer llibre de la Blanca ens descriu una de les "escoles" on ha estat educada: l'esport. I no pas en un esport majoritari i mediàtic, sinó en un d'aquells que encara avui has d'explicar que no s'escriu amb dues "b altes". Potser per aquest motiu, com que conec aquest esport, sé que és d'aquells en els que has de "picar molta pedra". I de vegades sembla que l'esforç per a ser valorat o valorada hagi de ser superior al d'altres... però això no treu que al final acabis acumulant un munt d'experiències pel dia a dia. I aquest llibre recull un munt de vivències que, pel que he vist, han esta profundament marcades per ser una "familia numerosa categoría de honor"... crec que ja no se'n veuen gaires d'aquestes.

A la biblioteca del seu poble, a l'Ametlla del Vallès, el seu llibre ja conviu entre els grans clàssics de tots els temps i el van presentar així:

NOVEL·LA RECOMANADA: TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLOR

L'autora local Blanca Nualart, ha editat un llibre que és alhora una novel·la, un recull de contes, poesia i un cúmul de records del poble de la Garriga, de l'Ametlla, i que té estructura de xarxa social: sembla basar-se en la gent a qui estima per escriure peces de literatura, basades en persones concretes, o inspirades en elles. Amb un format nu i honestament brutal, "Trossets de cor, espurnes de color", sorprendrà. Pura poesia. http://www.bibliotecaspublicas.es/ametlla/index.jsp

Però va ser fa uns mesos, el 17 de desembre, quan el va presentar entre els seus a la Garriga (també el "seu" poble... podríem dir que ella és ciutadana de la Garrigametlla). Aquests són dos fragments d'aquella vetllada:

Dels trossets que més m'han agradat em quedo amb un fragment d'un de groc. Una declaració de principis que, sota el títol de "en un món equivocat", diu:
"No m'agraden les persones que ho tenen tot sempre molt clar i que no deixen ni tan sols uns instant perquè els altres expressin els seus parers i no permeten que la imaginació doni sentit a les coses."

Per cert (de moment) no busqueu a la Blanca al facebook... és (encara) una anti-facebook... On sí que la podeu trobar és a http://relatsencatala.cat/autor/blanx/936281

El que potser haurem de buscar aquest any és l'arbre que ha promès que plantarà.

Feliç Sant Jordi! Feliços trossets de cor, espurnes de color!

De què parlo quan parlo d'equipaments esportius (a Catalunya)?

Equipament esportiu on Prezi

De la voluntat (de fer activitat física) a la pràctica.

Només amb el bon desig de practicar alguna activitat física no n'hi ha prou per assolir un estat saludable. Tot i que la voluntat de fer activitat física és el primer pas per posar-nos en moviment. Tot i que només l'activitat física no ens garanteix una bona salut. Tot i que trobarem moltes excuses per seguir còmodes i sedentaris... però moltes més per activar-nos.

D'allò que volem a allò què fem.
Escurçar la distància entre un desig i la realitat ens pot fer plantejar com torbar el camí més segur per passar de la idea al projecte. Una intenció tan sana i saludable com fer activitat física bé es mereix fer un pensament... i posar-hi els mitjans per a aconseguir l'adherència (hom calcula que això s'assoleix als 6 mesos d'una pràctica constant i regular). És aleshores que recollirem tots els beneficis, no només del moviment en sí mateix sinó dels hàbits saludables que haurem d'atraure cap al nostre estil de vida.

Escollir i saber amb què comptem.
A alguns els sobraran les iniciatives, a d'altres els sobraran les excuses. Cal que prioritzem aquelles activitats que ens reportaran un major benestar i impacte en la nostra salut. Un cop identificades, siguem realistes i mirem quins recursos disposem: temps, diners, espai/lloc, material necessari... Tinguem clar l'objectiu que volem assolir.
Cal que diferenciem entre aquelles activitats físiques "rutinàries" que ens han de "construir" i mantenir unes bones prestacions. I aquelles que no podem realitzar cada dia però que ens produiran una gran satisfacció (una llarga caminada, una esquiada, una cursa popular...).

Saber fins on volem (podem) arribar.
No siguem conformistes, l'esforç físic ens pot ajudar a conèixer els nostres límits i la nostra capacitat de constància per a arribar-hi. Un punt clau per al nostre èxit serà poder comptar i compartir la nostra experiència amb aquells que ens envolten. La família, el grup d'amics, els companys de feina, els companys de club o associació poden ser grans aliats per a gaudir més de la nostra activitat. I el què és més important, generar expectatives de rendiment mútues que ens animaran a ser perseverants i constants. Un dels grans factors de continuïtat en la pràctica física és (la fidelitat a) el grup de persones amb les que la compartim.


