Només amb el bon desig de practicar alguna activitat física no n'hi ha prou per assolir un estat saludable. Tot i que la voluntat de fer activitat física és el primer pas per posar-nos en moviment. Tot i que només l'activitat física no ens garanteix una bona salut. Tot i que trobarem moltes excuses per seguir còmodes i sedentaris... però moltes més per activar-nos.
D'allò que volem a allò què fem.
Escurçar la distància entre un desig i la realitat ens pot fer plantejar com torbar el camí més segur per passar de la idea al projecte. Una intenció tan sana i saludable com fer activitat física bé es mereix fer un pensament... i posar-hi els mitjans per a aconseguir l'adherència (hom calcula que això s'assoleix als 6 mesos d'una pràctica constant i regular). És aleshores que recollirem tots els beneficis, no només del moviment en sí mateix sinó dels hàbits saludables que haurem d'atraure cap al nostre estil de vida.
Escollir i saber amb què comptem.
A alguns els sobraran les iniciatives, a d'altres els sobraran les excuses. Cal que prioritzem aquelles activitats que ens reportaran un major benestar i impacte en la nostra salut. Un cop identificades, siguem realistes i mirem quins recursos disposem: temps, diners, espai/lloc, material necessari... Tinguem clar l'objectiu que volem assolir.
Cal que diferenciem entre aquelles activitats físiques "rutinàries" que ens han de "construir" i mantenir unes bones prestacions. I aquelles que no podem realitzar cada dia però que ens produiran una gran satisfacció (una llarga caminada, una esquiada, una cursa popular...).
Saber fins on volem (podem) arribar.
No siguem conformistes, l'esforç físic ens pot ajudar a conèixer els nostres límits i la nostra capacitat de constància per a arribar-hi. Un punt clau per al nostre èxit serà poder comptar i compartir la nostra experiència amb aquells que ens envolten. La família, el grup d'amics, els companys de feina, els companys de club o associació poden ser grans aliats per a gaudir més de la nostra activitat. I el què és més important, generar expectatives de rendiment mútues que ens animaran a ser perseverants i constants. Un dels grans factors de continuïtat en la pràctica física és (la fidelitat a) el grup de persones amb les que la compartim.
El calendari i nosaltres.
Fem la nostra "temporada". Si lliguem activitat física i entorn natural, ràpidament trobarem activitats que s'adiran més a unes estacions que a d'altres. Una rutina diària ens proporcionarà una base per a gaudir més d'activitats físiques que només podem practicar en condicions meteorològiques de mesos concrets com l'esquí de fons o el vòlei platja. No defallim en moments de malaltia o d'una inoportuna lesió. La constància (un altre cop) ens farà retornar a un bon estat de salut. Però, com ja he dit altres cops, només amb l'activitat física no aconseguirem un estat saludable. Caldrà que no descuidem bons hàbits com l'alimentació i el descans (ritme son-vetlla).
D'on venim, on som i on anem.
Monitoritza't, comparteix dades. El teu metge o metgessa et poden ajudar a controlar diferents paràmetres fisiològics. Fins i tot, si les fites que t'has marcat són d'una intensitat mitja o alta, plantejat fer una prova d'esforç. Tenir indicadors pot prevenir patologies (i ensurts) posteriors. Hi ha dades fàcils de controlar com el pes, la freqüència cardíaca, la pressió arterial... o la distància recorreguda, el temps trigat... però no està de més que un professional et pugui donar un cop de mà per saber si la teva progressió és correcta. Això et serveix de control, seguiment i "pique" personal o amb el grup.
"Hem fet el cim".
Tanca fases, gaudeix dels petits-grans objectius assolits. Aprèn de la teva vivència i experiència en cada activitat per a poder emprendre noves fites.
No facis cas de tot el que acabes de llegir cada cop que vulguis emprendre una nova pràctica d'activitat física... però si molts cops n'has començat alguna i l'has deixat al poc temps, o se't fa una muntanya iniciar-ne alguna, para un moment a llegir aquest escrit i a veure si et serveix per endreçar la teva (manca de) voluntat i passar de la idea al projecte.
He creat aquest espai per compartir idees i reflexions fruit de la meva experiència personal i professional... no només laboral. El fil conductor és l'activitat física i el joc. L'esperit que l'envolta és la salut... en tot el seu significat més ampli.
