Tot comença quan una tarda de diumenge la @Patri_Psicologa fa una piulada:
"Si quieres que los chavales disfruten jugando al fútbol, quita la palabra FÚTBOL en jugar al fútbol. Solo va a jugar."
Aleshores @edfisica30 el repiula i jo m'enganxo a la conversa. No calen gaires piulades i repiulades més per a que @DavidLlopisPS primer i @perikitoroig després, comparteixin alguns enllaços sobre el paper de les mares, els pares, les entrenadores, els entrenadors i altres actrius i actors d'aquest món de la formació esportiva de joves esportistes.
Em quedo amb dues lliçons d'aquesta situació:
- La viralitat de la xarxa. La facilitat de compartir entre iguals que ens trobem en un espai virtual i que, si volem, ho tornem a compartir amb els nostres contactes i així successivament.
- Les xarxes socials com a font d'aprenentatge i descoberta. El fluxe d'informació que, "curada", filtrada i estructurada pot esdevenir coneixement. Continguts de lliure accés que pots reutilitzar i remesclar convertint-te en prosumidor (productor i consumidor).
D'aquests enllaços amb vídeos que ens varem passar, un d'ells, l'equip petit, ja n'havia parlat en un altre post. El de "seis contra seis" sobre el bàsquet ja el coneixia i ens ajuda a veure que no només en el futbol es donen actituds no desitjades quan parlem d'infants i esport (o, en general, d'educació). Els altres dos els he trobat molt interessants, un des del format de campanyes publicitàries i l'altre des d'un format de documental.
Sis contra sis.
"Impresionante vídeo de la ACB que refleja la realidad en muchos deportes cada día con los padres. La visión del vídeo es concienciar a los padres."
Campanya publicitària.
"Se trata de 5 Spots publicitarios realizados por TyC Sports en 2002, donde los padres ejercen enorme presion psicologica sobre sus hijos, para que de cualquier manera sean los No. 1 en la disciplina que practican, menospreciando incluso un 2o. puesto."
Nens trofeu a Documentos TV de la televisió pública espanyola.
"Impactante documental sobre cómo los padres hacen "lo que sea" por conseguir que sus hijos sean unas estrellas del deporte."
Per acabar amb bones vibracions.
Aquest enllaç també ens el varem passar. En to humorístic, segur que alguna o algú es sentirà identificada o identificat amb la caricaturització d'aquestes situacions.
"¿Por qué los padres se comportan como Hooligans cuándo sus hijos juegan un partido? Resulta entrañable ir a ver jugar a tus hijos el domingo, lo que Eva no entiende es por qué todos se comportan como verdaderos animales."
Salut!!!
