21 de març 2020

Primera setmana de confinament

"Avui fa una setmana que vaig iniciar un confinament que, en principi, havia de ser de dues setmanes però que a hores no té un final concret.

Divendres passat l'activitat general ja va disminuir. Una prova d'això la vaig trobar en la disminució dels desplaçaments de les persones en el trajecte que faig de casa a la feina. Els centres educatius ja havien tancat i els rumors que s'haurien d'aturar totes les activitats s'anava estenent.

Aquell mateix divendres varem fer la darrera reunió presencial a la feina. Ja dijous se'ns va insinuar que dilluns potser no podríem tornar als nostres llocs de treball. 

Entre tota aquesta incertesa, un fet ens va alleugerir de l'angoixa que comportava el moment. La celebració del 50è aniversari d'una companya, tot i que més minsa que altres celebracions (i no per què ella ho volgués), ens va fer més lleugera la situació..."

No és cap relat novel·lesc ni cap conte. Sóc a casa des de fa una setmana. Tinc la sort o el privilegi o el seny... que tant jo com la meva dona, la Cris, som funcionaris però no del que anomenen "servis essencials" i han tancat els nostres llocs de treball. El Coronavirus Covid-19 està contagiant a moltes persones arreu del món. Coses de la globalització. S'inicia a la Xina i no hi ha qui l'aturi. O no veuen el risc ni el perill que arribi a casa teva des de tan lluny.

Dic que "tinc la sort o el privilegi o el seny" perquè no m'he trobat en la situació de molts companys i companyes que aquesta setmana s'han vist obligats a anar a treballar en llocs no essencials exposant-se al transport públic o al seu mateix lloc de treball a ser infectats per aquest virus i ser part de la cadena de transmissions.

Tanmateix, tot i que a la feina no em consideren apte pel teletreball, hem acordat els meus companys tècnics i la meva cap no perdre el contacte. Ens hem fixat una reunió diària per a despatxar o resoldre els temes que tenim en marxa o que ens queden penjats. I tot, amb les poques eines que tenim. 

En certa manera, seguir connectat a la feina és un element que fa establir rutines. El mateix que em passa amb els meus dos fills, en Pol i en Marcel. Establir rutines que no ens desconnectin del món. Tot i que la xarxa d'internet ja s'encarrega de tenir-nos distrets. Però d'això ja en seguiré parlant... en tenim per més de 14 dies, i només en portem 7.

Salut i Molta Marxa!!!