10 de febrer 2011
10 de gener 2011
Any nou, projectes (d'activitat física) nous (o renovats)
Un dels grans propòsits (tòpics) més repetits per a l'any nou i que compartim amb moltes altres cultures del nostre planeta és el de salut per a nosaltres i per als que ens envolten (encara que per a alguns és la segona alternativa després de la loteria... però, fins i tot aquests, acaben reconeixent que la salut va per davant). Aquest desig pot quedar com una declaració de bona voluntat gratuïta i a l'atzar o, pels més agosarats i proactius, esdevenir un projecte nou o renovat.
El desig de canvi.
Un nou any, un inici de temporada, un fet vital poden ser punt d'inflexió i reflexió en un espai d'il·lusió pel canvi. És aquesta "mania" que tenim de no voler perdre'ns en la continuïtat del temps i posar límits que ens evitin la incertesa (i que els grans propòsits quedin diluïts o "descafeïnats"). Un desig d'estructurar la realitat per tancar etapes i iniciar-ne d'altres. El propòsit de salut (i l'inseparable "felicitat") per a tot el món projecta una voluntat personal altruista envers tota la "manada" de la que formem part.
Els objectius del canvi.
La motivació i finalitat de la millora de la nostra salut (felicitat) pot adquirir diferents formes no excloents entre sí.
Un detonant "legal" com l'increment de prohibicions als fumadors pot empènyer a emprendre un camí per a deixar-ho (o pot provocar l'efecte contrari no desitjat de rebuig, resistència i percepció de persecució...). Un detonant "mèdic" d'avís de problemes cardiovasculars (i/o obesitat) pot fer variar la nostra dieta. Un detonant de millora de la nostra "autoestima" (i/o sociabilitat) ens pot animar a integrar-nos en alguna entitat o organització cultural, juvenil... esportiva.
Indefectiblement, les motivacions, finalitats i objectius generals ens poden suggerir diferents mitjans en forma d'activitat física caminar, córrer, nedar, anar al gimnàs que ens portin a temporitzar i formular objectius específics: una cursa, una travessa, una ascensió, un torneig, un campionat... una millora en les nostres prestacions (cardiovasculars, respiratòries, locomotores, volitives, emocionals...).
De la idea al projecte.
Ara ja "només" ens falta creure'ns-ho de veritat i posar-hi els mitjans necessaris. Actuem com un gestor del nostre propi projecte d'activitat física... però d'això ja en parlaré en un altre post.
Per aquest 2011 m'agradaria esgarrapar més estones per a seguir alguna rutina Pilates. També vull millorar i aprendré més la tècnica de marxa nòrdica. I per acabar, continuar amb el nostre (meu i dels meus companys) hàbit (perquè ja és un hàbit) de fer mobilitzacions i estiraments previs a la nostra jornada laboral. Salut!



El desig de canvi.
Un nou any, un inici de temporada, un fet vital poden ser punt d'inflexió i reflexió en un espai d'il·lusió pel canvi. És aquesta "mania" que tenim de no voler perdre'ns en la continuïtat del temps i posar límits que ens evitin la incertesa (i que els grans propòsits quedin diluïts o "descafeïnats"). Un desig d'estructurar la realitat per tancar etapes i iniciar-ne d'altres. El propòsit de salut (i l'inseparable "felicitat") per a tot el món projecta una voluntat personal altruista envers tota la "manada" de la que formem part.
Els objectius del canvi.
La motivació i finalitat de la millora de la nostra salut (felicitat) pot adquirir diferents formes no excloents entre sí.
Un detonant "legal" com l'increment de prohibicions als fumadors pot empènyer a emprendre un camí per a deixar-ho (o pot provocar l'efecte contrari no desitjat de rebuig, resistència i percepció de persecució...). Un detonant "mèdic" d'avís de problemes cardiovasculars (i/o obesitat) pot fer variar la nostra dieta. Un detonant de millora de la nostra "autoestima" (i/o sociabilitat) ens pot animar a integrar-nos en alguna entitat o organització cultural, juvenil... esportiva.
Indefectiblement, les motivacions, finalitats i objectius generals ens poden suggerir diferents mitjans en forma d'activitat física caminar, córrer, nedar, anar al gimnàs que ens portin a temporitzar i formular objectius específics: una cursa, una travessa, una ascensió, un torneig, un campionat... una millora en les nostres prestacions (cardiovasculars, respiratòries, locomotores, volitives, emocionals...).
