10 de gener 2013

Piulant una jornada formativa.

El passat 14 de desembre varem piular la jornada "Promoció d'activitat física i esport: utopia, teoria o realitat". No es tracta de cap fet extraordinari si no és que, per primer cop, hem explorat amb el compte de twitter de la Secretaria general de l'esport @esportcat una utilitat diferent que la d'informació o difusió de les notícies que es publiquen a la seva web.


La presència a la internet social de la Generalitat de Catalunya té un excel·lent referent en la guia d'usos i estils a les xarxes socials publicada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió. Twitter és una bona eina per retransmetre esdeveniments i que afavoreix la conversa i la interacció amb els usuaris. Aquí apuntarem algunes possibilitats per a "esprèmer" el potencial d'aquesta eina en una jornada o conferència de caire divulgatiu o formatiu.

La prejornada.

  • Crea una etiqueta (hashtag).  "L'etiqueta anuncia la temàtica de la piulada o tuit... L'ús d'etiquetes permet classificar la informació d'una manera àgil; així, els usuaris poden cercar i filtrar contingut a partir de les etiquetes" (Guia d'usos i estils a les xarxes socials). Pots fer servir les inicials del títol de la jornada, pla o document de referència (Pla nacional de promoció de l'activitat física #PNPAF) o un eslògan o frase (#mou_te30minutsaldia). Simplicitat i claretat seran una bona recepta.
  • Piula ("twittejar") l'enllaç a la pàgina web que tingui les dades de participació a la jornada acompanyada de l'etiqueta. Si ho fas a la pàgina web, segur que la gent seguirà tafanejant per altres continguts. Si només ho fas sobre un pdf o document... allà es quedarà.
  • A mida que es vagi apropant el dia de la jornada piula els títols de les xerrades o ponències acompanyades del perfil de twitter del ponent... i encara millor si pots enllaçar amb un petit resum. Si ho acompanyes d'una pregunta, incitaràs a participar i a iniciar el debat sobre aquell tema.
  • Implica a membres de la teva organització, als ponents i les organitzacions en las que treballin o col·laborin per a potenciar la viralitat del teu missatge.

La jornada.
  • Encara que pugui semblar obvi... assegura la bona cobertura wifi de la sala... no és tan obvi, oi? A través de twitter es pot crear un debat complementari a la pròpia xerrada en sí. L'escolta activa enriquirà l'intercanvi de coneixements i opinions.
  • Encarrega (o si ets tu qui tens la responsabilitat) la retransmissió a algú específicament per fer aquesta tasca. Un ordinador amb teclat a la sala et pot permetre piular amb més rapidesa i, el més important, cercar referències o enllaços que es vagin citant durant les xerrades.
  • Repiula. Serà una manera de reconèixer la participació d'altres persones.
  • Mostra les piulades en una gran pantalla per a que no calgui estar pendents dels nostres dispositius mòbils... i per a que els que no en tenen puguin aprofitar-se d'aquest diàleg paral·lel. Fins i tot pots fer votar a les persones que segueixen la jornada.
  • Fes que la persona que modera o presenta la jornada segueixi les piulades amb l'etiqueta de la jornada. És una gran font d'inspiració per a fer preguntes a les persones ponents. El torn de preguntes es pot tornar més àgil i evitar aquells silencis després d'aquella frase: "algú te alguna pregunta?". Amb menys de 140 caràcters s'ha de saber sintetitzar què es vol interpel·lar.

La postjornada.
  • Repiula, contesta, continua el debat, agraeix la participació.
  • Resumeix les piulades en un document.
  • Enriqueix el document o article de conclusions de les jornades amb les aportacions de les piulades.

I tu, com piules?


Twitter "només" és una eina. L'ús que en fem les persones serà el que la faci una bona eina. Tot i que encara se'm fa difícil poder prenscindir le la presencialitat en les converses. D'algun moment de trobada física en la que poguem compartir l'espai i el temps sense cap intermediari tecnològic. Salut!!!

10 de desembre 2012

És contagiosa la solidaritat?

Què passa quan fem que les coses passin? Què passa quan observem les coses que passen al nostre voltant amb el filtre de la solidaritat i l'empatia? Què passa quan som capaços de deixar d'estar "socialment anestessiats" i construim relats saludablement positius?