El calendari i nosaltres.
Fem la nostra "temporada". Si lliguem activitat física i entorn natural, ràpidament trobarem activitats que s'adiran més a unes estacions que a d'altres. Una rutina diària ens proporcionarà una base per a gaudir més d'activitats físiques que només podem practicar en condicions meteorològiques de mesos concrets com l'esquí de fons o el vòlei platja. No defallim en moments de malaltia o d'una inoportuna lesió. La constància (un altre cop) ens farà retornar a un bon estat de salut. Però, com ja he dit altres cops, només amb l'activitat física no aconseguirem un estat saludable. Caldrà que no descuidem bons hàbits com l'alimentació i el descans (ritme son-vetlla).

D'on venim, on som i on anem.
Monitoritza't, comparteix dades. El teu metge o metgessa et poden ajudar a controlar diferents paràmetres fisiològics. Fins i tot, si les fites que t'has marcat són d'una intensitat mitja o alta, plantejat fer una prova d'esforç. Tenir indicadors pot prevenir patologies (i ensurts) posteriors. Hi ha dades fàcils de controlar com el pes, la freqüència cardíaca, la pressió arterial... o la distància recorreguda, el temps trigat... però no està de més que un professional et pugui donar un cop de mà per saber si la teva progressió és correcta. Això et serveix de control, seguiment i "pique" personal o amb el grup.

"Hem fet el cim".
Tanca fases, gaudeix dels petits-grans objectius assolits. Aprèn de la teva vivència i experiència en cada activitat per a poder emprendre noves fites.

No facis cas de tot el que acabes de llegir cada cop que vulguis emprendre una nova pràctica d'activitat física... però si molts cops n'has començat alguna i l'has deixat al poc temps, o se't fa una muntanya iniciar-ne alguna, para un moment a llegir aquest escrit i a veure si et serveix per endreçar la teva (manca de) voluntat i passar de la idea al projecte.

Any nou, projectes (d'activitat física) nous (o renovats)

Un dels grans propòsits (tòpics) més repetits per a l'any nou i que compartim amb moltes altres cultures del nostre planeta és el de salut per a nosaltres i per als que ens envolten (encara que per a alguns és la segona alternativa després de la loteria... però, fins i tot aquests, acaben reconeixent que la salut va per davant). Aquest desig pot quedar com una declaració de bona voluntat gratuïta i a l'atzar o, pels més agosarats i proactius, esdevenir un projecte nou o renovat.

El desig de canvi.
Un nou any, un inici de temporada, un fet vital poden ser punt d'inflexió i reflexió en un espai d'il·lusió pel canvi. És aquesta "mania" que tenim de no voler perdre'ns en la continuïtat del temps i posar límits que ens evitin la incertesa (i que els grans propòsits quedin diluïts o "descafeïnats"). Un desig d'estructurar la realitat per tancar etapes i iniciar-ne d'altres. El propòsit de salut (i l'inseparable "felicitat") per a tot el món projecta una voluntat personal altruista envers tota la "manada" de la que formem part.

Els objectius del canvi.
La motivació i finalitat de la millora de la nostra salut (felicitat) pot adquirir diferents formes no excloents entre sí.
Un detonant "legal" com l'increment de prohibicions als fumadors pot empènyer a emprendre un camí per a deixar-ho (o pot provocar l'efecte contrari no desitjat de rebuig, resistència i percepció de persecució...). Un detonant "mèdic" d'avís de problemes cardiovasculars (i/o obesitat) pot fer variar la nostra dieta. Un detonant de millora de la nostra "autoestima" (i/o sociabilitat) ens pot animar a integrar-nos en alguna entitat o organització cultural, juvenil... esportiva.
Indefectiblement, les motivacions, finalitats i objectius generals ens poden suggerir diferents mitjans en forma d'activitat  física caminar, córrer, nedar, anar al gimnàs que ens portin a temporitzar i formular objectius específics: una cursa, una travessa, una ascensió, un torneig, un campionat... una millora en les nostres prestacions (cardiovasculars, respiratòries, locomotores, volitives, emocionals...).

De la idea al projecte.
Ara ja "només" ens falta creure'ns-ho de veritat i posar-hi els mitjans necessaris. Actuem com un gestor del nostre propi projecte d'activitat física... però d'això ja en parlaré en un altre post.

Per aquest 2011 m'agradaria esgarrapar més estones per a seguir alguna rutina Pilates. També vull millorar i aprendré més la tècnica de marxa nòrdica. I per acabar, continuar amb el nostre (meu i dels meus companys) hàbit (perquè ja és un hàbit) de fer mobilitzacions i estiraments previs a la nostra jornada laboral. Salut!

Bones Festes

Any nou on Prezi