De la idea al projecte.
Ara ja "només" ens falta creure'ns-ho de veritat i posar-hi els mitjans necessaris. Actuem com un gestor del nostre propi projecte d'activitat física... però d'això ja en parlaré en un altre post.
Per aquest 2011 m'agradaria esgarrapar més estones per a seguir alguna rutina Pilates. També vull millorar i aprendré més la tècnica de marxa nòrdica. I per acabar, continuar amb el nostre (meu i dels meus companys) hàbit (perquè ja és un hàbit) de fer mobilitzacions i estiraments previs a la nostra jornada laboral. Salut!
10 de desembre 2010
10 de novembre 2010
Fem salut, anem de marxa (nòrdica)
Fa uns mesos vaig reprendre el contacte amb un vell conegut guia de muntanya. Em va embafar de les virtuts de caminar amb pals... però no de la manera de "caminar amb pals de tota la vida" sinó amb una tècnica específica que es diu marxa nòrdica (nordic walking).
Caminar amb pals.
Moviment i salut estan estretament associats. Així ho reconeixen moltes institucions començant per la Organització Mundial de la Salut. Podem dir que caminar és el primer estadi del moviment i una activitat saludable a l'abast de gairebé tothom. Si a l'acció de les cames li sumem l'acció dels braços ajudats per bastons tenim una activitat física que, amb una tècnica adient, posa en funcionament un gran nombre de grups musculars del nostre cos. La marxa nòrdica o "nordic walking".
La sensació de "tastar" la marxa nòrdica.
Anar amb dos objectes a la mà obliguen a prendre consciència de la coordinació entre les extremitats (braços i cames). Gairebé inconscientment la longitud de la passa s'allarga quan hom és capaç d'aplicar correctament la tècnica (els bastons ens ajuden a impulsar). El repartiment dels nostres recolzaments es reparteix entre les cames i els bastons alleugerint la pressió sobre les nostres articulacions. I, si som capaços d'aprofitat tota l'amplitud dels braços i els bastons, notem com la nostra caixa toràcica s'eixampla per a aprofitar la totalitat de l'oxigen inspirat.
Sense grans implements.
Potser una de les avantatges de la marxa nòrdica sobre altres pràctiques d'activitat física és la simplicitat del material necessari: dos pals. A diferència dels que es fan servir en alpinisme, els pals de marxa nòrdica són més lleugers i els pots afegir un tac a la punta per a fer-los servir en superfícies com l'asfalt. La roba no difereix de la que faríem servir per fer senderisme o per assistir a una sessió de condicionament físic al gimnàs. El calçat dependrà de la superfície sobre la que farem l'activitat.
Podem trobar altres modalitats amb una tècnica similar amb patins en línia, o amb esquís en rodes, o amb raquetes de neu.
Fins i tot hi ha una màquina el·líptica de condicionament físic que recorda la tècnica de la marxa nòrdica i que pot ser un bon complement per quan les condicions atmosfèriques no són gaire favorables.
La seva aplicació.
Aquesta activitat va néixer com un complement d'entrenament dels esquiadors de fons finlandesos. Actualment la podeu trobar en entorns sanitaris amb finalitat terapèutica, com activitat física esportiva-competitiva, o activitat física-salut preventiva, com a reclams o complements turístics.. a la platja, a la muntanya, en urbs...
Els promotors.
A nivell internacional hi ha dues organitzacions que promouen la marxa nòrdica, la INWA i la INFO. Tot i que aquestes dues organitzacions tenen delegacions a Catalunya i ofereixen cursos de formació de tècnics, aquests dies s'està celebrant el primer CIATE que és una certificació emesa per l'Escola Catalana de l'Esport.
Encara no ho sap aquest vell conegut però jove d'esperit, però, després de dos "tastets" de marxa nòrdica, ja m'he comprat els meus primers pals i estic sortint per Collserola... però ja tinc la necessitat de tornar a comptar amb les indicacions i orientacions d'un professional... una mala aplicació de la tècnica pot ser contraproduent per a la salut provocant patologies a l'aparell locomotor... com qualsevol activitat si no es fa ben feta.
Caminar amb pals.
