D'allò que volem a allò què fem.
Escurçar la distància entre un desig i la realitat ens pot fer plantejar com torbar el camí més segur per passar de la idea al projecte. Una intenció tan sana i saludable com fer activitat física bé es mereix fer un pensament... i posar-hi els mitjans per a aconseguir l'adherència (hom calcula que això s'assoleix als 6 mesos d'una pràctica constant i regular). És aleshores que recollirem tots els beneficis, no només del moviment en sí mateix sinó dels hàbits saludables que haurem d'atraure cap al nostre estil de vida.
Escollir i saber amb què comptem.
A alguns els sobraran les iniciatives, a d'altres els sobraran les excuses. Cal que prioritzem aquelles activitats que ens reportaran un major benestar i impacte en la nostra salut. Un cop identificades, siguem realistes i mirem quins recursos disposem: temps, diners, espai/lloc, material necessari... Tinguem clar l'objectiu que volem assolir.
Cal que diferenciem entre aquelles activitats físiques "rutinàries" que ens han de "construir" i mantenir unes bones prestacions. I aquelles que no podem realitzar cada dia però que ens produiran una gran satisfacció (una llarga caminada, una esquiada, una cursa popular...).
Saber fins on volem (podem) arribar.
No siguem conformistes, l'esforç físic ens pot ajudar a conèixer els nostres límits i la nostra capacitat de constància per a arribar-hi. Un punt clau per al nostre èxit serà poder comptar i compartir la nostra experiència amb aquells que ens envolten. La família, el grup d'amics, els companys de feina, els companys de club o associació poden ser grans aliats per a gaudir més de la nostra activitat. I el què és més important, generar expectatives de rendiment mútues que ens animaran a ser perseverants i constants. Un dels grans factors de continuïtat en la pràctica física és (la fidelitat a) el grup de persones amb les que la compartim.
El calendari i nosaltres.
Fem la nostra "temporada". Si lliguem activitat física i entorn natural, ràpidament trobarem activitats que s'adiran més a unes estacions que a d'altres. Una rutina diària ens proporcionarà una base per a gaudir més d'activitats físiques que només podem practicar en condicions meteorològiques de mesos concrets com l'esquí de fons o el vòlei platja. No defallim en moments de malaltia o d'una inoportuna lesió. La constància (un altre cop) ens farà retornar a un bon estat de salut. Però, com ja he dit altres cops, només amb l'activitat física no aconseguirem un estat saludable. Caldrà que no descuidem bons hàbits com l'alimentació i el descans (ritme son-vetlla).
D'on venim, on som i on anem.
Monitoritza't, comparteix dades. El teu metge o metgessa et poden ajudar a controlar diferents paràmetres fisiològics. Fins i tot, si les fites que t'has marcat són d'una intensitat mitja o alta, plantejat fer una prova d'esforç. Tenir indicadors pot prevenir patologies (i ensurts) posteriors. Hi ha dades fàcils de controlar com el pes, la freqüència cardíaca, la pressió arterial... o la distància recorreguda, el temps trigat... però no està de més que un professional et pugui donar un cop de mà per saber si la teva progressió és correcta. Això et serveix de control, seguiment i "pique" personal o amb el grup.
"Hem fet el cim".
Tanca fases, gaudeix dels petits-grans objectius assolits. Aprèn de la teva vivència i experiència en cada activitat per a poder emprendre noves fites.
No facis cas de tot el que acabes de llegir cada cop que vulguis emprendre una nova pràctica d'activitat física... però si molts cops n'has començat alguna i l'has deixat al poc temps, o se't fa una muntanya iniciar-ne alguna, para un moment a llegir aquest escrit i a veure si et serveix per endreçar la teva (manca de) voluntat i passar de la idea al projecte.
