Tinc la sort de poder anar a treballar caminant... "només" són 15 minuts d'anada i 15 de tornada... 5 dies a la setmana... durant tot l'any.
Més enllà d'un "mijà de transport", caminar és un gran mitjà de manteniment de la condició física, de la salut.
La meva rutina matinal em permet ser espectador d'aquestes dues vessants. Per un costat, aquells i aquelles que ens desplacem d'una forma alternativa als mitjans mecànics per arribar a les nostres activitats diàries. D'altra banda, aquells o aquelles que aprofiten aquella estona per a fer salut, sense tenir cap destí concret més que el caminar per caminar. M'he fixat en un grup (totes elles dones grans) amb indumentàries que hom no qualificaria de "moda" però prou còmode per a emprendre el seu camí. Un grup que, fins i tot amb pluja l'he vist amb paraigues sense faltar a la seva cita regular. Gairebé cada dia ens creuem al pont. El gran secret de la seva activitat no és la quantitat o la qualitat, és el grup i la regularitat.
També de bon matí no és extrany creuar-te amb alguna persona corrent sola o en grup. Cada persona esgarrapem les estones que podem (o ens deixen) per a fer activitat física amb certa intensitat.
El mateix es pot observar en aquells i aquelles que fan servir la bicicleta. Per un costat aquells i aquelles que la fan servir per desplaçar-se d'una forma poc contaminant i saludable. Per una altra banda, tinc identificat un grup (tots ells homes grans) que un cop a la setmana (si més no entre setmana) que queden amb les seves bicicletes de carretera per a fer una ruta (i el tòpic diu que acaben amb un bon i gran esmorzar).
No busquem excuses... no cal que en diguem "esport"... però sí cal mouren's per gaudir d'una bona salut... dos secrets per a assolir l'èxit: en grup (amics, coneguts, família, club, entitat...) i regularitat.