DIEC2. Diccionari de la llengua catalana.
solidaritat

1 f. [LC] Entera comunitat d'interessos i responsabilitats.
2 f. [LC] Fet d'ésser solidari o solidaris.


Què passa si seguim i acompanyem a aquells i aquelles que lluiten contra la malaltia?




Què passa si ajudem a altres persones?




Què passa si ens fixem en les coses bones que passen al nostre voltant cada dia?




Què passa si ajuntem esforços per superar obstacles sense que interfereixin els prejudicis ni discriminacions?




Què passa si els mitjans de comunicació fan d'altaveu de causes solidàries?




L'únic peix que segueix el corrent del riu és el que està mort... canviem coses per a que tots i totes, sobretot els i les més dèbils, comencem un bon millor any... Salut!

10 de novembre 2012

Conveniències d'adults... o conciliació de la vida laboral i familiar?

Com molts pares i moltes mares, en aquestes alçades de calendari ja devem haver quadrat aquest trecaclosques o puzzle que són els horaris de les activitats extraescolars... i un cop agafes el ritme, això no hi ha qui ho pari!

Però aquest any m'he trobat amb dues sorpreses.

La primera amb el petit. Resulta que aquesta temporada els entrenaments de futbol sala han canviat el dia habitual. Alguna mare va proposar per conveniència seva canviar els dilluns i dimecres pels dimarts i dijous. I fins aquí cap problema... però ara resulta que els dilluns i dimecres comparteixen pista els de 1r, 2n i 4t; i els dimarts i dijous els de 3r, 5è i 6è. Què tenen a veure els nens de 6 i 7 anys amb els de 9 anys? I els de 8 amb els de 10 i 11? Quines sinèrgies comparteixen entrenant? Hem canviat els grups de 8 i 9 anys i els hem deixat "descontextualitzats" amb els de les seves edats més properes...

La segona, amb el gran. A ell li agrada el bàsquet. A l'escola amb prou feines poden fer un equip. Al municipi on vivim hi ha un club de bàsquet que tampoc va sobrat de canalla. Encara que vagi contra la meva creença que l'esport en edats de primària hem d'intentar i potenciar dins de la mateixa escola, podem mirar de "saltar" al club... però l'equip de nens d'11 anys entrenen tres dies a la setmana de 19.30 a 20.30. Ja no entro en això que "s'ha d'entrenar tres cops per setmana perquè ho fan tots els clubs de la categoria" com em va dir el director tècnic... però un nen d'11 anys ha d'entrenar en aquest horari? (i m'interpelo a mi mateix que he arribat a entrenar un equip de 22.00 a 23.30!!!) Pel que he pogut observar el seu entrenador (una persona encantadora i apassionada per entrenar) no pot arribar abans d'aquella hora. Hi ha equips de categories superiors que estan fent servir la pista una hora abans.

Tots sobrevivim com podem, com ens deixen o com bonament sabem... i és possible que la canalla s'adapti fantàsticament a diferents contextes i horaris... i ben segur que aquestes dues situacions ens descobreixen oportunitats de descobrir situacions formatives genials... però, és lògic que parteixin d'una conveniència individual d'adult i facin perdre certa coherència didàctica o d'horaris?

10 d’octubre 2012

Si l'àrbitre no ho veu... no és falta

Fa unes setmanes el meu fill gran d'11 anys jugava un partit amistós de minibàsquet. Un jugador contrari no parava d'agafar-lo de la samarreta i els pantalons cada cop que el tenia a prop. Una mica sorprès i fart de la situació, el meu fill gran li va demanar què feia agafant-lo tota l'estona... "si l'arbitre no ho veu no és falta", li va dir el noi.

No ens falten exemples, tan en l'esport com en la vida real, que serveixen d'exemple a infants i joves els beneficis d'aconseguir coses i fites fent trampes i mentint.

En certa manera, ens trobem amb el dilema de si tot allò que no està prohibit (legislat) és permès... o només es permet allò que està legislat. D'aquí que molt sovint haguem de recórrer a codis ètics o deontològics per a polítics, en l'àmbit de serveis sanitaris, a nivell associatiu... i també en l'esport.

La nostra actuació no només ha de ser "legal" sinó que també ha d'estar impregnada d'ètica (i algú afegiria: de valors)... no tot s'hi val ni per qualsevol mitjà.