És contagiosa la solidaritat?

Què passa quan fem que les coses passin? Què passa quan observem les coses que passen al nostre voltant amb el filtre de la solidaritat i l'empatia? Què passa quan som capaços de deixar d'estar "socialment anestessiats" i construim relats saludablement positius?


DIEC2. Diccionari de la llengua catalana.
solidaritat

1 f. [LC] Entera comunitat d'interessos i responsabilitats.
2 f. [LC] Fet d'ésser solidari o solidaris.


Què passa si seguim i acompanyem a aquells i aquelles que lluiten contra la malaltia?




Què passa si ajudem a altres persones?




Què passa si ens fixem en les coses bones que passen al nostre voltant cada dia?




Què passa si ajuntem esforços per superar obstacles sense que interfereixin els prejudicis ni discriminacions?




Què passa si els mitjans de comunicació fan d'altaveu de causes solidàries?




L'únic peix que segueix el corrent del riu és el que està mort... canviem coses per a que tots i totes, sobretot els i les més dèbils, comencem un bon millor any... Salut!

Conveniències d'adults... o conciliació de la vida laboral i familiar?

Com molts pares i moltes mares, en aquestes alçades de calendari ja devem haver quadrat aquest trecaclosques o puzzle que són els horaris de les activitats extraescolars... i un cop agafes el ritme, això no hi ha qui ho pari!

Però aquest any m'he trobat amb dues sorpreses.

La primera amb el petit. Resulta que aquesta temporada els entrenaments de futbol sala han canviat el dia habitual. Alguna mare va proposar per conveniència seva canviar els dilluns i dimecres pels dimarts i dijous. I fins aquí cap problema... però ara resulta que els dilluns i dimecres comparteixen pista els de 1r, 2n i 4t; i els dimarts i dijous els de 3r, 5è i 6è. Què tenen a veure els nens de 6 i 7 anys amb els de 9 anys? I els de 8 amb els de 10 i 11? Quines sinèrgies comparteixen entrenant? Hem canviat els grups de 8 i 9 anys i els hem deixat "descontextualitzats" amb els de les seves edats més properes...

La segona, amb el gran. A ell li agrada el bàsquet. A l'escola amb prou feines poden fer un equip. Al municipi on vivim hi ha un club de bàsquet que tampoc va sobrat de canalla. Encara que vagi contra la meva creença que l'esport en edats de primària hem d'intentar i potenciar dins de la mateixa escola, podem mirar de "saltar" al club... però l'equip de nens d'11 anys entrenen tres dies a la setmana de 19.30 a 20.30. Ja no entro en això que "s'ha d'entrenar tres cops per setmana perquè ho fan tots els clubs de la categoria" com em va dir el director tècnic... però un nen d'11 anys ha d'entrenar en aquest horari? (i m'interpelo a mi mateix que he arribat a entrenar un equip de 22.00 a 23.30!!!) Pel que he pogut observar el seu entrenador (una persona encantadora i apassionada per entrenar) no pot arribar abans d'aquella hora. Hi ha equips de categories superiors que estan fent servir la pista una hora abans.

Tots sobrevivim com podem, com ens deixen o com bonament sabem... i és possible que la canalla s'adapti fantàsticament a diferents contextes i horaris... i ben segur que aquestes dues situacions ens descobreixen oportunitats de descobrir situacions formatives genials... però, és lògic que parteixin d'una conveniència individual d'adult i facin perdre certa coherència didàctica o d'horaris?

Si l'àrbitre no ho veu... no és falta

Fa unes setmanes el meu fill gran d'11 anys jugava un partit amistós de minibàsquet. Un jugador contrari no parava d'agafar-lo de la samarreta i els pantalons cada cop que el tenia a prop. Una mica sorprès i fart de la situació, el meu fill gran li va demanar què feia agafant-lo tota l'estona... "si l'arbitre no ho veu no és falta", li va dir el noi.

No ens falten exemples, tan en l'esport com en la vida real, que serveixen d'exemple a infants i joves els beneficis d'aconseguir coses i fites fent trampes i mentint.

En certa manera, ens trobem amb el dilema de si tot allò que no està prohibit (legislat) és permès... o només es permet allò que està legislat. D'aquí que molt sovint haguem de recórrer a codis ètics o deontològics per a polítics, en l'àmbit de serveis sanitaris, a nivell associatiu... i també en l'esport.

La nostra actuació no només ha de ser "legal" sinó que també ha d'estar impregnada d'ètica (i algú afegiria: de valors)... no tot s'hi val ni per qualsevol mitjà.

Cel, núvols i branques

Caminar de bon matí

Tinc la sort de poder anar a treballar caminant... "només" són 15 minuts d'anada i 15 de tornada... 5 dies a la setmana... durant tot l'any.

Més enllà d'un "mijà de transport", caminar és un gran mitjà de manteniment de la condició física, de la salut.

La meva rutina matinal em permet ser espectador d'aquestes dues vessants. Per un costat, aquells i aquelles que ens desplacem d'una forma alternativa als mitjans mecànics per arribar a les nostres activitats diàries. D'altra banda, aquells o aquelles que aprofiten aquella estona per a fer salut, sense tenir cap destí concret més que el caminar per caminar. M'he fixat en un grup (totes elles dones grans) amb indumentàries que hom no qualificaria de "moda" però prou còmode per a emprendre el seu camí. Un grup que, fins i tot amb pluja l'he vist amb paraigues sense faltar a la seva cita regular. Gairebé cada dia ens creuem al pont. El gran secret de la seva activitat no és la quantitat o la qualitat, és el grup i la regularitat.

També de bon matí no és extrany creuar-te amb alguna persona corrent sola o en grup. Cada persona esgarrapem les estones que podem (o ens deixen) per a fer activitat física amb certa intensitat.

El mateix es pot observar en aquells i aquelles que fan servir la bicicleta. Per un costat aquells i aquelles que la fan servir per desplaçar-se d'una forma poc contaminant i saludable. Per una altra banda, tinc identificat un grup (tots ells homes grans) que un cop a la setmana (si més no entre setmana) que queden amb les seves bicicletes de carretera per a fer una ruta (i el tòpic diu que acaben amb un bon i gran esmorzar).

No busquem excuses... no cal que en diguem "esport"... però sí cal mouren's per gaudir d'una bona salut... dos secrets per a assolir l'èxit: en grup (amics, coneguts, família, club, entitat...) i regularitat.