Treballant en equip per a sobreviure

Fa pocs dies m'han passat uns vídeos, petits anuncis d'una empresa d'autobusos que pregona els grans avantatges de viatjar en grup. Més enllà d'aquest missatge pel que han estat pensats hi he trobat una gran metàfora del treball en equip.

En general (tot i que no oblidem que hi ha excepcions) la crisi actual està fent que organitzacions de tot tipus estiguin repensant com afrontar el present que els ofega... i, si queden forces, redissenyant un futur que es dibuixa incert.

La supervivència de moltes organitzacions o el seu bon posicionament en els propers anys podem pensar que passa per resoldre ràpidament el seu finançament... però sense apostar per les persones (les màquines encara no ens poden substituir en molts aspectes) no ens en sortirem.

Una de les sensacions que he trobat a l'administració pública on treballo és la de que tenim tanta feina que no ens l'acabem. I sovint els expedients s'amunteguen. Segurament també hi ha qui ho diu però no és cert del tot... I qui ho veu però tampoc fa cap esforç per a millorar-ho... i...

També és cert que hi ha gent amb il·lusió que creu fermament que això pot canviar... només amb un senzill concepte: treball en equip (en xarxa, col·laborant, innovant, aprenent, compartint...). És a dir, treballant diferent a com ho hem fet fins ara. Posar a les persones en el centre de l'organització i fer partícips a tots els grups d'interès de l'estratègia.

Però com els passa als simpàtics personatges de l'empresa d'autobusos, cal lideratge i formació. Lideratge per saber mostrar el camí (guiatge... alguns en diuen coaching). I formació orientada a l'assoliment de competències i objectius d'equip (com una pinya, tots a una...). Però el més fantàstic serà assolir una actuació conjunta en la que tothom, independentment del rang i jerarquia, acabi actuant amb coherència. No sé si ens trobem en situacions tan límit com els pingüins, les formigues o els crancs. El que sí és cert (i les estadístiques ens ho demostren cada dia), és que molta gent està sent "devorada", "xuclada" o "picotejada" perquè les organitzacions on estan no han sabut (o pogut) facilitar ecosistemes adients per a crear estratègies col·lectives per a "sobreviure"... tot i que l'amenaça és gran...

De moment, em quedo amb aquestes tres tècniques per afrontar els problemes en equip:

1.- La tècnica d'afrontar de cop els problemes:

2.- La tècnica de no deixar que els problemes et xuclin:

3.- La tècnica d'atacar els problemes amb decisió:

Sovint es posen equips esportius mediàtics com a exemple... és important i positiu perquè són mediàtics... però ben segur que en l'entorn on ens movem hi ha petites (grans) experiències d'èxit. Cal aprofitar-les i rendibilitzar-les.

"Escaqueges" o "Dameges"?

Entrenar un equip i dirigir-lo en competicions requereix un gran coneixement dels seus components. Comunicar correctament allò que s'espera de cadascú és el millor punt de partida cap a l'èxit. Tot i què de vegades els jugadors ens preguntem, què vol aquest (entrenador) ara? I a la nostra vida laboral, què vol el nostre cap?

L'entrenador: entre el lideratge i la gestió.

L'entrenador necessita de dosis de lideratge i dosis de gestor. Lideratge per a descobrir en l'equip allò que és universal a tots els seus components i capitalitzar-ho per anar tots a una. Però també és un gran gestor que coneix i valora les habilitats úniques de cada membre de l'equip i les connecta entre sí. Un entrenador (gestor) corrent juga amb els components de l'equip com si fossin peces de dames. Un gran entrenador (gestor) interactua amb els seus jugadors com si fossin peces d'escacs.

Dirigint com si fossin dames.

(En cap moment vull desqualificar aquest noble joc de taula. Simplement serveix de metàfora per a contraposar-lo als escacs)

Un equip no és un conjunt de peces uniformes que es mouen en un mateix sentit. Molts entrenadors deuen haver tingut aquesta temptació. Tothom actuant de la mateixa manera. En el món de l'empresa també és un gran desig d'alguns caps. Donar les mateixes ordres tot esperant el mateix resultat. I el que és més preocupant: si alguna peça falla només cal substituir-la per una idèntica sense preocupar-se de cap diferència individual.

Dirigint com si fossin escacs.

D'altra banda, aquells que veuen els equips com un conjunt de peces amb característiques particulars cadascuna d'elles, que es mouen en diferent sentit, tenen el repte de coordinar en la diversitat i no en la uniformitat. Als escacs no es pot jugar si no es coneix bé el moviment de cada peça. De la mateixa manera, un equip no rutllarà prou bé si no es coneixen i valoren les habilitats úniques de cada membre. Cal posar la gent en el seu rol per a que es pugui lluir individualment i gaudir de la fita col·lectiva.

10 ajudes per a la direcció (gestió) d'equips.

Entrenar, dirigir, gestionar equips és tractar amb relacions interpersonals. Això vol dir emprar un percentatge superior d'habilitats directives en detriment de coneixements tècnics.

- Coneix el teu equip

- Crea un bon entorn de treball

- Sempre es pot aprendre dels errors

- Construeix un clima de confiança i seguretat

- Tracta als membres de l'equip com persones

- No pressuposem que tothom sap fer de tot

- Tingues una actitud proactiva

- Coneix els interessos dels grups d'interès de la teva feina

- Comparteix i comunica informació

- Justícia i sentit comú han de ser el més comú...

Segurament la millor premisa per a qui li toca dirigir equips és tractar a tots els membres com li agradaria ser tractat a un mateix... I la millor premissa per a qui li toca treballar en equip és saber que hom ha de buscar l'excel·lència personal aprenent a sacrificar-se per la resta de membres per assolir un objectiu comú i compartit. La llibertat d'un acaba on comença la de l'altra persona.