Moviment i salut estan estretament associats. Així ho reconeixen moltes institucions començant per la Organització Mundial de la Salut. Podem dir que caminar és el primer estadi del moviment i una activitat saludable a l'abast de gairebé tothom. Si a l'acció de les cames li sumem l'acció dels braços ajudats per bastons tenim una activitat física que, amb una tècnica adient, posa en funcionament un gran nombre de grups musculars del nostre cos. La marxa nòrdica o "nordic walking".
La sensació de "tastar" la marxa nòrdica.
Anar amb dos objectes a la mà obliguen a prendre consciència de la coordinació entre les extremitats (braços i cames). Gairebé inconscientment la longitud de la passa s'allarga quan hom és capaç d'aplicar correctament la tècnica (els bastons ens ajuden a impulsar). El repartiment dels nostres recolzaments es reparteix entre les cames i els bastons alleugerint la pressió sobre les nostres articulacions. I, si som capaços d'aprofitat tota l'amplitud dels braços i els bastons, notem com la nostra caixa toràcica s'eixampla per a aprofitar la totalitat de l'oxigen inspirat.
Sense grans implements.
Potser una de les avantatges de la marxa nòrdica sobre altres pràctiques d'activitat física és la simplicitat del material necessari: dos pals. A diferència dels que es fan servir en alpinisme, els pals de marxa nòrdica són més lleugers i els pots afegir un tac a la punta per a fer-los servir en superfícies com l'asfalt. La roba no difereix de la que faríem servir per fer senderisme o per assistir a una sessió de condicionament físic al gimnàs. El calçat dependrà de la superfície sobre la que farem l'activitat.
Podem trobar altres modalitats amb una tècnica similar amb patins en línia, o amb esquís en rodes, o amb raquetes de neu.
Fins i tot hi ha una màquina el·líptica de condicionament físic que recorda la tècnica de la marxa nòrdica i que pot ser un bon complement per quan les condicions atmosfèriques no són gaire favorables.
La seva aplicació.
Aquesta activitat va néixer com un complement d'entrenament dels esquiadors de fons finlandesos. Actualment la podeu trobar en entorns sanitaris amb finalitat terapèutica, com activitat física esportiva-competitiva, o activitat física-salut preventiva, com a reclams o complements turístics.. a la platja, a la muntanya, en urbs...
Els promotors.
A nivell internacional hi ha dues organitzacions que promouen la marxa nòrdica, la INWA i la INFO. Tot i que aquestes dues organitzacions tenen delegacions a Catalunya i ofereixen cursos de formació de tècnics, aquests dies s'està celebrant el primer CIATE que és una certificació emesa per l'Escola Catalana de l'Esport.
Encara no ho sap aquest vell conegut però jove d'esperit, però, després de dos "tastets" de marxa nòrdica, ja m'he comprat els meus primers pals i estic sortint per Collserola... però ja tinc la necessitat de tornar a comptar amb les indicacions i orientacions d'un professional... una mala aplicació de la tècnica pot ser contraproduent per a la salut provocant patologies a l'aparell locomotor... com qualsevol activitat si no es fa ben feta.
10 d’octubre 2010
Activitat física en l'entorn laboral
Tots sabem que un esportista, abans d'un entrenament o una competició, fa un escalfament per a assolir un rendiment òptim i prevenir lesions. I per una jornada laboral? Ens preparem per a assolir un rendiment òptim? Quines mesures de prevenció prenem?
Fa dos anys que l'organisme on treballo ens va donar l'oportunitat de seguir un curs de caire teòric i pràctic de prevenció dels trastorns múscul-esquelètics en usuaris de pantalles de visualització de dades. L'acollida per part de molts dels meus companys i companyes va ser molt bona i la valoració força positiva.
La necessitat.
La feina que realitzem en el nostre servei comporta que un alt percentatge de la nostra jornada laboral estigui íntimament relacionada amb el teclat, el ratolí i la pantalla de l'ordinador. Si bé és cert que rebem informació i som coneixedors de la necessitat de tenir bons hàbits en la nostra disposició corporal quan treballem... no és estrany que acabem "rebregats" a la nostra cadira o fem servir el ratolí per un costat, el teclat per un altre força allunyat i un munt de papers entre la pantalla i nosaltres. L'ergonomia en el nostre punt de treball ens pot ajudar a tenir una bona "qualitat postural". Però un grup de treballadors varem voler fer un pas més.
L'autoorganització.
La sensibilitat per la presa de consciència del nostre cos en el nostre entorn laboral ens va portar a plantejar la possibilitat de tirar endavant una acció conjunta en el que les mobilitzacions articulars i els estiraments musculars fossin els protagonistes.
