La carta als i dels reis...

Els que teniu canalla o en teniu de propera ja deveu saber què és això de les festes de Nadal... o de les disbauxes de Pare Noel-Tió-Reis. Una barreja d'il·lusió, nervis, màgia, curiositat... que sembla que vagi mivant amb l'edat... o no, potser només canvien els interessos.

Finalment (i sorprenentment) el meu fill petit es va decidir aquest any a fer la carta als reis (sí, en minúscula perquè no cal donar-los tanta importància) i la va portar al patge pocs dies abans del 6 de gener.

I (sorprenentment... sobretot per a ell) va rebre una carta de resposta dels reis.

És ben cert que li va costar fer aquest esforç del dibuix perquè no és que li agradi gaire això de dibuixar. I encara més que li costava portar la carta al patge... fina fa dos anys encara plorava!... i ja en té deu!!!

Mares, pares, entrenadors, entrenadores... però sobretot, nenes i nens jugant.

Tot comença quan una tarda de diumenge la @Patri_Psicologa fa una piulada:

"Si quieres que los chavales disfruten jugando al fútbol, quita la palabra FÚTBOL en jugar al fútbol. Solo va a jugar."

Aleshores @edfisica30 el repiula i jo m'enganxo a la conversa. No calen gaires piulades i repiulades més per a que @DavidLlopisPS primer i @perikitoroig després, comparteixin alguns enllaços sobre el paper de les mares, els pares, les entrenadores, els entrenadors i altres actrius i actors d'aquest món de la formació esportiva de joves esportistes.

Em quedo amb dues lliçons d'aquesta situació:

1. La viralitat de la xarxa. La facilitat de compartir entre iguals que ens trobem en un espai virtual i que, si volem, ho tornem a compartir amb els nostres contactes i així successivament.
2. Les xarxes socials com a font d'aprenentatge i descoberta. El fluxe d'informació que, "curada", filtrada i estructurada pot esdevenir coneixement. Continguts de lliure accés que pots reutilitzar i remesclar convertint-te en prosumidor (productor i consumidor).

D'aquests enllaços amb vídeos que ens varem passar, un d'ells, l'equip petit, ja n'havia parlat en un altre post. El de "seis contra seis" sobre el bàsquet ja el coneixia i ens ajuda a veure que no només en el futbol es donen actituds no desitjades quan parlem d'infants i esport (o, en general, d'educació). Els altres dos els he trobat molt interessants, un des del format de campanyes publicitàries i l'altre des d'un format de documental.

Sis contra sis.
"Impresionante vídeo de la ACB que refleja la realidad en muchos deportes cada día con los padres. La visión del vídeo es concienciar a los padres."




Campanya publicitària.
"Se trata de 5 Spots publicitarios realizados por TyC Sports en 2002, donde los padres ejercen enorme presion psicologica sobre sus hijos, para que de cualquier manera sean los No. 1 en la disciplina que practican, menospreciando incluso un 2o. puesto."




Nens trofeu a Documentos TV de la televisió pública espanyola.
"Impactante documental sobre cómo los padres hacen "lo que sea" por conseguir que sus hijos sean unas estrellas del deporte."




Per acabar amb bones vibracions.
Aquest enllaç també ens el varem passar. En to humorístic, segur que alguna o algú es sentirà identificada o identificat amb la caricaturització d'aquestes situacions.
"¿Por qué los padres se comportan como Hooligans cuándo sus hijos juegan un partido? Resulta entrañable ir a ver jugar a tus hijos el domingo, lo que Eva no entiende es por qué todos se comportan como verdaderos animales."

Salut!!!

Tancat per MOOC

Aquest mes no hi ha entrada. Estic molt ocupat seguint un MOOC de la Universitat del Pais Basc.
PLE, MOOC y contenido digital educativo / PLE, MOOC eta hezkuntzarako eduki digitala



Va de PLE, MOOC, EVA, AVA, AEV... i d'altres especímens relacionat amb com aprenem a ensenyar o ensenyem a aprendre amb les noves tecnologies.

Podeu seguir les meves activitats (i exploracions) del curs a
http://plemooctic.blogspot.com.es

Salut!

6 (+1) propostes d'activitats extraescolars low cost

Molts ja deveu estar en plena "pretemporada" d'activitats extraescolars. Un ragitzell de programes i programacions d'activitats per fer quan la mainada acaba el seu horari lectiu... i tot (o gairebé tot, pagant).

Però segur que entre l'escola i casa nostra modem trobar un seguit de recursos gratuïs (o gairebé gratuïts) per omplir de sentir totes les tardes. Aquí en teniu algunes propostes.

Anar en monopatí o en bicicleta...  

Jugar a bàsquet o futbol o handbol o sòftbol o...

Jugar a tennis de taula... 

 

Treure a passejar el gos o descobrir sargantanes i altres "bitxets" i plantes...

O, simplement, saltar i còrrer... desenganxar el cul de la cadira...

Llàstima que tot això individualment i des de la solitud no és tan divertit com si ho fas en grup amb més infants... però gairebé tots ja estan apuntats a activiats extraescolars... o van directes a casa seva.

Compartir, cooperar, col·laborar, cocrear...

Feia temps que m'anava al darrera... que se m'insinuava i em demanava que ho fes... però no m'acabava de decidir... potser amb una altra persona... i al final, sí, ho varem fer tots tres!!!


Aquest estiu he col·laborat amb un post en el bloc Sport&Social Media "instigat" per la Jana Garcia @JanaGC.  No crec que el post arribi a ser el més llegit o tuitejat en la història però sí que ha estat una gran satisfacció gaudir del procés.

• En primer lloc, per haver trobat un punt de connexió amb algú amb qui compartir un "trosset" de coneixement... i que ella, la Jana, se n'hagi fet altaveu a través de la xarxa.
• En segon lloc, per no "llançar-me a la piscina" sol sinó buscant la complicitat d'algú altre que també coneix del tema que hem escrit. En aquest cas, en Sergi Garcia @gagis86 de Bendhora.
• En tercer lloc, pel cost de l'operació: un parell de cafés, alguna trucada, algun correu electrònic, una eina per compartir al núvol i unes estonetes de fer i refer esborranys.
• I finalment, veure com ha estat compartit o "agradat" a través de la xarxa... encara que no ets concient dels retwits o reenviaments que pot haver tingut...

No ho he dit encara, però el post parla de la relació entre una activitat física, la marxa nòrdica, i internet.  En certa manera, la relació entre una qüestió tan "terrenal" com caminar amb bastons i com la xarxa ha permés la seva difusió. Vols afegir la marxa nòrdica com amic?

No sé si la Jana és conscient del que ha fet demanant-nos un altre post... però el cert és que ens ha tornat a "enganyar" a en Sergi i a mi. Aviat en veureu un altre.