- Acció conjunta perquè una activitat en grup és la suma de moltes voluntats que sovint fa guanyar a la mandra de la voluntat individual.
- Mobilitzacions i estiraments perquè son dos tècniques que acabàvem d'aprendre o de refrescar i era molt senzill transferir els coneixements adquirits a una activitat concreta.
El darrer aspecte resolt va ser comptar amb algú que compartís i aportés experiència en activitat física per a donar coherència i fer la selecció de diferents exercicis.
El disseny de l'activitat.
L'estructura de l'acció no ha variat gaire en el seu aspecte general però sí que s'ha anat enriquint de diferents matisos. Es tracta de microsessions voluntàries d'activitat física just a l'inici de la jornada laboral.
- Periodicitat: tres cops a la setmana (dilluns, dimecres i divendres).
- Durada de la sessió: entre 10 i 15 minuts (inici a les 8:00).
- Lloc: en el mateix despatx de treball en una zona prou àmplia per a no xocar amb els braços oberts.
Disposats i disposades en cercle realitzem mobilitzacions articulars d'entre 3 i 5 repeticions cadascuna d'elles des del cap fins els peus (aprox. 5 min.) i breus estiraments al voltant de 5 seg. cadascun d'ells des dels peus fins el cap (aprox. 5 min.). Acabem amb una "reconstrucció" o presa de consciència de la nostra postura correcta. Tots els exercicis són en posició dempeus i es poden realitzar amb la roba habitual no esportiva.
Durant el desenvolupament de les sessions han anat apareixent petites aportacions, en alguna ocasió d'aplicació esporàdica, fins a configurar la sessió actual:
- suport musical
- un crit (fluixet) o abraçada conjunta al final de la sessió
- la necessitat de ventilació de la sala per a un millor confort
Els efectes.
Van fer falta 55 sessions ininterrompudes per deixar de fer per primer cop una sessió. Això vol dir sis mesos, temps en el que es pot considerar que una persona ha interioritzat la necessitat i fidelitat a l'activitat física. Hom ho anomena adherència. Des d'aleshores pocs són els dies que no hem portat a terme alguna sessió.
Però més enllà del component "físic" de prevenció de trastorns múscul-esquelètics cal destacar el factor socialitzador de realitzar una activitat sense jerarquia de càrrec. Un exercici de "bon rollo" que té el seu efecte positiu en el clima laboral.
Tot i que no del tot constatable, també caldria tenir en compte si el fet de ser a primera hora també influeix en una major puntualitat...
I no som els primers... ni els únics.
Fa uns mesos varem descobrir que a l'INEF de Barcelona també fan una activitat semblant però amb dues diferències fonamentals:
- A nivell organitzatiu, es fa en un horari que permet participar a un gran nombre de treballadors i treballadores, tan els que comencen a les 8:00 com els que comencen a les 9:00.
- A nivell de lideratge de l'activitat, és el propi director del centre qui promou i dirigeix les sessions.
Actualment ja hi ha empreses del sector esportiu que ofereixen serveis d'activitats físiques relacionats amb els conceptes d'empresa saludable o corporate wellness.
Durant aquest temps també hem tingut coneixement de l'interès que desperta en organismes i institucions la relació entre l'activitat física i el món laboral:
- Les recomanacions "Activities you can do at work" del govern canadenc.
- La "Guía de Actividad Física Laboral. Actívate, vive mejor" del govern mexicà.
- El "Pla Integral para la Actividad Física y el Deporte. Deporte en el Ámbito Laboral" del Consejo Superior de Deportes del govern espanyol.
- Els articles sobre "Transtornos musculoesqueléticos. Navactiva" del govern navarrès.
- La "Guía de l'Empresa Saludable" de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Segurament aquelles empreses o organitzacions que vulguin millorar la seva reputació i incrementar el salari emocional al seus treballadors i treballadores optaran per accions encaminades a facilitar l'accés a la salut, i en especial a l'activitat física. Aquest tipus d'activitats tindran un espai en les memòries de responsabilitat social corporativa. I segurament incrementaran la seva productivitat, reduiran el nombre de baixes i fidelitzaran i atrauran talent. Però el més important és que la qualitat de vida dels seus treballadors i treballadores se'n beneficiarà... igual que el clima laboral... i de retruc, la societat en general.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)